Omet navegació

LA SONOGRAFIA DE LA CLASSE

Context

Activitat d’exploració i representació d’un paisatge sonor per prendre consciència dels sons que envolten la classe, traspassar-lo a un sonograma mitjançant grafies pròpies i utilitzar-lo posteriorment per interpretar-lo a través de diferents llenguatges artístics.

 La proposta parteix de l’escolta i la comunicació per recrear el que sona i abordar sabers i aprenentatges de tots quatre blocs artístics. Aquesta proposta artística és una activitat transversal per fer a l’aula. Podem trobar referents artístics amb aquest plantejament interdisciplinari a través de l’enfocament pedagògic de l’Orff-schulwerk.

Elements curriculars d’educació artística de 1r i 2n vinculats

Competències i criteris d'avaluació

CE 1. Descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques i estils, mitjançant la percepció i la vivència, per desenvolupar la curiositat, el respecte i el gaudi.

CA 1.1. Descobrir obres de manifestacions culturals i artístiques de diferents gèneres i estils, èpoques i cultures amb visió de perspectiva de gènere, evidenciant interès, curiositat i gaudi cap a aquestes, a través de la percepció i la vivència.

CE 2. Investigar i analitzar diferents manifestacions culturals i artístiques i els seus contextos emprant diversos canals i mitjans d’accés a la informació, per desenvolupar el pensament propi, la identitat cultural i l’esperit crític.

CA 2.2. Identificar múltiples lectures, tècniques o elements de diferents manifestacions culturals i artístiques que formen part del patrimoni de diversos entorns, i trobar diferències i similituds entre elles amb respecte i interès.

CE 3. Experimentar i crear amb les possibilitats del so, la imatge, el cos i els mitjans digitals i multimodals, mitjançant activitats i experiències que incorporin l’aprenentatge autoregulat per expressar i comunicar coneixements, idees, sentiments i emocions.

CA 3.1. Experimentar algunes possibilitats expressives i comunicatives del cos i de diferents eines d’expressió dels llenguatges artístics, a través de l’aplicació pràctica, mostrant confiança en les pròpies capacitats.

CA 3.2. Expressar idees, coneixements, sentiments i emocions amb creacions pròpies fent servir aprenentatges dels referents artístics treballats.

CE 4. Dissenyar, elaborar i difondre creacions culturals i artístiques col·laboratives, assumint diferents rols, posant en valor el procés, per desenvolupar la creativitat, el sentit de pertinença i arribar a un resultat final.

CA 4.1. Participar en el procés de disseny de produccions culturals i creacions artístiques col·laboratives treballant en la consecució d’un resultat final que compleixi uns objectius acordats mitjançant un enfocament coeducatiu, basat en la igualtat i la perspectiva de gènere, i en el respecte a la diversitat cultural.

Sabers

Bloc 1: Educació Musical (#MU)

Percepció i anàlisi

4. Discriminació auditiva, classificació i representació del so i les seves qualitats a través de diferents grafies durant l’audició i la pràctica musical.

5. Discriminació visual i auditiva dels diferents materials sonors, de la veu i dels instruments musicals de les principals famílies i agrupacions per les seves característiques visuals i sonores de la pràctica musical i les audicions treballades.

7. Adquisició d’hàbits de comportament i actitud positiva en la percepció de propostes musicals. El silenci com a element i condició indispensable per mantenir l’atenció durant l’audició i la pràctica musical.

Creació i interpretació

8. Experimentació i exploració creativa de les possibilitats sonores i expressives a través de la interpretació i improvisació vocal i corporal en contextos informals i d’aula.

9. Construcció de diferents tipus d’instruments amb materials de l’entorn per experimentar les qualitats sonores.

12.   Realització i interpretació d’una creació col·laborativa d’una pràctica musical, respectant i valorant els diferents rols exercits, el procés i el producte final.

Bloc 2: Educació Visual i Plàstica (#VP)

Percepció i anàlisi

5. Identificació dels elements configuratius del llenguatge plàstic (punt, línia, color, textura, pla) a partir de l’observació activa de les manifestacions artístiques treballades.

6. Percepció i expressió de les sensacions i els sentiments que ens evoca l’observació activa de les manifestacions artístiques treballades amb respecte.

7. Descobriment de materials, instruments, suports i tècniques utilitzats en l’expressió plàstica i visual a partir de l’observació activa de les manifestacions artístiques treballades.

8. Adquisició d’hàbits de comportament i actitud positiva en la percepció de propostes artístiques en diferents contextos i espais culturals i artístics.

Creació i interpretació

9. Experimentació amb diferents mitjans, suports i materials d’expressió plàstica utilitzant tècniques bidimensionals i tridimensionals i digitals en imatges, dibuixos, pintures, modelats i construccions pròpies en les produccions artístiques treballades en una diversitat de contextos.

Bloc 4: Educació en Arts Escèniques i Performatives (#AE)

Percepció i anàlisi

2. Percepció i expressió de les sensacions i sentiments que ens evoquen els espectacles i les obres treballades, que compartim amb respecte.

4. Adquisició d’hàbits de comportament i actitud positiva en la percepció de propostes audiovisuals en diferents contextos i espais culturals i artístics.

Creació i interpretació

5. Interès en l’experimentació i exploració del cos i les seves possibilitats motrius com a mitjà de comunicació, diversió i expressió de sentiments a través d’accions individuals i de grup vinculades amb els diversos gèneres escènics.

6. Iniciació en el coneixement de les nocions essencials del llenguatge expressiu i experimentació de les tècniques de les arts escèniques i performatives a través de l’expressió i la improvisació.

7. Planificació i experimentació de processos creatius escènics i performatius, personals o col·laboratius, per expressar idees, sentiments o emocions i identificar-ne i valorar-ne les fases i els resultats finals.

8. Manifestació de les capacitats expressives i creatives, i del plaer de l’expressió corporal i dramàtica a través de les arts escèniques i performatives.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

1. Escolta inicial

Ens col·loquem al centre de l’aula, fem una estona de silenci a la classe i tanquem els ulls per escoltar tots els sons que sentim al nostre entorn (cadira que es mou, llapis, passos, passadís, pati, ocells, cotxes, etc.). Podem utilitzar mocadors per tapar-nos els ulls i per ajudar-nos a concentrar més.

Per què ho fem?

Què se sent des de la classe?

Pretenem desenvolupar l’escolta atenta i prendre consciència del paisatge sonor quotidià de la classe.

L’escolta activa és un exercici molt important per posar consciència en un instant i potenciar una actitud de silenci actiu i de curiositat en què s’observen i s’identifiquen els sons que ens envolten.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

2. Primeres connexions

Obrim els ulls i, en grup, mirem d’anar dient tots els sons que s’han sentit. Ajudem a identificar-los fent preguntes: què sonava?, hi havia silenci absolut?, com eren aquests sons?, qui els devia fer?, els sons venien de dins l’aula o de fora?, etc.

Anem fent la llista dels sons en una graella, anotant els sons que van dient que han sentit amb paraules, grafies, símbols o dibuixos inventats (per exemple, un quadrat gran per un cop de porta, una ratlleta petita per un llapis que ha caigut a terra, escriure “piu-piu”, el so d’un ocell...).

Si aconseguim mantenir el màxim de silenci arribem a la conclusió que la majoria de sons provenen de fora la classe: portes, ocells, cotxes, vent…

Per què ho fem?

Per què hem d’identificar i posar nom/etiqueta a allò que sentim?

Traspassem la percepció sensorial a la dimensió conceptual identificant i posant nom/etiqueta als sons que sentim, i començant a fer la traducció de la percepció sensorial a la paraula i a la imatge, i activem la creativitat per expressar i representar amb onomatopeies, icones o grafismes allò que sentim.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

3. Preparem el terreny

Dibuixem l’esquema del “mapa sonor” a la pissarra en forma de rectangle (o la forma que tingui la classe, situant-hi la porta i les finestres). Dibuixem un cercle al centre per representar la nostra localització quan sentíem els sons.

Seguidament, proposem omplir el “mapa sonor” intentant ubicar els sons que ja hem anat anomenant, però en aquest cas situant-los en el mapa. Podem consensuar coordenades: nord, sud, est, oest o davant, darrere, dreta, esquerra i fora o dins de la classe...

Per què ho fem?

D’on venen els sons?

Aquest moment ens permet situar els sons a l’espai i establir punts de referència, connectar la intensitat i la direccionalitat del so amb una representació visual que ens serveix de pauta per als passos següents. Alhora introduïm la noció de mapa, escala i proporció amb l’esquema de la classe.

Consensuar un vocabulari espacial per situar els sons ajuda a precisar cada una de les aportacions i a construir relacions espacials.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

4. Proposem un joc

Creem un paisatge sonor dins de la classe. Per fer-ho ens dividirem en dos grups: un produirà els sons del paisatge sonor i l’altre, l’escoltarà amb els ulls tapats asseguts al centre de l’aula i el dibuixarà. Igual que en una orquestra, un dels alumnes del grup de la creació del paisatge sonor tindrà el rol de director o directora i anirà indicant quins sons han de sonar: quan, com, més fort, més fluix, fent ritmes, ràpid, lent…

Per què ho fem?

Podem dinamitzar la percepció i la interpretació en un mateix context?

D’aquesta manera dinamitzem la relació entre percepció i interpretació en un mateix context, introduint rols (director o directora, intèrprets, oients) que afavoreixen la coordinació, l’atenció conjunta i la consciència del propi paper dins del grup. Treballem així l’observació atenta dels sons i l’experimentació sonora.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

5. Preparem el joc

El grup que crea el paisatge sonor pot sortir fora de l’aula per poder acordar com es distribuiran per l’aula i quins sons produiran: Utilitzaran instruments? Faran sons amb la veu? Amb el cos? Amb objectes? També han de decidir qui farà de director o directora i acordar algun codi per comunicar-se.

El grup que escolta i dibuixa: cadascú té una cartolina gran de color fosc i un Posca, cera o guix que contrasti amb el full. Al mig hi dibuixem un punt que representa la seva posició i els servirà de referència.

Abans que entri l’altre grup, ens taparem els ulls, posarem el dit índex de la mà que no utilitzarem per dibuixar, sobre el punt per poder situar els sons a l’espai del full sense perdre la referència quan tinguem els ulls tapats.

Per què ho fem?

Com acordem uns paràmetres per crear un context d’aprenentatge determinat?

Com qualsevol joc, ha d’existir una concreció d’instruccions i normes. Podem acordar uns paràmetres compartits per crear un context d’aprenentatge determinat, en què es prenguin decisions sobre què sonarà, com i des d’on per crear el paisatge sonor. També cal acordar com el documentarem gràficament i fomentar el consens en la planificació de la tasca de cada un dels grups a partir de la reflexió col·lectiva.

El treball previ col·lectiu serveix de referència per incorporar-hi noves idees.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

6. Juguem

Mentre un grup fa la producció sonora seguint l’estratègia acordada, l’altre grup amb els ulls tapats escolta atentament i dibuixa a la cartolina els sons percebuts situant-los en relació amb el punt central.

Quan acabem podem canviar de rol de cada grup perquè tothom pugui passar per tots dos processos creatius.

Abans de canviar de grup es poden comentar les dificultats que hagin sorgit (anaven massa ràpid, sonaven massa sons alhora, hi havia sons molt semblants…).

Per què ho fem?

Com deixem pas a la interpretació lliure i a la improvisació?

Oferim un espai en què cadascú pugui representar la seva sonografia, situï els sons en relació amb el punt central, experimenti i expressi amb símbols i amb traços propis (senzills, ja que ho han de fer amb els ulls tapats).

De la mateixa manera, s’han de permetre les diferents aportacions personals en el procés creatiu del paisatge sonor i consensuar com sonarà i com anirà evolucionant el conjunt de sons.

És important experimentar diferents rols per poder tenir l’experiència completa.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

7. Compartim els sonogrames 

Es fa una posada en comú dels sonogrames dibuixats i es comenta com ha representat cadascú els sons i què han sentit o imaginat durant l’activitat. Quines formes té el nostre sonograma? Les formes corresponen a qualitats sonores (agut-greu, fort-fluix, ràpid-lent…)? Quines diferències i semblances hi ha en les diferents grafies utilitzades? Segueixen alguns patrons estètics semblants? Com ens hem sentit en aquesta experiència? Aquesta última pregunta pot ajudar a fer que cadascú posi un títol al seu sonograma.

Per què ho fem?

Cal valorar la diversitat gràfica entre les diferents representacions?

A partir de l’exposició de les diferents representacions prenem consciència de com les formes, els traços i les distribucions poden correspondre a qualitats sonores o a diferents emocions experimentades. No es tracta tant de comparar com de posar en valor l’originalitat de cada peça (no n’hi haurà dues d’iguals) i alhora reflexionar i valorar els diferents recursos utilitzats i les seves similituds. Un mateix context pot fer sorgir percepcions i representacions diferents, tantes com persones hi ha.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

8. Representem / exposem els sonogrames

A partir de tres sonogrames diferents es pot proposar un darrer joc/repte. Per equips, després d’observar-ne un durant un minut l’interpreten corporalment en grup. 

Compartim les representacions amb els altres grups i comentem les dificultats de traducció entre la representació visual i l’escènica. També ho podem compartir amb altres grups del centre.

Per què ho fem?

Podem traduir els sonogrames en moviment?

De la mateixa forma que hem transcrit sons a l’espai en una representació visual en el pla, podem mirar de traduir aquestes creacions visuals a altres dimensions interpretatives. Podem interpretar el dibuix amb el cos i el moviment. 

Això ens permet explorar i valorar diferents maneres d’entendre i processar un context artístic i alhora donar sentit a la “peça artística”, als sonogrames en un context d’exposició i d’intercanvi cultural.

En què em fixo?

a) Pel que fa a l’escolta i la identificació de sons, vinculades a la CE1 i al criteri d’avaluació 1.1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Amb ajuda pot mantenir estones de silenci i identificar alguns sons.

Manté l’escolta en silenci durant bona part de la proposta, identifica diversos sons i n’explica l’origen.

Manté una escolta atenta durant tota l’activitat i identifica clarament molts sons, n’explica l’origen i en descriu les característiques.

 

b) Pel que fa a la representació gràfica del paisatge sonor, vinculada a la CE2 i al criteri d’avaluació 2.2

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Crea algun símbol o dibuix amb suport de l’adult.

Crea diversos símbols diferenciats per a sons diferents i els situa al sonograma amb certa coherència respecte al punt d’escolta i a la direcció d’on provenen.

Crea un sistema de símbols clar i personal, els utilitza de manera coherent i ordena el sonograma representant la intensitat, la posició, la distància o la freqüència dels sons.

 

c) Pel que fa a la participació i en la posada en comú, vinculades a la CE3 i CE4 i als criteris d’avaluació 3.1, 3.2 i 4.1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Participa de manera esporàdica en el joc sonor i en la posada en comú.

Participa activament en la creació del paisatge sonor i en la interpretació d’alguns sonogrames.

Es compromet en totes les fases (creació, interpretació, lectura-valoració).

Explica de forma senzilla el seu sonograma.

 

Explica breument què ha representat i escolta les aportacions de la resta del grup.

Explica amb detall el significat del seu sonograma i de les accions que fa, i respecta i valora les interpretacions de la resta del grup.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)