Preguntes inicials i justificació de la proposta

Aquesta proposta treballa la competència comunicativa per arribar a un producte final, una entrevista, les preguntes i respostes de la qual són fruit d’una recerca prèvia. Proposem entrevistar dones per donar també resposta a la sensibilització en clau de gènere. L’alumnat practica la comprensió lectora (recerca), l’expressió escrita (guió) i l’expressió oral (representació). En ser en una llengua estrangera, es fomenta el vocabulari específic de les arts i la fluïdesa en un context formal (entrevista). Altres competències involucrades són la informacional, amb la selecció de fonts fiables i, si escau, l’edició del pòdcast o vídeo, amb les quals desenvoluparem les habilitats tecnològiques de l’estudiant. A més, coneixerem el patrimoni musical d’altres països i aproparem la música (o altres arts) a l’aula de llengua estrangera, de manera que en constatarem també el poder comunicatiu de transmissió de llengua, cultura, tradicions i pensament. L’activitat visibilitza el paper de la dona en la història de la música, sovint silenciat. Ajuda a trencar estereotips i ofereix nous referents d’èxit femení a l’alumnat.

Començarem per preguntar a l’alumnat quin paper té la música en la seva vida diària, quins gèneres els agraden més, quins són els seus cantants preferits, si tenen més preferència per cantants solistes o per grups, si els agraden més les veus més greus o més agudes (tot i que no tenen per què correspondre’s al gènere o sexe dels cantants, necessàriament) i si s’han parat a pensar quin paper pot tenir la música (i l’art en general) en l’expressió històrica i social del moment en què es produeix una cançó. També podem preguntar com s’assabenten dels llançaments de nova música i si llegeixen, escolten o miren entrevistes dels seus cantants o grups preferits i per què ho fan. A banda, també podem preguntar si aquestes entrevistes són sucoses o si, per contra, es queden en l’anècdota o en aspectes superficials que a vegades acompanyen el món de la música mainstream. 

Justificació de la tria de l’activitat

Què faig?

Abans de dir què ha de fer l’alumnat, hem de generar curiositat. Podem fer-ho de dues maneres: o bé posar 30 segons d’una cançó d’una dona artista icònica (Billie Eilish, Edith Piaf o Nena) i tot seguit preguntar, en llengua estrangera: “Qui és? Què en sabeu?”, o bé demanar noms de músics famosos de la història. Probablement sortiran molts homes, per després, tot seguit, preguntar en llengua estrangera:  On són les dones? No n’hi havia, o és que no ens n’han parlat prou?”.

Presentarem l’activitat com una investigació periodística amb l’objectiu de visibilitzar les grans dones de la història en el món artístic.

 “Serem periodistes d’investigació. La nostra missió és rescatar i donar veu a les dones que han estat significatives a través de la música en altres llengües. I ho farem de manera crítica i raonada, per fer la millor entrevista que li hagin fet mai a aquesta persona.”

Per què ho faig?

a) Com a professor o professora

Ens interessa que el nostre alumnat sigui un parlant competent en llengua estrangera, i que, a banda de saber-se desenvolupar en el seu dia a dia, ho puguin fer des d’una vessant informada, que pot tractar també les “xafarderies” o el cantó més lúdic de l’art, però que alhora han de ser persones amb esperit crític, que sàpiguen discernir la informació veraç de la que no ho és i fer connexions entre la vida de l’artista i les seves expressions artístiques. A més, es tracta d’una activitat que, en el seu conjunt, és molt completa, ja que treballa la comprensió lectora, l’elaboració de preguntes (amb el corresponent treball gramatical) i un producte final d’expressió oral que aglutina tota la feina de la seqüència que presentem a continuació i que serveix d’evidència d’aprenentatge en un format adaptat als temps actuals.

b) Motivació per a l’alumnat

En un moment històric en què el paper de la dona es qüestiona i es lluita per la seva presència arreu, hem de potenciar el treball transversal de la perspectiva de gènere. L’alumnat veurà també que l’art tot sovint és un pont comunicatiu entre la realitat de l’artista o del món en què viu i les seves produccions artístiques i les seves opinions, que tot sovint, irònicament, no són manifestes precisament per interessos propis econòmics i de popularitat. A més, tractar la música a l’aula de llengua estrangera ens introdueix en un context en què l’ús de la llengua sovint és no canònic, presenta un registre informal i, fins i tot, passatges agramaticals. També ens exposa a diferents accents i, en certa manera, a una dificultat extra en haver de separar la paraula de la música que l’acompanya. Finalment, saber fer una bona entrevista, parlar en públic i editar un contingut (pòdcast/vídeo) són eines fonamentals avui dia, en què el món audiovisual, en formats diversos, és omnipresent. D’aquesta manera, també podrem fer un producte que s’assemblarà als que són presents a la seva diària, en programes televisius o a les xarxes socials, però en clau cultural, tot sovint absent en els mitjans de comunicació principals.

Elements curriculars de l'àrea de Llengua estrangera

COMPETÈNCIES

C2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, en la llengua estàndard, recollint el sentit general i la informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

C3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

C5. Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma, i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

C6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació i integrar-la i transformar-la en coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

2.1 Extreure i analitzar el sentit global i les idees principals, i seleccionar informació pertinent de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

2.2 Interpretar i valorar el contingut i els trets discursius de textos progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l’aprenentatge, i també de textos literaris adequats al nivell de maduresa de l’alumnat.

2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements més adequats en cada situació comunicativa per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç.

3.1 Expressar oralment textos senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic proper a la seva experiència, per tal de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.

3.2 Aplicar coneixements i estratègies per planificar, produir, revisar i cooperar en l’elaboració de textos coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i de les necessitats de l’audiència o el destinatari del text.

3.3 Participar i col·laborar activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

3.4 Utilitzar estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

5.1 Redactar i difondre textos d’extensió mitjana amb acceptable claredat, coherència, cohesió, correcció i adequació a la situació comunicativa proposada, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.

6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, valorant críticament el resultat de la cerca.

6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

SABERS

BLOC 1

4. Aplicació d’estratègies per entendre la diversitat lingüística (anàlisi elaborada de les principals varietats geogràfiques i dels registres formal i informal segons grups socials per evitar prejudicis), així com artística i cultural, en àmbits presencials, híbrids o en línia. Integració de la diversitat i valors ètics segons la llengua, cultura i expressions artístiques dels països de llengua estrangera.

BLOC 2

4. En situacions comunicatives de diferents nivells de registre, molta autonomia en la selecció i l’ús d’estratègies, i control sobre la interacció i la cooperació. Planificació de produccions complexes (presentacions, informes, projectes multimodals).

Participació activa en debats, discussions i tasques col·laboratives, gestionant torns i contribuint de manera constructiva. Selecció i síntesi d’informació rellevant de textos orals i multimodals d’extensió moderada o amb opinions contrastades. Fer inferències complexes, interpretant significats implícits, opinions o intencions a partir del context lingüístic, gestual o situacional.

Anàlisi de l’actitud del parlant amb més precisió, reconeixent matisos d’ironia, cortesia, dubte o seguretat. Detecció del propòsit comunicatiu específic (persuadir, argumentar, criticar, negociar, expressar emocions…) i ajust de la resposta en conseqüència.

Reconeixement i reparació de malentesos o situacions compromeses de manera autònoma i assertiva.

Adaptació del registre i les estratègies comunicatives a contextos comunicatius de diferents nivell de registre.

Anàlisi i síntesi d’informació de textos més llargs o múltiples fonts. Fer inferències i interpretació de matisos d’actitud, intenció i registre del parlant o autor. Reformulació, resum i contrast d’idees amb precisió.

Participació en debats i discussions estructurades, utilitzant arguments i contraarguments.

Gestió de situacions comunicatives més complexes (malentès, interrupcions, correccions).

Revisió i autocorrecció de textos i presentacions seguint criteris de coherència, cohesió i correcció formal.

6. Anàlisi, argumentació i ús de funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: salutacions, comiats i presentacions; descripció i caracterització de persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situació d’esdeveniments en el temps; localització d’objectes, persones i llocs en l’espai; petició i intercanvi d’informació sobre qüestions quotidianes; instruccions i ordres; oferiment, acceptació i rebuig d’ajuda, proposicions o suggeriments; expressió parcial del gust o l’interès i les emocions; narració d’esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs; expressió de l’opinió i la possibilitat; argumentacions senzilles; hipòtesis i suposicions.
7. Respecte de la propietat intel·lectual i els drets d’autor en qualsevol context.
8. Ús de recursos per a l’aprenentatge (diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics) i estratègies d’ús comú (anticipació, hipòtesis, deducció de significats, reformulació d’idees, reflexió sobre l’aprenentatge, immersió) en tots els contextos i àmbits.
9. Ampliació i aprofundiment del vocabulari sobre sistemes escolars, formació i tecnologia, juntament amb els temes previs.

Ús més consolidat i variat de connectors i relacions lògiques per a textos més complexos.

Capacitat per analitzar i valorar críticament la informació utilitzant la llengua estrangera.

Aplicació reflexiva i explícita de la perspectiva de gènere en els discursos orals i escrits, fomentant la igualtat i el respecte.

Preparació per a la comunicació formal i acadèmica, així com situacions comunicatives reals relacionades amb el món social i laboral.

12. Domini avançat dels patrons prosòdics per adaptar la parla a diferents registres i contextos socials. Integració dels patrons rítmics i d’entonació en discurs formals i produccions escrites i orals. Reflexió intercultural i sensibilització crítica sobre les funcions comunicatives del ritme i l’entonació en diferents llengües i cultures.

Seqüència d’activitat

Què fem i per què ho fem?

Context: En el marc de la celebració del 8 de Març (tot i que no té per què ser per a aquest dia), el centre escolar ha decidit tractar el tema “Les dones i la música”, per donar visibilitat a dones que han estat o són importants en la història de la música recent. Volem entrevistar-ne unes quantes per conèixer-les millor i donar-los la rellevància que es mereixen. Per aquest motiu, l’alumnat ha d’imaginar que treballa per a una productora de continguts digitals que ha decidit crear un canal en què inclouran una sèrie d’entrevistes a dones artistes. En aquestes entrevistes hem de fer que l’espectador senti que realment està davant d'aquella llegenda de la música i que el seu art paga la pena de ser conegut arreu.

1.a) Què fem:

Introducció:

Escoltem una cançó en llengua estrangera que estigui cantada o creada per una dona.

Es treballa la cançó:

1.1. Activitat prèvia:

Es mostra el títol de la cançó o un fotograma del videoclip i s’anima l’alumnat a fer suposicions sobre la cançó. Quin pensen que deu ser-ne el tema? Quina mena de cançó deu ser?

S’escolta el principi de la cançó, sense mostrar-ne el text ni el vídeo. Quin tipus de música és? Es repassa vocabulari d’estils musicals: pop, rock, rap, etc.

1.2. Activitat durant la cançó:

Repartim les estrofes de la cançó desordenades i l’alumnat les ordena.

1.3. Després de l’escolta:

Es resumeix oralment en grup gran de què va la cançó. Es llegeix la tornada o alguna frase important que el o la docent hagi seleccionat prèviament i se n’analitza el significat.

1.4. Després es dona vocabulari que es pot utilitzar per parlar d’una cançó, tant substantius (ritme, veu, text, etc.) com adjectius (animada, enèrgica, optimista, repetitiva, que convida a ballar, etc.), i s’anima l’alumnat a donar la seva opinió sobre el tema que acaben d’escoltar.

Finalment, es presenta l’activitat i els seus objectius i s’explica quin serà el producte final i com es durà a terme l’avaluació.

1.b) Per què ho fem:

Introducció:

No volem començar directament amb les instruccions de l’activitat. Si ho fem, l’activitat es converteix en una entrevista artificial que es fa per assolir un objectiu acadèmic i, per tant, disminueix la motivació per fer-la. Començar amb un fotograma o uns segons de música crea un enigma que activa l'atenció immediatament. L’escolta del tema fa que també ens puguem fer una idea (equivocada o no) de la vida de l’artista.

L'entrevista final requerirà que l’alumnat parli sobre música. Si es fan les activitats 1.2, 1.3 i 1.4, els estem donant les eines lingüístiques que necessitaran després per elaborar el producte final. L'activitat 1.4 ens servirà perquè l’alumnat passi del  “m’agrada / no m’agrada” a una crítica argumentada i amb el vocabulari específic necessari. Quan hagin de fer el paper de periodistes, ja tindran un criteri format sobre l’estil de l’artista i podran fer preguntes molt més incisives i professionals, que podran anar en la mateixa direcció o en direcció oposada a l’opinió popular sobre l’artista i la seva obra.

2.a) Què fem:

Presentació de les entrevistades:

Es presenten a classe les dones que es proposen per ser entrevistades. El professorat presenta les dones en la llengua estrangera, donant el nom i una petita introducció sobre qui és i què ha fet. S’escullen dones que formin part important de la cultura dels països on es parla la llengua.

Per parelles, s’escull una persona per fer l’entrevista fictícia.

Exemple de dones entrevistades i textos:

English 1. Adele Adele is a famous British singer and songwriter. She is known for her powerful voice and emotional songs. Adele has won many awards, including Grammys and an Academy Award. Her songs, like Hello and Someone Like You, are very popular all over the world. She is important because she has influenced modern pop and soul music and inspires many young singers. 2. Beyoncé Beyoncé is an American singer, songwriter, and performer. She started her career with the group Destiny’s Child and later became a successful solo artist. Beyoncé is famous for her strong voice, amazing performances, and songs like Halo and Single Ladies. She is important because she has broken many records, supports women’s rights, and uses her music to inspire people. Francès 1. Édith Piaf Édith Piaf était une chanteuse française très célèbre. Elle est connue pour sa voix unique et ses chansons émotionnelles, comme La Vie en rose et Non, je ne regrette rien. Édith Piaf est importante parce qu’elle a représenté la musique française dans le monde entier et elle reste une icône de la chanson française. 2. Christine and the Queens Christine and the Queens est une chanteuse et compositrice française moderne. Elle mélange la pop, l’électro et le R&B. Ses chansons comme Christine et Tilted sont très populaires et montrent sa créativité. Elle est importante parce qu’elle parle de l’égalité et de l’identité dans sa musique et inspire beaucoup de jeunes. Alemany 1. Nena Nena ist eine deutsche Sängerin. Sie ist besonders bekannt für das Lied 99 Luftballons. Nena singt Pop- und Rockmusik. Sie ist wichtig, weil sie in den 1980er Jahren sehr berühmt wurde und die deutsche Musik international bekannt gemacht hat. 2. Helene Fischer Helene Fischer ist eine deutsche Sängerin und Entertainerin. Sie singt Schlager und Popmusik. Ihre Lieder sind sehr beliebt in Deutschland. Sie ist wichtig, weil sie viele Preise gewonnen hat und die moderne deutsche Musikszene stark beeinflusst.

2.b) Per què ho fem:

En presentar exemples de dones, ens assegurem que l’alumnat no es quedi només amb les 3 o 4 cantants comercials que ja coneixen. Ara bé, per a l’entrevista pròpia, també podrien proposar-ne alguna que coneguin que no sigui molt coneguda, però de qui el professorat sàpiga que paga la pena “entrevistar”.

Quan en fem la introducció en la llengua estrangera, estem també oferint un model real de com descriure algú que ens ja pot servir com a introducció/presentació prèvia a l’entrevista en si. Podem també destacar-los que la introducció es basa en fets, fets que s’han hagut de cercar en diverses fonts d’informació.

Aquesta fase de preparació s’ha de fer en parelles, i això també comporta negociar qui serà l’entrevistat i qui serà l’entrevistador, així com el to de l’entrevista i el contingut.

3.a) Què fem:

Model:

Es visualitza una entrevista amb una dona del món de la música. En presentar el vídeo, podem justificar-ne el visionat dient que necessitem veure com ho fan els professionals, que no es limiten a fer preguntes, sinó que creen un clima en el qual l’artista es comunica amb confiança. Es poden fer preguntes que l’alumnat ha de contestar durant l’entrevista o es pot fer que apuntin quines preguntes fa l’entrevistador i com reacciona a les respostes; és a dir, que no es tracta de fer un “interrogatori”, sinó de mantenir una conversa cordial amb una artista.

3.b) Per què ho fem:

No podem pretendre que els nostres estudiants facin una entrevista en llengua estrangera del no res, sense haver estat exposats a un model previ que hagin analitzat. L'alumnat pot saber què vol preguntar, però sovint no sap com estructurar una entrevista perquè sembli natural i no un interrogatori policial.

Visualitzar una entrevista real i analitzar-la posteriorment els ensenya que hi ha una introducció (presentació de l’artista), un cos (preguntes sobre la vida/obra) i un comiat (agraïment i tancament). Observar les preguntes de l’entrevistador i les seves reaccions (com lliga una pregunta amb una altra, depenent de la resposta de la persona entrevistada) els ajuda a entendre la jerarquia de la informació. En apuntar les preguntes que senten, s’adonaran que un bon entrevistador escolta la resposta i fa una pregunta de seguiment o utilitza connectors. Veuran que l’entrevista és un flux de conversa, no una llista tancada, on tenen cabuda les expressions i reaccions espontànies.

4.a) Què fem:

Entrevistes:

Es dona a l’alumnat un llistat de preguntes que es podrien fer en una entrevista, però que ells també puguin contestar. Es pot utilitzar el “qüestionari Proust”, una versió simplificada d’aquest o un model semblant.

Es fan entrevistes en parelles, canviant de parella i de rol (entrevistador/entrevistat) cada cert temps.

A tall d’exemple, donem les 5 preguntes més utilitzades del “qüestionari Proust”:

What is your main characteristic?, What is your main trait? / Quelle est votre principale qualité ? / Was ist Ihre wichtigste Eigenschaft? What is your main flaw?, What is your biggest weakness? / Quel est votre principal défaut ? / Was ist Ihr größter Fehler?, Was ist Ihre Hauptschwäche? What quality do you value most in a friend? / Quelle qualité appréciez-vous le plus chez un ami? / Welche Eigenschaft schätzen Sie am meisten an einem Freund / einer Freundin? What is your idea of perfect happiness?, What is your dream of happiness? / Quel est votre rêve de bonheur ?, Quelle est votre idée du bonheur parfait ? / Was ist Ihr Glückstraum?, Wie sieht Ihr ideales Glück aus? What is your greatest fear? / Quelle est votre plus grande peur ? / Was ist Ihre größte Angst?

Es poden modular les preguntes amb models de preguntes més senzilles i altres de més complexes per adaptar-se a la diversitat de l’alumnat.

4.b) Per què ho fem:

Entrevistes:

Com que l’entrevista final tindrà una càrrega cognitiva alta (hauran de recordar dades de l’artista, pensar en la llengua estrangera i actuar), si primer practiquen amb preguntes personals com les que proposem, el mecanisme de Pregunta → Resposta → Reacció es practica i, probablement, s’automatitza. Així, quan arribin a l’entrevista real, l’estructura ja sortirà sola i podran centrar-se en el contingut i l’expressió. El fet de respondre sobre la seva pròpia personalitat els fa sentir més segurs, ja que no han d’inventar dades, només expressar-les. Això crea un clima de confiança a l’aula. A més, aquestes preguntes van més enllà del relat de simples fets, tot i que aquests es poden lligar a les emocions i pors que es reflecteixen en aquestes preguntes que proposem. El canvi de parelles i rols fa que tots els estudiants hagin de passar pels dos papers (entrevistador i entrevistat) i que, per tant, adoptin tant el rol més “passiu” com el més “actiu” dins de l’entrevista.

5.a) Què fem:

Cerca d’informació:

Per parelles, l’alumnat busca informació sobre la dona que haurà d’entrevistar. Es donen pautes sobre fonts d’informació fiables i no fiables i es demana a l’alumnat que després de l’activitat final presenti les seves fonts i aclareixi per què ha decidit confiar en aquesta informació que ha trobat.

5.b) Per què ho fem:

Cerca d’informació:

En aquesta fase treballem l’alfabetització informacional. En obligar l’alumnat a justificar per què confien en una font, aprenen a distingir entre una entrada de la Viquipèdia (que cal contrastar) o una entrevista original, o el web de l’artista, si en té. Si la informació de base és errònia o pobra, l’entrevista serà superficial. Volem també que llegeixin diferents fonts perquè puguin triar la informació que trobin més interessant i rellevant de l’artista, no que es limitin a fer copia-i-enganxa de les primeres pàgines que trobin, que potser no són les més idònies per a la tasca encomanada. És aquí on hem d’emfasitzar el factor de “periodisme d’investigació”.

6.a) Què fem:

Preparació de l’entrevista:

Es preparen les preguntes per a l’entrevista fictícia i les possibles respostes. Suggerim entre 5 i 8 preguntes. En funció del nivell i de la fluïdesa de l’alumnat, es poden escriure les respostes senceres o fer només algunes notes perquè després sigui l’alumne o l’alumna que fa el rol de dona entrevistada el que doni la respostes. Prèviament, treballarem o repassarem en aquesta fase la formació de preguntes en diferents temps verbals per assegurar-nos que estan ben formulades en el moment de fer-les en el producte final oral. Podem crear-ne de diferents tipologies d’exemples que girin al voltant de la temàtica de les arts. També podem fer una pluja d’idees i després recollir en una llista expressions de transició entre preguntes i de reacció a les respostes. Sigui com sigui, els estudiants s’han d’assegurar que les preguntes que creen per al seu producte final tenen un ordre lògic i que, segons les respostes que preparin, també hauran de ser capaços de “lligar” la conversa.

 6.b) Per què ho fem:

Preparació de l’entrevista:

Hem de tenir en compte que, més enllà de la cerca informacional i de l’aprenentatge sobre aquestes dones artistes, el producte final és un producte dins del marc de l’assignatura de llengua estrangera. En aquest sentit, és important assegurar que els estudiants tenen les eines necessàries.

La formació de preguntes sol ser un dels aspectes més complexos en l'aprenentatge d'una llengua estrangera (per l’ordre de les paraules, els auxiliars o les inversions). En l’elaboració del guió, l’alumnat no parteix de zero, sinó que tindrà un producte físic al qual podran recórrer si es queden en blanc durant l’entrevista oral i, a més, si han practicat tant la formació de les preguntes com les reaccions a aquestes, alliberarem càrrega cognitiva perquè es puguin centrar a fer de l’entrevista una conversa dinàmica i rica. Saben que el que diran és correcte, la qual cosa els permetrà centrar-se més tard en l’entonació i la interpretació.

7.a) Què fem:

Entonació:

Es treballa l’entonació de preguntes (amb entonació creixent o decreixent segons la tipologia) i de paraules clau, que hauran de memoritzar per saber què han de dir en cada moment.

7.b) Per què ho fem:

Entonació:

Un cop tenim el què (contingut), passem al com (forma), a l’expressivitat, a la “performance”. Ensenyar l’entonació creixent (típica de preguntes de sí/no) i la decreixent (preguntes informatives) ajuda l’alumnat a sonar com un parlant natiu o competent. En memoritzar i remarcar les paraules clau, l’alumnat aprèn a gestionar que no cal memoritzar tot un discurs seguit, que no els faria sonar naturals. Això serveix perquè, encara que s’oblidin de part de la frase, puguin mantenir l’estructura del missatge al voltant d'aquelles paraules que tenen memoritzades. El treball de l’entonació obliga l’estudiant a connectar amb l’expressivitat. No ens limitem a deixar anar un discurs memoritzat, sinó que l’interpretem segons el significat de les paraules que diem i el sentit del missatge que volem comunicar.

8.a) Què fem:

Activitat final. Entrevistes:

Es representen les entrevistes davant de la classe o es graven en vídeo per posar-les en un canal compartit on tothom pot veure les entrevistes de tothom. L’alumnat que escolta apunta la informació més important de cada una de les entrevistades i, al final, es posen en comú aquelles coses que més els han impactat de cadascuna de les artistes.

Perquè la posada en comú no sigui monòtona, podem utilitzar una eina visual o un panell a l’aula. Per exemple, després de cada entrevista, cada alumne o alumna ha d’escriure en una paraula o frase curta què ha après de nou. Com a reflexió final, podríem preguntar, en la llengua estrangera, de què creiem que xerrarien totes aquestes artistes si es trobessin en una sala totes plegades o quins punts creiem que tenen en comú.

També podem fer que els estudiants es coavaluïn amb una rúbrica preparada en aquest sentit i que, a banda de compartir la rúbrica, comparteixin també, mitjançant la tècnica sandvitx, un comentari positiu sobre l’entrevista, un aspecte per millorar i un altre comentari positiu.

Un exemple de rúbrica podria ser aquest:

Peer Assessment Rubric: "The Music Interview”

Interviewer/Artist names: ___________________ Evaluated by: _________

 

Category	Excellent (3)	Good (2)	Needs Work (1)
Content & Research	They know a lot about the artist. The information is interesting and clear.	They share basic information, but some details are missing.	The information is very simple or there are many errors.
Language & Fluency	Pronunciation is clear. They use correct questions and artistic vocabulary.	They are understandable, but make some grammar mistakes with questions.	It is difficult to understand. They read too much from the paper.
Intonation & Tone	They sound natural. They use rising/falling intonation and emphasize keywords.	They try to use intonation, but it sounds a bit mechanical sometimes.	The tone is flat and robotic. No emotion or emphasis.
Acting & Attitude	They look like a real journalist and artist! Great body language and eye contact.	They act their roles well, but look a bit nervous or shy.	They just read the script without looking at each other.

Grille d'Évaluation : « L’interview musicale »

Noms (Journaliste / Artiste) : _____________________ Évalué par : _____________

Critères	Excellent (3)	Bien (2)	À travailler (1)
Contenu et Recherche	Les informations sont riches et intéressantes. On sent une recherche sérieuse.	Les informations de base sont là, mais il manque quelques détails captivants.	Le contenu est trop simple ou il y a des erreurs historiques.
Langue et Lexique	La prononciation est claire. Utilisation correcte des questions et du vocabulaire des arts.	C’est compréhensible, mais il y a des erreurs avec les temps du passé ou les questions.	Très difficile à comprendre. Lecture trop présente.
Intonation et Ton	L'intonation est naturelle (montante/descendante). Les mots-clés sont accentués.	Il y a un effort d'intonation, mais cela semble parfois un peu monotone.	Le ton est plat et robotique. Pas d'émotion.
Jeu d'acteur et Attitude	Interaction très naturelle ! Bon contact visuel et langage corporel adapté.	Bon jeu de rôle, mais les élèves semblent un peu timides ou hésitants.	Ils lisent le script sans se regarder. Pas de mise en scène.

Feedback-Bogen: “Das Musik-Interview”

Namen (Reporter / Künstlerin): _________________ Von: _____

Kriterien	Super! (3)	Gut (2)	Nicht so gut (1)
Information	Die Infos sind sehr interessant. Die Schüler kennen die Künstlerin sehr gut.	Es gibt Basis-Infos, aber einige Details fehlen.	Die Informationen sind zu kurz oder falsch.
Sprache	Die Aussprache ist klar. Die Fragen und Wörter (Musik) sind korrekt.	Man kann alles verstehen, aber es gibt Fehler bei den Fragen.	Es ist schwer zu verstehen. Die Schüler lesen nur den Text.
Stimme und Betonung	Die Stimme ist lebendig. Die Intonation bei Fragen ist korrekt.	Die Stimme ist okay, aber manchmal ein bisschen langweilig.	Die Stimme ist monoton und zu leise. Keine Emotion.
Präsentation	Tolle Show! Guter Blickkontakt. Die Schüler sind wie echte Stars.	Die Rollen sind gut, aber die Schüler sind ein bisschen nervös.	Kein Blickkontakt. Die Schüler schauen nur auf das Papier.

8.b) Per què ho fem:

Activitat final. Entrevistes:

Es passa de fer una feina “per al professor o la professora” a fer una feina “per a un públic”. Això activa la responsabilitat i la cura pels detalls (la posada en escena, l’edició, la pronunciació). A més, si es coavalua, l’alumnat sap que “han de fer-ho bé”. Això no hauria de representar un gran repte, ja que hauran pogut practicar l’entrevista amb anterioritat. En demanar-los que apuntin la informació important, se’ls obliga a mantenir l’atenció i a practicar la comprensió oral en un context real. No escolten un àudio de llibre de text, sinó els seus propis companys, la qual cosa humanitza l’aprenentatge. Fer un recull final de les coses que més ens han impactat de les artistes entrevistades fixa també aquests referents i es converteix en coneixement compartit entre tots els companys de la classe.

9.a) Què fem:

Activitat de tancament:

Es pot acabar amb una activitat lúdica, com ara un bingo musical amb cançons de totes les dones entrevistades o un karaoke.

9.b) Per què ho fem:

Activitat de tancament:

Es tracta d’una posada en comú lúdica que ens ajuda a celebrar la feina ben feta i a compartir els aprenentatges efectuats al llarg de la realització i posada en escena de les entrevistes.