Omet navegació

CREACIÓ D’UN CONTE AUDIOVISUAL IL·LUSTRAT

Context

Aquesta proposta artística convida l’alumnat a la creació d’un conte audiovisual inspirant-se en l’estil narratiu de programes com Una mà de contes, explorant i treballant amb materials diversos i també completant-ho amb sons i músiques.

La proposta fomenta l’observació, l’escolta i l’experimentació sensorial com a formes de coneixement sensorial, a través d’un procés col·lectiu en què s’uneix la literatura, l’expressió plàstica i la tecnologia, per fer que l’alumnat construeixi una mirada artística sobre el seu entorn i també pugui expressar la seva pròpia veu. 

L’essència de l’activitat és el seu caràcter interdisciplinari: uneix la literatura (en l’escriptura del guió), l’expressió plàstica (en la creació de personatges i escenaris amb materials diversos) i la tecnologia (en l’enregistrament i l’edició digital). A través d’aquest procés, es fomenta l’observació atenta, l’escolta activa i l’experimentació sensorial com a eines fonamentals de coneixement. 

L’aprenentatge no se centra només en el resultat final, sinó en el procés col·lectiu. L’alumnat treballa en equips cooperatius en què la negociació, el diàleg i la gestió de rols són clau per construir una mirada artística crítica sobre el seu entorn i també trobar els canals adequats per expressar la seva pròpia veu creativa. En definitiva, es busca que l’alumnat passi de ser consumidor passiu de pantalles a ser productor conscient, capaç d’entendre i transformar el llenguatge audiovisual.

Elements curriculars d’educació artística de 1r i 2n vinculats

Competències i criteris d'avaluació

CE 1. Descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques i estils, mitjançant la percepció i la vivència, per desenvolupar la curiositat, el respecte i el gaudi.

CA 1.1. Distingir i valorar obres de manifestacions culturals i artístiques de diferents gèneres i estils, èpoques i cultures amb visió de perspectiva de gènere, evidenciant interès, curiositat i gaudi cap a aquestes, a través de la percepció i la vivència.

CE 2. Investigar i analitzar diferents manifestacions culturals i artístiques i els seus contextos emprant diversos canals i mitjans d’accés a la informació, per desenvolupar el pensament propi, la identitat cultural i l’esperit crític.

CA 2.2. Comparar i compartir múltiples lectures de diferents manifestacions culturals i artístiques que formen part del patrimoni de diversos entorns, analitzant els elements i les tècniques utilitzades que les caracteritzen i desenvolupant criteris de valoració propis, amb actitud oberta, de diàleg i de respecte.

CE 3. Experimentar i crear amb les possibilitats del so, la imatge, el cos i els mitjans digitals i multimodals, mitjançant activitats i experiències que incorporin l’aprenentatge autoregulat per expressar i comunicar coneixements, idees, sentiments i emocions.

CA 3.2.  Produir creacions personals adaptades a una finalitat específica mitjançant l’expressió d’idees, sentiments i emocions utilitzant aprenentatges dels referents artístics treballats.

CA 3.3. Documentar i compartir creacions personals, evidenciant empatia i respecte per les dels altres i acceptant-ne les diferents lectures i interpretacions.

CE 4. Dissenyar, elaborar i difondre creacions culturals i artístiques col·laboratives, assumint diferents rols, posant en valor el procés, per desenvolupar la creativitat, el sentit de pertinença i arribar a un resultat final.

CA 4.1. Planificar els processos de disseny de produccions culturals i creacions artístiques col·laboratives treballant en la consecució d’un resultat final que compleixi uns objectius acordats mitjançant un enfocament coeducatiu basat en la igualtat i la perspectiva de gènere i en el respecte a la diversitat cultural.

CA 4.2.   Implicar-se i participar activament assumint i experimentant diferents rols en el procés de creació, fent servir elements de diferents llenguatges artístics i exercint responsabilitat i mostrant respecte.

CA 4.3.  Documentar i compartir les experiències creatives, gaudint del resultat final obtingut, descrivint les parts del procés creatiu i els rols establerts, valorant les opinions i sensacions dels altres, mitjançant un enfocament coeducatiu, basat en la igualtat, i el respecte a la diversitat cultural.

Sabers

Bloc 1: Educació Musical (#MU)

Creació i interpretació

8. Experimentació i exploració creativa de les possibilitats sonores i expressives a través de la interpretació i improvisació vocal i corporal en contextos informals i d’aula.

11. Ús d’aplicacions digitals d’enregistrament i edició d’àudio i vídeo per registrar creacions musicals personals o de grup, per expressar idees o emocions o fer-les servir per al descobriment i l’anàlisi d’obres.

Bloc 2: Educació Visual i Plàstica (#VP)

Percepció i anàlisi

3. Descobriment i descripció de propostes plàstiques i visuals contemporànies i de diferents èpoques, llocs i cultures, a través del gaudiment, en observacions actives en visites o en imatges en diferents suports i incorporant la perspectiva de gènere.

5. Identificació i exploració de les possibilitats expressives i comunicatives dels elements configuratius del llenguatge plàstic (punt, línia, color, textura, pla) a partir de l’observació i anàlisi de les manifestacions artístiques treballades.

6. Descobriment de materials, instruments, suports i tècniques utilitzats en l’expressió plàstica i visual a partir de l’observació activa de les manifestacions artístiques treballades.

Creació i interpretació

8. Experimentació amb diferents mitjans, suports i materials d’expressió plàstica utilitzant tècniques bidimensionals i tridimensionals i digitals en imatges, dibuixos, pintures, modelatges i construccions i accions performatives pròpies o col·laboratives en les produccions artístiques treballades en una diversitat de contextos.

9. Planificació, experimentació i documentació de processos creatius, personals o col·laboratius en les produccions artístiques treballades a l’aula, assumint diferents rols per expressar idees, sentiments o emocions i identificar-ne i valorar-ne les fases i els resultats finals.

10. Utilització de tècniques, materials i recursos informàtics i tecnològics per a la captura, creació, edició, documentació i difusió de produccions plàstiques i visuals personals o de grup en els processos creatius per expressar idees o emocions.

11. Ús responsable de bancs d’imatges i sons respectant les llicències d’ús i distribució de continguts generats per altres per a l’estudi o com a material de creacions personals o de grup.

Bloc 3: Educació Audiovisual (#AU)

Percepció i anàlisi

1. Identificació de propostes audiovisuals de l’entorn per descobrir-ne el valor comunicatiu en espais culturals i artístics de l’àmbit audiovisual.

2. Reconeixement de professions vinculades a diferents tipus de produccions audiovisuals, amb perspectiva de gènere, de projectes i obres treballades (ràdio, televisió i videojocs multimodals).

3. Adquisició de les nocions pròpies del llenguatge audiovisual a través del visionament de propostes icòniques, cinematogràfiques i audiovisuals.

4. Adquisició de les nocions sobre estils, gèneres i formats audiovisuals a través del visionament i valoració de creacions audiovisuals de referència.

5. Percepció i expressió de les opinions, sensacions i sentiments que ens evoca l’observació activa de les manifestacions audiovisuals treballades, que compartim amb respecte.

Creació i interpretació

7. Creació d’històries senzilles amb intenció comunicativa per ser recreades, narrades i enregistrades de forma col·laborativa en format radiofònic o audiovisual, en el context escolar o en l’entorn proper.

8. Experimentació i maneig d’eines adequades per al registre d’imatge i so, en l’entorn escolar, per narrar, documentar i expressar idees, sentiments o emocions.

9. Ús d’estratègies elementals de cerca i filtratge d’imatges i sons.

10. Planificació, execució i documentació de processos creatius audiovisuals col·laboratius en què s’experimenten diferents gèneres i formats i s’assumeixen diferents rols per narrar, documentar i expressar idees, sentiments o emocions i identificar-ne i valorar-ne les fases i els resultats finals.

11. Iniciació a la creació de produccions audiovisuals multimodals en grup o individual amb eines diverses per facilitar el reconeixement de les característiques del llenguatge audiovisual multimodal i l’aproximació a les tècniques d’animació.

13. Ús responsable de bancs d’imatges i sons respectant les llicències d’ús i distribució de continguts creats per altres per a l’estudi o com a material de creacions personals o de grup..

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

1. Descobrim històries visionant diferents contes audiovisuals 

En petits grups, demanem a l’alumnat que cerqui a Internet diferents produccions audiovisuals. També podem mostrar els contes del programa de SX3 Una mà de contes, en què a cada capítol s’explica una història narrada amb una veu en off, o la sèrie DibuixaContes, en què s’expliquen contes clàssics i populars, així com cercar produccions fetes per alumnes que podem trobar als webs dels centres. 

Després del visionament, obrim un espai de diàleg per reflexionar sobre les tècniques vistes (com el gest de la mà, la tècnica i la tecnologia o els materials emprats… ajuden a narrar una història) i analitzem què podem aportar de nou a partir dels nostres coneixements previs.

Per què ho fem?

Per què visualitzem diferents contes? 

Per desenvolupar la narrativa multimodal. La unió de text, imatge i so permet a l’alumnat comunicar idees complexes de manera més creativa i expressiva. 

Per descobrir referents i tècniques plàstiques, és fonamental dedicar un temps a investigar i a observar referents que ens posin a l’abast maneres diverses de narrar. Aquests models ens poden ajudar a descobrir tècniques plàstiques i simbòliques, que ens poden servir per a la nostra creació. És important que la selecció feta mostri una varietat de referents multiculturals, locals i també produccions fetes per alumnat. També podem enllaçar exemples concrets fets per escoles com: El ratpenat, Ens canviem les potes?, Bao i els seus amics.

A més, la reflexió i l’anàlisi són ingredients essencials del procés de creació. Els espais de conversa permeten validar les reflexions pròpies i desenvolupar un esperit crític davant les manifestacions artístiques.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

2. Treballem col·laborativament 

Organitzem l’alumnat en grups de 4 o 5 persones en què cadascú assumeix un rol específic amb unes funcions determinades. Tot i que tothom participa en la creació plàstica i la pluja d’idees, cada rol vetlla perquè una part tècnica o organitzativa de l’audiovisual s’executi correctament segons la planificació. 

Possibles rols:

  • Director o directora i guionista.
  • Responsable d’art.
  • Tècnic o tècnica de càmera o il·luminació.
  • Tècnic o tècnica de so/edició.

Per què ho fem?

Tothom ha de fer el mateix? 

L’aprenentatge cooperatiu permet que l’alumnat amb més habilitats en una àrea (per exemple, la tecnologia) ajudi el grup i es fomenti un aprenentatge horitzontal. Més enllà dels sabers artístics, aprenen a gestionar conflictes, a donar resposta constructiva i a valorar la diversitat cultural i de gènere dins de l’equip. 

Tot i ser un treball de grup, cadascú té una tasca específica assignada que ha d’aportar al col·lectiu. Això evita que algun membre quedi en un segon pla i permet avaluar el progrés individual de cadascú. 

A més, podrem tutoritzar les tasques dels grups amb més facilitat i acompanyar en diferents moments el treball per equips de rols.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

3. Escrivim la nostra història 

Un cop treballada l’estructura narrativa dels contes (plantejament, nus i desenllaç), en grup, escriurem la nostra pròpia història. Aquest text no és definitiu, ja que es manté obert a canvis i millores que sorgiran més endavant durant el procés d’experimentació amb els materials plàstics i la gravació.

Per què ho fem?

El procés de creació és un procés flexible 

L’escriptura prèvia permet a l’alumnat organitzar les idees i assegurar-se que la història té una base sòlida i coherent abans d’iniciar-nos en la producció audiovisual. 

Treballar en grup fomenta la cohesió de l’alumnat, mitjançant el diàleg, l’assumpció de rols, la negociació de significats i la presa de decisions consensuades. 

El fet que no sigui una història tancada permet a l’alumnat entendre que el text pot evolucionar quan la pràctica plàstica aporta nous ingredients, adjectius o detalls que no havíem imaginat inicialment. I, per tant, experimentem que el procés de creació és un procés flexible.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

4. Dissenyem el guió il·lustrat (escaleta)

Planifiquem gràficament cada una de les vinyetes i marquem els diferents tipus de plans. 

Definim en quin ordre apareixeran els diferents elements plàstics i sonors, així com el fragment de narració corresponent que l’acompanyarà.

Per què ho fem?

Val la pena crear un guió il·lustrat? 

És una bona manera d’organitzar el que passarà a la pantalla. Ajuda l’alumnat a preveure el que es construirà davant la càmera i també ajuda a entendre el valor narratiu de cada un dels elements, com ara el valor narratiu dels diferents tipus de plans o de l’enquadrament, i a introduir conceptes d’alfabetització audiovisual. 

Podem planificar tècniques plàstiques lligades a l’acció narrativa, com ara esborrar un dibuix o pintar-hi a sobre per explicar que el personatge o l’objecte desapareix. Ens iniciem així en la narració multimodal.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

5. Dissenyem personatges i els entorns

Podem triar qualsevol tècnica per dissenyar i construir els personatges com el collage, aquarel·les, guaix, ceres o retallables o treballar amb objectes, triant la que millor s’adapti al relat.

Un cop triada la tècnica i dissenyats els personatges, ens podem repartir les tasques i practicar cadascú el personatge, el fons o la tasca plàstica que li tocarà fer quan gravem.

Per què ho fem?

Quina tècnica triem? 

L’alumnat aprèn a triar la tècnica plàstica no només per l’estètica, sinó per la capacitat de transmetre les accions i les emocions de la història escrita. D’aquesta manera, fomentem que l’alumnat prengui decisions pròpies i assagi maneres diverses de fer incorporant l’error com a part de l’aprenentatge artístic. 

Repartir-se les diferents accions plàstiques ajuda a assumir responsabilitats.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

6. Practiquem abans d’enregistrar

Amb l’ajuda del guió il·lustrat i el material dissenyat, anirem repassant els passos que cal seguir per fer l’enregistrament.

Ens organitzem, segons els rols de cada membre, i practiquem per poder fer la gravació de forma àgil, parant atenció a la llum i la col·locació de la càmera.

Per què ho fem?

Per què practiquem?

És molt útil que l’alumnat segueixi el guió il·lustrat com a guió i que provi amb les càmeres o altres elements d’enregistrament.

És important que s’adonin d’aspectes, com ara la posició dels elements d’il·luminació (focus) o la col·locació de la càmera, que afecten la composició final.

També és un bon moment perquè es posin en el seu rol perquè l’enregistrament posterior sigui àgil i per crear un sentiment de responsabilitat compartida envers la creació.

Es pot gravar amb un parell de càmeres, una amb un pla general del quadre (que pot ser zenital) i una altra captant primeríssims plans per poder editar-ho després. És molt útil poder connectar un monitor on es visualitzi el que capta la càmera que agafa el pla general del quadre.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

7. Enregistrem la nostra història 

Gravem segons la nostra planificació els diferents plans assajats. 

Treballem la lectura expressiva de les narracions i posteriorment fem la gravació. Aquesta es pot complementar amb efectes sonors o petites falques o ambients musicals creats.

Per què ho fem?

Passem de consumidors a productors?

L’ús de tauletes o altres dispositius de gravació, i també de programari d’edició, transforma l’alumnat del rol de consumidors a productors crítics de continguts.

Treballar la lectura expressiva, l’entonació i la fluïdesa obliga l’alumnat a fer-ne una lectura conscient. Això és clau per treballar la dicció i la modulació emocional amb l’objectiu de captar l’atenció de l’audiència.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

8. Guardem-ho bé! 

Emmagatzemem les imatges gravades i les anomenem. Un cop ho tenim organitzat, muntem les imatges amb el programari d’edició. 

A continuació, si es vol, seleccionem transicions i afegim la banda sonora amb efectes o ambients musicals creats o de llibreria lliure. També s’hi poden afegir els títols i crèdits.

Per què ho fem?

Com ho endrecem? 

És molt important organitzar, anomenar i editar el material gravat. Aquesta tasca no només consta de passos tècnics, sinó que esdevé clau per al treball d’edició posterior. Són processos cognitius fonamentals en l’alfabetització mediàtica i el pensament artístic. 

L’ús de programari d’edició transforma l’alumnat en productors de continguts i l’ajuda a entendre com es construeixen els missatges que consumeix.

Què fem i per què ho fem?

Què fem?

9. Compartim la nostra història. 

Presentem i visualitzem el producte final a la comunitat, compartim el procés viscut i creem un espai de conversa que passi per una reflexió individual, un contrast en petit grup i una posada en comú global. 

Podem compartir la nostra producció de formes ben variades, per exemple una projecció pública per a famílies o per a alumnat d’altres cursos del centre o penjant-ho al web del centre.

Per què ho fem?

I si no fem la reflexió final i tancament? 

L’espai final de conversa serveix per fer visibles els sabers assolits i les dificultats que han pogut aparèixer al llarg del procés. És el moment de valorar com les aportacions individuals han permès la interdependència del grup i el progrés de cadascun dels membres. També els permet fer-los conscients del seu grau propi d’assoliment i de la seva gestió del rol dins de l’equip. 

A més, aquests moments, ensenyen a l’alumnat a escoltar, a fer comentaris constructius, i li permet ampliar els punts de vista, adquirir nous aprenentatges i reforçar el respecte per la diversitat de mirades o opinions.

En què em fixo?

a) Pel que fa a l’observació i anàlisi de diferents contes audiovisuals, vinculades a la CE1 i al criteri d’avaluació 1.1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Observa els materials i sons de les obres proposades i en fa una descripció bàsica.

Observa i identifica les tècniques i els materials emprats en els referents analitzats, i expressa emocions i idees pròpies sobre com es construeix la història.

Analitza de manera reflexiva les tècniques audiovisuals dels referents, interpreta els seus significats i els relaciona de forma argumentada amb la narrativa multimodal.

 

b) Pel que fa a la capacitat d’analitzar i comparar contes audiovisuals i compartir-ne la lectura, vinculada a la CE2 i al criteri d’avaluació 2.2

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Identifica algunes tècniques plàstiques o audiovisuals en els referents mostrats.

Compara diferents produccions analitzant els materials i les tècniques utilitzades (gest, tecnologia, so) i comparteix la seva valoració amb una actitud oberta i de respecte per les altres opinions.

Desenvolupa criteris de valoració propis i argumentats sobre les tècniques del patrimoni audiovisual observat, fomenta un diàleg ric i utilitza un retorn amable, útil i específic per ampliar els punts de vista del grup.

 

c) Pel que fa a la producció audiovisual, vinculada a la CE3 i CE4 i als criteris d’avaluació 3.2, 4.1 i 4.2

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Participa en la producció audiovisual de forma puntual.

Participa en la producció del grup creativament, desenvolupant algun rol amb responsabilitat i expressant idees i emocions.

Participa activament en les diferents fases de la creació i la producció audiovisual, assumint diferents rols i responsabilitats amb aportacions plenament adaptades a la finalitat, amb intencionalitat expressiva.

Fa una incorporació limitada dels aprenentatges dels referents observats.

Aprofita o integra aprenentatges dels referents artístics observats i participa en la planificació del treball del grup.

Integra de manera conscient els aprenentatges dels referents i les tècniques treballades i participa activament en la planificació del projecte del grup.

  

d) Pel que fa a la documentació i l’explicació del procés de creació, vinculades a la CE3 i CE4 i als criteris d’avaluació 3.3 i 4.3

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Comparteix el producte final de manera bàsica i amb ajuda pot explicar com s’ha desenvolupat i organitzat el procés o el rol assumit dins el grup.

Documenta l’experiència creativa, explicant les fases del procés, participa activament en la sessió de metacognició i escolta les opinions dels altres amb respecte.

Documenta i comparteix de manera reflexiva tot el procés, valora les decisions preses durant l’edició, analitza els sabers assolits, les dificultats superades i valora les sensacions/opinions dels altres a partir de l’autoregulació.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)