Què fem?

1. Escalfem!

Escoltem El carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns. En fem una selecció prèvia (aproximadament quatre peces). 

Durant l’audició, proposem “obrir una porta” imaginària cada vegada que sentim una nova peça per descobrir una nova bèstia: no la veiem, però la imaginem a partir de la música (com deu ser?, treu foc pels queixals?, vola?, té plomes?...).

Per què ho fem?

Com podem activar la imaginació dels infants a partir de l’escolta i el pensament simbòlic?

Ens situem en un procés creatiu que posa en funcionament la imaginació. Iniciem un recorregut de recerca a través de diferents disciplines que actuaran com a motor d’aquest procés imaginatiu, per fomentar especialment l’observació i la curiositat dels infants.

Entenem la imaginació com un potent mitjà per a l’aprenentatge, ja que ens permet projectar possibles resultats dels processos cognitius i idear alternatives noves davant situacions plantejades.

Amb aquesta primera proposta activem dos aspectes fonamentals: l’audició atenta i el pensament simbòlic. A través de l’escolta musical també iniciem una primera descoberta de referents artístics, com l’obra El carnaval dels animals, de Camille Saint-Saëns.

Apel·lant a una possible imatgeria inspirada en aquesta obra, proposada pels mateixos infants, es reconeixen i comparteixen arquetips expressius que ens apropen progressivament a arquetips universals.

És el moment en què el so esdevé imatge, fet que té un gran potencial per desenvolupar noves connexions en el pensament simbòlic dels infants. Ens trobem en una primera fase d’inspiració que mobilitza referències prèvies i en genera de noves, i inicia un procés d’expressió personal i col·lectiva.

En aquest punt, els docents podem modelar el llenguatge utilitzant paraules —verbs, adjectius o expressions— que ajudin a anomenar i compartir allò que es va construint simbòlicament en l’imaginari dels infants.

Què fem?

2. Mobilitzem coneixement

 Ens organitzem en grups de sis o set alumnes. Cada grup imagina una criatura fantàstica (pot tenir molts caps, ales, ser alta, grossa, llarga, pesada o lleugera, etc.). En fem un esbós en un full (també es podria fer individualment). Mentre fem l’esbós, tornarem a escoltar les peces seleccionades, associant-les a diferents bèsties misterioses.

 Abans de començar el dibuix, però, projectarem imatges del bestiari del romànic català i d’Andorra, com ara el drac, el brau alat de l’Apocalipsi, el griu o l’agnusdei.

També podem mostrar les imatges del bestiari romànic del MNAC: https://www.museunacional.cat/ca/bestiari.

O bé les imatges que ens ofereix el Museu d’Art Medieval de Vic: https://museuartmedieval.cat/mev/histories/el-bestiari-medieval/.

 Demanarem què veuen a les imatges. Els convidarem a descriure i reflexionar sobre les imatges: Alguna cosa que els cridi l’atenció? Quins colors hi veuen? Com es deuen moure aquests personatges, o estan estàtics? Com ho sabem? De quina mida creuen que són aquestes imatges originals? On creuen que es troben aquestes imatges? Eren de veritat?, etc.

En aquesta conversa no desmentirem el que ens vagin dient; si és necessari ressituarem la conversa. Però acollirem les percepcions divergents dels alumnes com a possibles.

 Per respondre al tema d’on són aquestes imatges també podem veure el vídeo següent del SuperCampus, Curiositats del romànic, d’1 minut i 30 segons de durada: https://www.3cat.cat/tv3/sx3/curiositats-del-romanic/video/6218668/.

Per què ho fem?

Per què convé mobilitzar referents gràfics relacionats amb el so?

Entre els 7 i 9 anys els infants es troben en l’etapa esquemàtica del desenvolupament gràfic. Utilitzen la imatge mental que tenen dels objectes, de la figura humana o dels animals, i els seus dibuixos esdevenen el símbol d’aquesta imatge mental.

Aquesta imatge mental és alimentada per la segona audició musical i pels elements de la iconografia del bestiari medieval del romànic.

Com que encara ens trobem a 1r i 2n de primària, no ho situarem necessàriament en una etapa cronològica precisa, però quan presentem les imatges sí que aprofitarem per utilitzar vocabulari propi, com ara romànic, medieval, bestiari, pintures al fresc, pintura sobre fusta, agnusdei, drac, griu, àliga, bou, mula, etc.

A través de l’experimentació amb colors, formes i composicions, les melodies influeixen en la manera com els infants representen les seves percepcions.

D’aquesta manera, les emocions i visualitzacions es concreten sobre el paper, per convertir-se en una primera forma d’expressió personal i col·lectiva. Aquest procés també permet als docents fer una observació significativa de com els infants connecten amb la proposta.

Ens mantenim encara en la fase d’inspiració, una part essencial de qualsevol procés creatiu.

Què fem?

3. Comencem a imaginar 

A continuació, amb tot el que hem imaginat, reflexionat i vist en el bestiari romànic català i d’Andorra, reflexionem en grup sobre les possibles accions o comportaments que podria fer aquesta criatura (dormir, menjar, volar, bramar, caminar, etc.).

Per què ho fem?

És possible passar d’un imaginari individual a un de compartit?

En aquest moment, la inspiració comença a materialitzar-se en les propostes concretes dels infants.

S’activa l’imaginari individual per portar-lo cap a l’imaginari compartit mitjançant la paraula i la reflexió. Si en els passos anteriors hem posat el focus en l’escolta i en la representació gràfica, ara situem el llenguatge oral al centre del procés.

Aquest moment també implica una experimentació amb el llenguatge i amb les possibilitats narratives. Les experiències prèvies haurien d’afavorir una narrativa més fluida i rica en vocabulari, així com la disponibilitat d’un ampli ventall d’idees per expressar la influència emocional d’allò que imaginen.

Aquest procés reforça novament l’expressió personal i col·lectiva dins del grup.

Què fem?

4. Procés de creació

Cada grup elaborem una breu narrativa formada per una seqüència d’accions —fins a sis com a màxim— que fa el seu animal fantàstic (per exemple, dorm, es desperta, camina fins al riu, beu aigua i marxa volant).

Per què ho fem?

Com aprenem a estructurar el pensament i el temps a partir d’una seqüència d’accions?

Aquest pas constitueix un excel·lent exercici per treballar la seqüenciació d’accions i la noció de temporalitat.

La proposta demana ordenar el pensament i construir una estructura narrativa coherent, fet que implica un procés de reflexió sobre les accions que fa la criatura imaginada.

A més, cal fer-ho a través del consens amb la resta del grup, fet que implica escolta, negociació i presa de decisions compartida.

Què fem?

5. Posem-nos en marxa 

Entre totes les persones del grup recreem la criatura amb els nostres cossos, construint-la col·lectivament. Cada membre representa una part del cos (cap, cua, braços, ales, etc.), de manera que en conjunt formem una única estructura.

Per què ho fem?

Quines possibilitats ens dona el cos?

En aquesta fase explorem amb el cos i entrem en un procés de creació corporal conscient. Utilitzem el cos com a eina per pensar, investigar, recrear i expressar. Encara no fem la coreografia; construïm l’animal de manera col·laborativa i assajant els seus moviments.

Aquest moment esdevé un espai d’experimentació corporal en què mobilitzem el llenguatge del moviment. També és un espai d’expressió personal i col·lectiva, ja que el monstre es construeix de manera compartida.

Durant aquest procés podem continuar observant com els infants interpreten i representen les parts de la criatura.

A més, podem explorar què fa i què sent aquesta bèstia a través dels seus sentits i dels seus òrgans. Posar-nos en la pell de la criatura també ens permet reflexionar sobre el nostre propi cos: “Què soc dins de l’animal?”, “Quina part del cos represento?”, “Què ho justifica?”

Aquí entra en joc la percepció individual en relació amb la percepció col·lectiva del resultat final.

Què fem?

6. Accions encadenades amb música

 Un cop hem construït l’animal, assagem la seqüència d’accions que hem creat. En aquest moment també escollim la peça musical, entre les que hem escoltat anteriorment, que millor s’adapta al seu caràcter.

Per què ho fem?

Quin aprenentatge hi ha entrellaçant cos i música?

En aquest moment utilitzem el cos per explorar resultats. La música ens torna a connectar amb les emocions i amb la percepció dels arquetips.

Escollir quin fragment musical representarà el nostre animal implica un procés de reflexió i anàlisi i de consens dins del grup. Estem donant personalitat a la criatura creada.

Cal trobar coherència entre la proposta corporal i la música triada, fet que requereix observació, escolta i pensament lògic. Comprendre per què proposem una determinada combinació entre cos i música també és un procés d’aprenentatge significatiu.

Què fem?

7. Execució

 A continuació fem una representació de cada una de les seqüències. La posada en escena es fa amb la música escollida i sense text; només s’hi poden incorporar, si es vol, alguns sons o sorolls propis de la bèstia. Durant les representacions anem alternant els rols: mentre alguns grups interpreten, els altres fan d’espectadors.

Per què ho fem?

Què implica ser creadors i alhora espectadors en una experiència escènica?

En aquest moment ens convertim simultàniament en creadors i públic.

Les representacions esdevenen un espai d’exposició, exhibició i divulgació del procés creatiu. El cos es posa al servei de ser vist i compartit amb els altres.

Aprenem també a interpretar —del llatí interpres, interpretis, que significa ‘mediador’— i a transmetre significats a través del moviment. Aquest moment reforça especialment l’expressió personal i col·lectiva.

Alhora, cultivem el respecte i l’escolta durant les representacions dels altres grups.

Què fem?

8. Valoració

 En acabar, compartim oralment les impressions: comentem si hem pogut “veure” les bèsties imaginàries representades, quines accions hem identificat i quines sensacions ens han suscitat.

Per què ho fem?

Què ens aporta comunicar oralment?

Aquest és un moment especialment significatiu per donar espai a l’expressió oral després d’haver-nos comunicat corporalment.

Creem un espai de reflexió col·lectiva en què els infants poden compartir idees, percepcions i emocions que han sorgit durant el procés i durant les representacions finals.

A través de la conversa, també fem la relectura del que hem vist i del que hem interpretat. Tornem a apel·lar a la imaginació, però aquesta vegada per analitzar i comprendre quins elements ens han portat a interpretar el que creiem haver vist.