Què fem?

1. Introducció amb conte 

Per introduir el tema principal de treball, que són les emocions, partim del conte Bernat l’amoïnat. Establim un diàleg al voltant de les emocions que acompanyen en Bernat al llarg de la història i també conduïm la conversa cap a les pròpies emocions. A poc a poc, posem la mirada en les nostres pors (l’emoció principal d’en Bernat) i ens centrem en la manera que té cadascú de sentir-se més reconfortat, acompanyat i segur en aquests moments d’emoció. 

PDF amb la referència bibliogràfica i resum del conte

Per què ho fem?

Podem identificar i verbalitzar les nostres emocions a partir d’un conte?

A partir d’aquesta lectura promovem l’observació de les emocions que apareixen al relat i facilitem que l’alumnat identifiqui, reconegui i tingui l’oportunitat de verbalitzar les seves pròpies emocions. El diàleg compartit posterior afavoreix la presa de consciència emocional pròpia i dels altres, i crea un espai de reflexió en què comprenem que les emocions de cada persona poden ser diferents i, alhora, igualment vàlides.

Què fem?

2. Representació d’emocions en grup

A continuació, proposem als infants que facin grups i que cada grup esculli una emoció per representar. Cada grup es posa d’acord sobre quina emoció vol treballar. Ho fan sense música, utilitzant el cos de manera expressiva. Cal que decideixin conjuntament els gestos, moviments i accions que faran. Després, surten a representar-ho davant de la resta del grup, que ha d’intentar endevinar de quina emoció es tracta.

Per què ho fem?

Per què només amb el cos?

Amb aquesta activitat comencem a integrar l’educació emocional amb la pràctica artística. Proposem una experiència basada en l’experimentació amb el cos com a eina expressiva, per afavorir l’expressió personal i col·lectiva d’experiències emocionals a través del llenguatge corporal. La proposta fomenta la creativitat, la capacitat de representació simbòlica i el treball cooperatiu, i contribueix a la cohesió de grup. El fet de fer-ho sense música ni paraules ens permet centrar l’atenció en l’observació de l’expressivitat del cos com a mitjà de comunicació.

Què fem?

3. Diàleg i tria musical

Establim una conversa sobre les emocions que han triat en la tasca anterior. Parlem del que ens produeixen al cos i de quins fets, situacions, objectes, aliments… fan que sorgeixin en cadascú.

Demanem als infants que triïn una música adequada per a cada emoció per ajudar-nos a connectar amb les pròpies sensacions, entenent que possiblement a cadascú li despertarà emocions diferents. Aquesta tria la poden fer a l’aula amb ajuda de la mestra o bé les poden portar de casa, amb ajuda de la família.

Per què ho fem?

De quina manera la música ens ajuda a connectar amb les nostres emocions?

En aquesta proposta aprofundim en el treball emocional incorporant la música com a llenguatge artístic creador d’experiències i significats. A través de l’audició de peces musicals vinculades a diferents emocions promovem l’observació i l’escolta activa, així com l’experimentació amb les pròpies sensacions internes. L’alumnat pren consciència de com els elements sonors —ritme, intensitat, tempo o timbre— poden influir en l’estat emocional, provocar respostes corporals diverses i també afavorir la reflexió sobre la relació entre música i emoció.

Què fem?

4. Emocions, cos, colors i música

Amb les emocions treballades fins ara, cada infant les associa lliurement a un color, entenent que a cadascú li poden suggerir colors diferents i que tots són vàlids.

A continuació, demanem que facin, amb un retolador negre, la silueta del seu esquema corporal i que, fent servir els colors escollits, pintin la part del cos on senten cada emoció (els colors de les diferents emocions poden connectar-se i alterar-se). Per dur a terme aquesta tasca, posem la música que hem utilitzat en la proposta anterior. Finalment, cada infant ho explica a la resta del grup.

Per què ho fem?

Per què és important l’associació lliure?

Amb aquesta activitat fomentem l’experimentació i l’expressió personal i col·lectiva mitjançant l’associació lliure entre emoció i color. Aquesta proposta potencia la interpretació subjectiva i el reconeixement de la diversitat, i reforça la idea que en l’expressió artística no hi ha respostes úniques. La realització de la silueta corporal i la posterior ubicació cromàtica de les emocions en diferents parts del cos promou l’observació i la presa de consciència de les manifestacions físiques dels estats emocionals.

Què fem?

5. La por, creativitat per gestionar-la

Amb tot l’autoconeixement adquirit, a partir de la reflexió sobre les pròpies emocions i sensacions, posem ara la mirada en la gestió de la por. Si és una emoció que no ha sorgit de manera espontània en les tasques anteriors, aquest és el moment de parlar-ne i de buscar, en grup, maneres de fer-la més lleugera quan ens aparegui.

Per acabar, recordem la idea del ninot que apareix al conte i que ajuda a treure les pors, i proposem que cadascú en faci un de propi. Oferim material divers (plomes de colors, boles petites de porexpan, bastons de gelat, pega, colors, escurapipes, etc.) i demanem que cadascú faci un disseny de com vol crear el seu ninot.

Per què ho fem?

Podem transformar una emoció abstracta en un objecte simbòlic amb significat personal?

La proposta de dissenyar i crear un ninot propi connecta amb la dimensió visual i plàstica a través del procés creatiu: ideació, planificació del disseny, selecció de materials i construcció tridimensional.

Durant aquest procés potenciem l’experimentació amb diferents materials i possibilitats expressives, així com l’expressió personal i col·lectiva. L’alumnat transforma una emoció abstracta en un objecte simbòlic amb significat personal i desenvolupa la capacitat de representació i concreció visual d’un concepte emocional, fet que també afavoreix la reflexió sobre les pròpies emocions.

Què fem?

6. Elaboració del ninot

Elaborem el ninot. Amb una música de fons que afavoreixi la concentració i la creativitat, cada infant elabora el seu propi ninot a partir del disseny previ i fent ús dels materials proporcionats. En acabar, comparteix amb la resta del grup com és el seu ninot, quins materials ha fet servir i per què ha decidit fer-lo així.

Per què ho fem?

Com ens ajuden els materials?

En aquest moment concretem el procés creatiu iniciat amb el disseny previ del ninot, fent ús dels materials disponibles i potenciant l’experimentació amb textures, volums i formes.

L’ús d’una música que promou la concentració i la creativitat contribueix a generar un clima d’aula adequat per a la creació.

Quan compartim els resultats amb el grup, promovem l’exposició, exhibició i divulgació de les produccions, alhora que fomentem la reflexió sobre el procés i les decisions preses durant la creació.

Què fem?

7. Documentació i exposició final

Per acabar l’activitat, cada infant fa una fotografia del seu ninot fent servir una tauleta digital. Aquesta fotografia la imprimim amb ajuda de la mestra. Quan estan totes impreses, entre tot el grup triem un espai concret de l’aula per col·locar-les.

El ninot físic se l’emporten a casa.

Per què ho fem?

Per què és important documentar?

Aquesta activitat final incorpora una primera aproximació al llenguatge audiovisual mitjançant l’ús de la fotografia digital com a eina de registre i representació artística.

A través de la realització de les fotografies promovem el recull i la documentació del procés creatiu. La impressió i exposició col·lectiva de les imatges transforma les produccions individuals en una instal·lació compartida dins l’aula que afavoreix l’exposició, exhibició i divulgació de les creacions. D’aquesta manera representem cada membre del grup, reforcem el sentiment de pertinença i fem d’aquell espai un lloc de seguretat.

Aquest procés reforça la dimensió social de l’art i convida a la reflexió sobre la diversitat d’interpretacions i solucions plàstiques.