Què fem?

ABANS DE LA SORTIDA

1. Presentació de la proposta, el repte i els referents

En una sessió prèvia a l’aula, presentem el repte artístic a l’alumnat. Proposem fer una intervenció d’art natura en un entorn natural. 

Presentem imatges d’obres de referents com Andy Goldsworthy, Robert Smithson o Nils-Udo i les observem. 

Obrim una conversa i, mitjançant el diàleg i preguntes obertes, analitzem els materials utilitzats, imaginem els processos de creació i reflexionem sobre les intencionalitats de les obres. 

Ens fixem en diferents tipus d’accions que han fet servir els artistes en les seves obres com:

• Emmarcar, subratllar, assenyalar, destacar.
• Descontextualitzar, reubicar.
• Endreçar, ordenar, seqüenciar.
• Relacionar, agrupar, associar.
• Amagar, embolicar.

Podem preguntar: “Què creieu que és això?”, “És art?”, “Per què sí o per què no?”, “Quina ha estat l’acció de l’artista?”, “Què passarà amb aquesta obra si plou, fa vent o passa el temps?”.

Si fóssiu artistes d’art natura, què crearíeu? Quin lloc triaríeu per fer la vostra obra: el bosc, la platja, el riu, la muntanya…? L’art natura és diferent de l’art que solem veure als museus o solem fer a l’escola?

Per què ho fem?

ABANS DE LA SORTIDA

Com despertem l’interès per a la creació artística efímera? Com donem a conèixer els referents d’art natura? 

Plantegem l’acció d’inici per donar sentit i intencionalitat prèvia a la sortida a l’entorn natural. Connectem l’alumnat amb creacions d’art natura perquè descobreixin diferents referents artístics destacats com Andy Goldsworthy, Robert Smithson, Nils-Udo, Agnes Denes, Nancy Holt, Alice Aycock, Mary Miss, Lucía Loren i d’altres. Per afavorir l’interès podem proposar a l’alumnat fer una cerca de les obres més representatives de cada autor i recollir-les en un mateix document compartit.

Oferim l’espai de conversa inicial per activar els coneixements previs, compartir significats i identificar les idees, les experiències i les representacions que l’alumnat té sobre l’art i la natura.

A través de l’observació d’imatges d’obres i el diàleg que s’estableix identifiquem referents culturals, desenvolupem el pensament crític i clarifiquem el repte creatiu que els proposem. 

És important que treballem aquests aspectes prèviament per assegurar que la proposta educativa posterior sigui conscient, respectuosa amb el medi i artísticament fonamentada.

Què fem?

ABANS DE LA SORTIDA

Opcional

En una sessió de taller, per grups, oferim diferents materials de reciclatge i els explorem partint de conceptes com la textura, el color i les línies. Practiquem la unió o relació d’aquests materials amb diverses tècniques, els situem en algun racó concret de la classe i fem servir algunes de les accions que vàrem observar a les obres comentades.

Per què ho fem?

ABANS DE LA SORTIDA

Per què partim de l’experimentació per consolidar l’aprenentatge?

En aquest taller previ afavorim l’experimentació amb materials i tècniques abans de la sortida a l’entorn natural. Facilitem que l’alumnat experimenti els recursos expressius i d’aquesta manera vagi augmentant la seva seguretat en el procés creatiu. 

L’exploració de textures, colors, línies i la unió amb diverses tècniques els permet comprendre les possibilitats i les limitacions dels materials, i desenvolupar la competència artística des de la pràctica manipulativa. 

Amb aquesta proposta d’anticipació fomentem la presa de decisions compartida i la resolució creativa de problemes, elements clau per afrontar amb autonomia el repte posterior a la natura.

Què fem?

2. Activitat vivencial inicial

Concretem el repte de crear una obra plàstica efímera utilitzant exclusivament materials naturals i orgànics presents en l’entorn, amb una actitud de respecte i cura del medi.

Recordem les accions que havíem comentat que feien alguns artistes.

A partir d’aquí, l’alumnat explora lliurement durant una estona l’espai natural amb una mirada atenta i sensorial, per entrar en contacte amb textures, formes i elements com la terra, les pedres, les fulles o les branques.

Compartim les sensacions i emocions percebudes i fem un debat sobre art i natura.

Per què ho fem?

Per què incorporem el moviment i l’exploració lliure per encarar el repte creatiu? 

Proposem aquesta activitat vivencial a l’inici de la sortida per situar l’alumnat dins de l’entorn natural i connectar-lo amb el repte creatiu abans de començar la producció artística. 

Observar i explorar l’espai lliurement de manera sensorial i corporal, permet que l’alumnat prengui consciència de l’entorn i dels materials vinculant-los a les emocions i percepcions viscudes. 

D’aquesta forma l’experiència corporal i emocional esdevé el punt de partida de la creació artística.

Què fem?

3. Recollida de material de l’entorn

Consensuem quins materials podem usar per ser respectuosos amb l’entorn.

Recollim una mostra dels materials naturals i orgànics (fulles, branques, fang, pedres). Si trobem plàstics, llaunes o alguna altra deixalla, ho aprofitarem per recollir-la també i fins i tot pot acabar sent un element per utilitzar, si ho creiem convenient, com a contrast o crítica. 

No cal recollir una gran quantitat de material; es tracta d’aconseguir un catàleg de materials, una paleta de colors i textures per poder plantejar-se la seva intervenció. 

Ens posem en rotllana i els anem presentant i els posem al mig. Establim novament un diàleg per anar comentant les seves característiques.

Per què ho fem?

Com ajudem a observar l’entorn amb una mirada artística i expressiva? 

La tria reflexiva dels elements es pot fer per diferents motius: per l’emoció o idea que es vol expressar, pel color, per la textura, per la forma o la composició i per la relació amb l’entorn, valorant alhora si aquests materials permeten construir una obra estable i coherent amb els recursos disponibles. 

La selecció de materials naturals, a partir de l’observació, demana a l’alumnat prendre decisions de manera conscient. Aquesta selecció està vinculada tant a la intencionalitat artística com a la viabilitat tècnica. 

Amb aquesta acció afavorim el respecte pel medi natural, la presa de decisions amb criteri estètic i la planificació de l’obra.

Què fem?

4. Experimentació a la natura 

Per grups, triem un espai que els motivi per desenvolupar l’obra i explorem els materials de l’entorn partint de conceptes com la textura, el color, les formes, les línies i la mida. 

Practiquem diverses tècniques per unir i relacionar els diferents materials triats (trenar, lligar, cosir, punxar, clavar, apilar…) i, si volem, podem incorporar nous materials com el fang, cordes i fils per facilitar unions.

Per què ho fem?

Com descobrim les possibilitats expressives dels materials naturals? 

L’observació i la manipulació sense presses esdevindrà la base per desenvolupar el seu procés creatiu. 

Els acompanyem perquè pensin en els efectes que es poden produir, així com les sensacions i emocions que poden experimentar, respectant l’entorn, i els donem eines per treballar en equip.

Aquest moment d’experimentació ajuda a desenvolupar la destresa manual, facilita la planificació, fomenta la cooperació i cerca recursos per enllaçar i construir amb materials naturals. 

Què fem?

5. Disseny i creació 

A partir dels materials trobats i l’espai triat, a cada grup ens posem d’acord en el tipus d’intervenció efímera que volem fer a partir d’alguna de les accions que hem identificat en els artistes observats. 

Consensuem el disseny previ i determinem els materials, instruments i passos que cal seguir. Si cal, recollim més elements dels materials triats per a la intervenció. 

Cada grup construïm la nostra intervenció que podem associar a alguna idea o concepte (canvi, fragilitat, aïllament, tristesa, contrast, equilibri, etc.).

Per què ho fem?

Com podem construir amb una intencionalitat compartida? 

Aprendre a consensuar la ubicació, l’acció i els materials desenvolupant un procés creatiu compartit implica diàleg, propostes, negociacions i renúncies per arribar a un propòsit de grup. És un moment important del procés de creació que requereix l’acompanyament de l’adult. 

Amb aquesta acció fomentem el diàleg, l’escolta activa i la presa de decisions col·lectiva i transformem una idea abstracta en una producció artística coherent i viable.

Què fem?

6. Presentació performativa

Per grups preparem la presentació de la peça en el format que es vulgui (descriptiu, explicatiu, escènic, performatiu) per compartir-la amb els altres grups. Aquesta performance pot ser part del procés de construcció o deconstrucció de la pròpia instal·lació. 

Organitzem un itinerari per les diferents intervencions i al costat o dins de la pròpia obra, utilitzant l’expressió corporal, el gest o la paraula i, per grups, anem presentant les peces.

Per què ho fem?

Per a què proposem una escenificació performativa per compartir el procés creatiu? 

Per fer la lectura-exposició de l’obra proposem realitzar una escenificació performativa per donar continuïtat i alhora tancar el procés creatiu. Això ha de permetre a l’alumnat aprofundir en el concepte i l’emoció de l’obra, transmetent-lo de manera vivencial a través de la paraula, el cos i el gest.

Aquesta acció amplia el llenguatge artístic amb processos creatius contemporanis, reforça la coherència entre creació plàstica i expressió corporal, potencia la creativitat, la consciència i la comunicació corporal, i consolida la cohesió del grup dins d’un projecte artístic global i significatiu.

Què fem?

7. Documentació audiovisual

Fem fotografies i enregistraments de vídeo del procés d’elaboració de les peces, del resultat final, de les performances i, si és possible, tornar-hi al cap d’un temps, per recollir-ne la degradació posterior. 

Aquesta tasca la podria fer cada grup, però la podem complementar amb imatges i vídeos fets per mestres.

Per què ho fem?

Per a què observem i registrem l’evolució de la creació artística d’art natura? 

Documentar amb fotografies i vídeos cada fase del procés creatiu (recollida i selecció de materials, disseny previ, construcció, performance i degradació natural) ens ajuda a fer-nos conscients del procés, especialment en manifestacions efímeres. 

Documentar la degradació ajuda a despertar consciència sobre l’ús responsable dels recursos i el respecte pel cicle natural. 

Per fer-ho cal prendre decisions sobre què cal enregistrar i com. Amb aquest registre afavorim l’observació, la reflexió i l’autoavaluació. 

A més, potenciem les competències digitals, la consciència ambiental i la comprensió del caràcter efímer i significatiu del projecte artístic.

Què fem?

DESPRÉS DE LA SORTIDA

8. Exposició 

A l’escola, per grups, triem les imatges o vídeos i preparem una presentació mural o audiovisual (amb possibles narracions, textos o efectes sonors afegits). 

Compartim les presentacions del procés de creació de cadascuna de les intervencions. L’alumnat comparteix les sensacions, les emocions viscudes, les dificultats trobades i com les van resoldre. 

Valorem el procés. Introduïm la reflexió per prendre consciència de la sostenibilitat, el cicle de la vida i la integració de l’art amb el medi ambient.

Per què ho fem?

DESPRÉS DE LA SORTIDA

Què canvia quan l’aprenentatge artístic surt de l’aula i es comparteix amb la comunitat? 

Podem orientar l’alumnat a fer l’exposició de les imatges i els vídeos del procés de creació per a la difusió a la comunitat educativa a través de presentacions, murals, portafolis digitals o petites mostres, per fer que l’alumnat es responsabilitzi de compartir i explicar el seu aprenentatge de manera significativa. 

Aquesta proposta no només implica l’alumnat per fer visibles les seves experiències i reflexions, sinó que també ofereix a la comunitat educativa l’oportunitat d’observar el procés creatiu, valorar l’evolució de les obres i conèixer les decisions i estratègies dels grups.