Preguntes inicials i justificació de la proposta

Volem fer un petit diàleg en què dos alumnes acorden un dia i una hora per fer una activitat conjunta en el seu temps lliure. Es tracta d’una activitat senzilla, amb un objectiu comunicatiu precís. El cap de setmana és el context natural en què parlem de plans de futur i intencions, per exemple, però més enllà de la llengua, volem crear un aprenentatge situat, sobre un context proper i conegut per l’alumnat. Alhora, els diàlegs sobre temes personals ens permeten descobrir, per exemple, trets compartits amb altres companys o companyes en una conversa espontània en la llengua estrangera.

Justificació de la tria de l’activitat

a) Què faig?

Diàleg en què dos alumnes arriben a acords per fer una activitat conjunta en el seu temps lliure. En aquesta proposta d’activitat hem escollit un tema proper a l’alumnat; també es podrien tractar altres temes propers, com per exemple:

1. Temps lliure i aficions

• Què fan després de l’escola.
• Esports que practiquen o els agraden.
• Música i grups preferits.
• Jocs, videojocs o aplicacions favorites.
• Lectura i còmics, pel·lícules i sèries.
• Sortides amb amics o família.

2. Escola i aprenentatge

• Assignatures preferides i menys preferides.
• Projectes escolars i treballs en grup.
• Estratègies per estudiar o fer els deures.

3. Amistats i relacions

• Com són els seus amics.
• Conflictes i com els solucionen.
• Xarxes socials i comunicació amb els companys.

4. Vida quotidiana i família

• Rutina diària i activitats a casa.
• Tasques domèstiques.
• Mascotes i cura d’animals.

5. Salut i benestar

• Alimentació i hàbits saludables.
• Activitat física i esport.
• Dormir i descans.

6. Somnis i aspiracions

• Viatges i llocs que volen conèixer.
• Professions que els criden l’atenció.
• Habilitats que voldrien aprendre.

b) Per què ho faig?

a) Com a professor o professora

Ens interessa que els i les nostres estudiants considerin la llengua estrangera com un instrument de comunicació real. En aquest sentit, proposem una activitat en què té lloc un diàleg que es podria donar en una conversa real d’estudiants (pre-)adolescents i que els proporciona eines lingüístiques que són extrapolables a altres situacions comunicatives del dia a dia.

Escollir un tema proper a la vida quotidiana d’un o una estudiant, en principi, n’augmenta l’interès i la participació, ja que se senten escoltats quan poden parlar de les seves pròpies experiències. A més, aquesta connexió amb la realitat propera facilita la connexió emocional amb l’aprenentatge, cosa que ajuda a retenir més bé els continguts.

També volem fomentar, naturalment, el desenvolupament de competències comunicatives. Temes com el temps lliure, amics o aficions ens ofereixen multitud d’oportunitats per practicar vocabulari i estructures lingüístiques senzilles de manera natural, a la vegada que compartim experiències personals, de manera que es fomenta la interacció entre companys i companyes per crear un ambient positiu a l’aula. Si parlem de situacions quotidianes reals, podem també fomentar l’empatia i el respecte per les opinions i gustos dels altres. Alhora, donades les diferències de nivells a l’aula, ens permet una adaptació a la realitat del grup, ja que cada alumne o alumna pot parlar des del seu nivell i interessos sobre una temàtica coneguda. Això facilita que l’activitat sigui flexible i oberta, i que s’adapti a la diversitat de l’aula. Els temes propers permeten fer activitats autèntiques i significatives que serveixen per avaluar competències de manera realista: parlar del que fan, escriure sobre les seves aficions, expressar opinions.

b) Motivació per a l’alumnat

L’alumnat veu que l’activitat té a veure amb els seus interessos i necessitats diàries i que se l’interpel·la en l’àmbit personal. Se li ofereix una situació comunicativa real, propera i coneguda, per a la qual no li cal fer un gran esforç de pensament que interfereixi amb els processos de codificació i descodificació lingüístics propis d’una conversa. A més, els i les alumnes senten que el que diuen té sentit i valor a classe, des d’un espai on poden compartir vivències amb companys i companyes i el professorat i parlar de les seves opinions, gustos i experiències. Treballar temes quotidians des de l’oralitat fa que l’aprenentatge sigui menys abstracte i més proper. Permet també activitats dinàmiques i interactives en les quals l’alumnat té un espai per poder-se expressar i connectar amb altres estudiants, ja que el coneixement és compartit. Els ajuda a descobrir afinitats i diferències amb els altres, fet que promou amistats i respecte. Finalment, si preparem l’actuació oral amb un treball previ, farem que el producte final se senti assolit i que l’alumnat pugui tenir les eines per extrapolar aquesta activitat a altres temàtiques i contextos, de manera que establirà connexions entre el que fa a l’escola i el que passa al món fora de l’aula.

Elements curriculars de l'àrea de Llengua estrangera

COMPETÈNCIES

C2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, en la llengua estàndard, recollint el sentit general i la informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

C3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

C5. Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma, i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

2.1 Interpretar i analitzar el sentit global i la informació específica i explícita de textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, propis dels àmbits de les relacions interpersonals, de l’aprenentatge, dels mitjans de comunicació i de la ficció, expressats de forma clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

2.2 Seleccionar, organitzar i aplicar de manera guiada les estratègies i els coneixements més adequats en situacions comunicatives quotidianes per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; interpretar elements no verbals, i cercar i seleccionar informació.

3.1 Expressar oralment textos breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat, per tal de descriure, narrar i informar sobre temes concrets, en diferents suports, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació i control de la producció.

3.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, amb ajuda dels recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte el destinatari del text.

3.3 Participar en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, a través de diversos suports, utilitzant recursos com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

3.4 Utilitzar, de forma guiada i en entorns propers, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions.

5.1 Organitzar i redactar textos breus i comprensibles, amb claredat, coherència, cohesió i adequació a la situació comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través d’eines analògiques i digitals, sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat i pròxims a la seva experiència.

5.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant, de manera progressivament autònoma, els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte la persona a qui va dirigit el text.

SABERS

BLOC 1

1. Consciència de l’existència de diferents llengües estrangeres que serveixen per comunicar-nos amb persones d’arreu en múltiples situacions comunicatives de la vida personal incloent-hi l’escola:

Comprensió i ús de frases bàsiques de salutació, presentació, agraïment i obtenció d’informació en interaccions breus. Ús de frases i expressions d’ús freqüent per interactuar en situacions quotidianes curtes (saludar, demanar el nom, descriure la rutina). Producció de missatges molt senzills per telèfon o xat per informar sobre llocs i horaris.

 BLOC 2

4. En situacions comunicatives de diferents nivells de registre, ús d’estratègies bàsiques per comprendre i participar en interaccions orals senzilles.

Planificació de textos orals, escrits i multimodals. Ús d’elements com ara esquemes i mapes mentals per a missatges breus.

Planificació de manera bàsica de què vol dir o escriure (pensar idees, fer una llista o dibuix previ).

Seguiment de models simples per produir textos o diàlegs (postcard, dialogue, description).

Utilització d’estratègies senzilles per controlar la comprensió (repetició, petició d’aclariments, reconeixement de paraules clau).

Participació en interaccions curtes i guiades per col·laborar o resoldre problemes simples. Identificació i pràctica de fórmules bàsiques per gestionar malentesos o situacions compromeses de manera respectuosa.

Ús d’expressions senzilles per col·laborar o demanar ajuda (“Can you repeat?”, “I don’t understand”).

Identificació d’informació clau en missatges breus i visuals.

9. Utilització d’estructures bàsiques per comunicar-se amb altres persones en diferents contextos (orals i escrits):

• Començar i acabar una conversa.
• Donar i passar el torn de paraula.
• Preguntar i donar explicacions.
• Comparar i parlar de les diferències o semblances.
• Col·laborar en grup.

11. Vocabulari bàsic sobre identitat, família i amistats. Temes d’entorn proper: escola, barri, llocs coneguts. Activitats d’oci senzilles. Construcció fonamental de negacions, preguntes i exclamacions. Introducció al respecte i la igualtat amb exemples inclusius.
12. Reconeixement i reproducció de patrons sonors i accents bàsics en situacions comunicatives quotidianes. Identificació de patrons d’entonació en preguntes i exclamacions senzilles. Pràctica oral amb frases curtes i expressions comunes per desenvolupar la naturalitat a la parla.

BLOC 4

2. L’objectiu és fer-se entendre malgrat les limitacions de suficiència en situacions simples i previsibles en contextos orals, escrits i multimodals.

Algunes estratègies que es poden utilitzar són les següents:

• fer servir paraules clau (noms, verbs bàsics),
• acompanyar el llenguatge amb gestos i senyals visuals: assenyalar, fer servir el cos, etc.,
• repetir paraules o frases bàsiques,
• dir que no s’entén o demanar-ne la repetició: “Sorry?”, “Can you repeat?” / “Pardon?”, “Pouvezvous répéter?” / “Wie bitte?”, “Können Sie das wiederholen?”,
• utilitzar expressions memoritzades: “I don’t understand”, “My name is...” / “Je ne comprends pas”, “Je m’appelle...” / “Ich verstehe nicht”, “Mein Name ist...”,
• recórrer al coneixement que es té d’altres llengües per a la formació de paraules.

Seqüència d’activitat

Què fem i per què ho fem?

1.a) Què fem:

Introducció. Activitats en el temps lliure:

Fem un mapa mental (mindmap) a la pissarra amb el vocabulari que coneixen relacionat amb el tema. Es pot dividir en “activitats que fem sols” i “activitats que fem amb amics”; activitats d’entre setmana i activitats de cap de setmana; activitats d’interior i activitats d’exterior, etc.

1.b) Per què ho fem:

Activem els coneixements previs de l’alumnat abans de començar l’activitat. És també una oportunitat per ampliar el vocabulari i reflexionar també sobre quan es duu a terme cadascuna i amb quina freqüència, així com quines són gratuïtes i quines no, o quines necessiten una planificació prèvia o són més espontànies. En aquest sentit, podem repassar i activar no només lèxic que té a veure amb el temps lliure més enllà de l’activitat en si mateixa.

2.a) Què fem:

Model:

Es mostra un vídeo / un text amb un diàleg entre un amic i una amiga que volen quedar per fer alguna activitat en el seu temps lliure conjuntament.

Es poden fer algunes preguntes per garantir la comprensió del text. L’alumnat ha d’extreure d’aquest text els elements lingüístics que necessitarà posteriorment per poder resoldre aquesta situació comunicativa. Un cop extrets, es posen en comú per assegurar-ne la comprensió. Es poden fer també preguntes perquè l’alumnat ofereixi altres expressions o vocabulari relacionat que conegui.

2.b) Per què ho fem:

Model:

Es presenta un vídeo o un text com a font on trobar les expressions que necessitarem més endavant per no partir del no res a l’hora de fer l’activitat. Volem que l’estudiant tingui accés a input ric ajustat al seu nivell i relacionat amb l’activitat proposada per poder reutilitzar-lo en la seva pròpia producció més endavant. El fet de fer aquesta activitat tant individualment (detecció d’elements) com grupalment (posada en comú) ajuda a partir d’una base d’input compartit i a l’abast de tot l’alumnat.

3.a) Què fem:

Expressions (Key phrases / Expressions clés / Redemittel):

De tot l’input presentat en la fase anterior, se seleccionen i posen en comú les expressions que necessitem per:

1. fer una proposta d’una activitat,
2. acceptar-la o
3. rebutjar-la, segons les circumstàncies/preferències.

La taula es completa amb:

• expressions que apareixen al diàleg que s’ha llegit,
• expressions que ja coneix l’alumnat,
• expressions que afegeix el professorat,
• es fa referència al context (informal, col·loquial, amb una persona de confiança) i a les implicacions que té en el vessant lingüístic.

Altres elements lingüístics:

Es comprova que l’alumnat domina altres elements lingüístics que són imprescindibles per dur a terme un diàleg com aquest, com per exemple:

• Dies de la setmana
• Hores
• Verbs modals com “poder”, “haver de”, per expressar si es pot fer l’activitat o no.

Si es detecta que hi ha alumnat que no domina algun d’aquests elements, se’n fa alguna activitat de repàs.

3.b) Per què ho fem:

Expressions (Key phrases / Expressions clés / Redemittel):

Fem aquesta posada en comú per garantir comprensió i confiança en els i les estudiants. Abans de posar-se a parlar, l’alumnat coneixen les expressions útils que apareixen al material (text, vídeo, exemple…) i que després hauran de reciclar. Això redueix l’ansietat i fa que puguin participar sense por d’equivocar-se.

El procés de selecció, així com la reflexió sobre els registres, contribueix a la construcció de consciència lingüística.
Seleccionar i posar en comú les expressions ajuda l’alumnat a identificar funcions comunicatives concretes: proposar, acceptar o rebutjar. Els i les alumnes veuen quan i com es fan servir aquestes expressions segons el context (informal, col·loquial, amb amics, etc.).

La connexió amb coneixements previs, així com l’exposició a noves expressions i vocabulari, permet descobrir quins buits de coneixement tenen (què saben i què no). L’alumnat pot tant adaptar expressions conegudes a noves situacions, per fer-les més pròpies, com adoptar-ne de noves per ampliar el seu repertori actual.

La creació de la taula, a la qual tindran accés més endavant, fa que els i les estudiants puguin crear les seves produccions posteriors amb més autonomia. Això permet que l’activitat no sigui un simple “repetir”, sinó un procés creatiu i comunicatiu i que l’alumnat s’enfronti a nous reptes en la seva producció pròpia.

Finalment, discutirem com el context i el registre de les expressions ensenya les normes socials del llenguatge: quina frase és adequada amb un amic o una amiga, amb un o una familiar o en un context més formal.

La fase individual pot ser monitorada pel o per la docent, que podrà també observar què sap i què no sap l’alumnat abans de fer l’activitat de producció oral. A més, el professorat pot recórrer a la taula per donar retorn concret sobre usos, errors i alternatives abans que el diàleg final es produeixi.

Aquesta fase prepara l’alumnat per comunicar-se amb seguretat i eficàcia, ja que assegura que saben quines expressions usar, quan usar-les i com adaptar-les segons la situació. Sense aquest pas, fer un diàleg seria molt més difícil, improvisat i poc efectiu com a aprenentatge de llengua real, llevat que l’alumnat ja estigui familiaritzat amb tots els elements lingüístics que poden fer possible la interacció proposada.

Pel que fa al treball dels altres elements lingüístics, l’objectiu principal és l’adaptació i adequació al nivell de la classe. Volem assegurar una comprensió mínima abans de produir, ja que els diàlegs no només depenen de frases fetes, sinó de coneixements lingüístics previs i elements clau proposats a les instruccions (en aquest cas, dies de la setmana, hores, verbs modals com poder o haver de). Si l’alumnat no domina aquests elements, el diàleg no seria comunicativament efectiu.

Volem també facilitar la producció significativa. Tenir aquestes estructures controlades permet que l’alumnat creï diàlegs reals i comprensibles, sense bloquejos. Això fa que l’activitat sigui significativa: no és només memoritzar frases, sinó comunicar-se.

Detectar mancances i fer repàs actiu és un dels objectius, també. Aquesta fase funciona com un diagnòstic en temps real. El professorat, amb el monitoratge degut, pot arribar a saber qui necessita reforç en els aspectes clau de l’activitat. Si calgués, es poden fer activitats breus de repàs adaptades a les necessitats del grup, per millorar la inclusió i evitar frustració.

D’altra banda, fem palès que cal connectar vocabulari i gramàtica amb funcions comunicatives. Els elements lingüístics no s’ensenyen aïllats: serveixen per a funcions concretes (en aquest cas, fer propostes i acceptar o rebutjar-les segons unes condicions concretes). Això ajuda a aprendre gramàtica i vocabulari dins d’un context real, cosa que n’augmenta la retenció i l’ús posterior.

Assegurar que tothom domina aquests elements abans de crear el diàleg disminueix els errors que dificulten la comunicació. L’alumnat pot centrar-se a expressar-se amb naturalitat i polir registres i tons, sense preocupar-se per l’estructura bàsica, si el seu nivell de competència lingüística els ho permet.

4.a) Què fem:

Pronunciació i entonació:

S’escull un aspecte concret de pronunciació o entonació que es vol treballar o millorar i es prepara específicament abans de representar els diàlegs en veu alta. En el cas d’informació específica, de detalls, podríem escollir l’aspecte de l’“accent” (stress) en les paraules clau perevitar malentesos, però també podríem centrar-nos en algun fonema en concret o en quina síl·laba cau l’accent de les paraules clau (en aquest cas, els dies de la setmana) i descobrir-hi patrons, si n’hi ha, o en algun altre fenomen de la prosòdia.

4.b) Per què ho fem:

Pronunciació i entonació:

El nostre objectiu principal és la intel·ligibilitat, que implica millorar la comunicació en general, més enllà de la perfecció a l’hora de pronunciar paraules aïllades. Ara bé, en l’intercanvi d’informació i negociació, com és el cas d’aquesta proposta de diàleg, és essencial pronunciar les paraules clau de manera entenedora per evitar malentesos. En aquest sentit, volem que el nostre alumnat sigui conscient de com és d’important no cometre errades en les paraules que aporten el contingut del diàleg.

Volem també treballar la conscienciació fonològica, sovint oblidada als llibres de text, i fer que l’alumnat se centri en aspectes concrets perquè ells mateixos puguin detectar patrons i regles que més endavant podran automatitzar i extrapolar a altres situacions comunicatives, cosa que reforçarà la seva seguretat i confiança a l’hora d’entomar reptes comunicatius nous i que permetrà focalitzar la seva atenció en l’expressió d’idees, seguiment del diàleg i arribada a l’acord sense haver de topar amb la dificultat de saber com pronunciar cada paraula.

Naturalment, la pràctica de la fonètica fa que els i les estudiants relacionin la forma oral i el significat de les paraules i expressions presentades com a elements clau per al desenvolupament de l’activitat, cosa que fa més sòlid l’aprenentatge. A més, si aquests aspectes s’han treballat de manera conjunta, es pot també fomentar l’autocorrecció i l’observació per mitjà de la comparació de la seva pronúncia amb els models presentats.

5.a) Què fem:

Diàleg molt guiat:

Es dona un diàleg/plantilla en el qual els alumnes només han de modificar algun element; per exemple, l’activitat que volen proposar, el dia, l’hora i el lloc.

La plantilla es pot graduar amb diferents nivells per atendre la diversitat a l’aula.

Per exemple, l’alumnat amb més dificultats només haurà de modificar el dia i els més avançats, tots els elements.

A: Are you free on… I’d like to… B: Sorry, I can’t on… What about…? A: … is OK. Let’s meet at… B. Where are we going? / Where is…? A. It’s in/at…   A: Êtes-vous libre le…? J’aimerais… B: Désolé(e), je ne peux pas le… Ça irait le…? A: Ça va. Rencontrons-nous dans… B Où allons-nous?/ Où se trouve…? A C’est à/dans…   A: Bist du am… frei? Ich möchte… B: Es tut mir leid. Ich kann nicht. Und am…? A: … ist OK. Treffen wir uns um…? B. Wohin gehen wir…? Wo ist…? A: Es ist in…

Aquests diàlegs es poden fer en rondes en què els interlocutors vagin canviant, per fer l’activitat més dinàmica. S’aprofita també aquest exercici per treballar algun aspecte concret (només un) de la pronunciació o entonació que volem millorar.

5.b) Per què ho fem:

Diàleg molt guiat:

La primera activitat és intencionalment repetitiva i poc creativa. Es tracta de practicar les expressions noves que s’han après i de consolidar aspectes que ja eren coneguts, però que són necessaris per a aquest diàleg, com les preposicions per als dies i per a les hores o els llocs, en aquest cas. Donar una plantilla amb frases fixes permet que l’alumnat se centri en els elements variables (dia, hora, activitat, lloc) sense haver de crear tot el diàleg des de zero. A banda, la repetició d’estructures en diàlegs pautats augmenta la confiança i pot donar pas a aprenentatges de continguts més complexos.

Els diàlegs permeten repetició significativa: dies de la setmana, hores, llocs, verbs modals, expressions com What about…? o It’s in… / Et si…? o C’est dans/ à…/ Möchtest du…? / Es ist in.... La repetició en aquesta fase permetrà que en les fases posteriors, en les quals els alumnes han de parlar més lliurement, aquests parlin amb més fluïdesa i naturalitat per haver tingut l’oportunitat d’automatitzar aquestes expressions.

Fer els diàlegs en rondes amb interlocutors canviants fomenta la fluïdesa oral (ja que parlem amb diferents companys i companyes), l’atenció i l’adaptació (escoltar i reaccionar segons la resposta de l’altre, i treballem amb companys i companyes amb qui potser no estem acostumats a interactuar), i autenticitat (simula situacions reals de conversa en què l’estudiant sap què ha de dir i alhora pot crear variacions pròpies).

La pràctica d’un sol aspecte concret de la fonètica o la fonologia rau a no aclaparar l’estudiant, sinó donar-li les eines necessàries perquè les pugui aplicar a la seva actuació original posterior sense caure en un excés d’informació i, per tant, no saber on focalitzar l’atenció. 

6.a) Què fem:

Creació del diàleg final:

Seguint un guió o plantilla, l’alumnat crea, per parelles, un diàleg semblant al que s’ha vist a la introducció. Els i les estudiants poden reciclar-ne expressions que els agradin i utilitzar-ne de noves de producció pròpia.

Plantilla per a la creació del diàleg:

Estudiant A	Estudiant B
Salutació
	Salutació
Fa una proposta d’una activitat
	Rebutja la proposta (no pot o no li agrada). Fa una altra proposta
Rebutja la proposta. Fa una contraproposta
	Accepta la proposta
Proposa hora exacta i lloc on es trobaran
	Acorden dia i lloc per trobar-se
Comiat
	Comiat

6.b) Per què ho fem:

Creació del diàleg final:

Arribem a la culminació de la proposta, en la qual es posa en pràctica el que s’ha après prèviament (gramàtica, expressions, vocabulari, pronunciació). S’imagina una situació propera a la realitat de l’alumnat, que pugui ser significativa, en què es practiquen funcions comunicatives reals i extrapolables a altres situacions i contextos. Tot i que segueixen una plantilla, poden personalitzar elements com dia, hora, activitat o lloc, per fomentar la creativitat dins d’un marc segur. Això atorga una sensació de control i responsabilitat sobre l’aprenentatge propi. Confiem també que l’activitat és segura i motivadora, ja que es basa en un guió conegut i practicat prèviament, i que es pugui transferir a altres contextos. Havent-se centrat en aspectes concrets, facilitarà també l’avaluació al o la docent, que hi pot donar un retorn immediat personalitzat, si escau.

7.a) Què fem:

Tancament.

Diàleg davant la classe.

Algunes parelles (voluntàries o no) presenten el diàleg davant la classe.

7.b) Per què ho fem:

Tancament:

Presentar el diàleg reforça la memòria i la internalització del vocabulari, estructures i expressions apreses. És la fase en què tots els elements treballats (pronunciació, accent, modal verbs, expressions, entonació) es combinen en un acte comunicatiu complet. El diàleg obliga l’alumnat a parlar amb claredat i fluïdesa davant d’altres persones. Els ajuda també a superar la por de parlar en públic i a guanyar seguretat en l’ús de la llengua. Malgrat el context escolar, és una pràctica autèntica d’un diàleg que es podria donar en la vida quotidiana. Els i les estudiants no només practiquen vocabulari i gramàtica, sinó que la llengua s’utilitza amb finalitat comunicativa real: els companys i les companyes són els interlocutors reals. Això augmenta la motivació i el sentit de l’aprenentatge, ja que veuen que poden fer-se entendre. Es pot aprofitar per donar un retorn provinent tant dels companys com del o de la docent, referents als aspectes treballats. L’exposició oral permet també que l’alumnat aprengui els uns dels altres, veient alternatives i estratègies per parlar. En aquest sentit, el professorat els ha d’indicar que parin atenció a les representacions dels seus companys.

8.a) Què fem:

Activitat evolucionada:

Si el grup ho permet, es poden fer diàlegs lliures que versin sobre altres aspectes de la vida quotidiana o del context real dels i les estudiants, com els esmentats anteriorment. També es poden fer versions més complexes del mateix tipus de diàleg, en què els estudiants han de gestionar més elements (de manera que s’augmenta la complexitat de l’activitat). Per exemple, per parelles, cada alumne o alumna rep el seu horari del cap de setmana, amb les obligacions que té i els dies i hores que té lliures. L’alumnat, sense veure l’horari del company o companya, ha de fer un diàleg i trobar un moment que tots dos tinguin lliure i puguin quedar.

Aquesta activitat es pot fer en parelles a classe o davant del professor o la professora com a activitat d’avaluació.

8.b) Per què ho fem:

Activitat evolucionada:

L’activitat evolucionada, amb més elements que aporten variabilitat a la conversa, comporta processar la informació que tenen els interlocutors mitjançant l’escolta activa, alhora que es respecten els torns de paraula.

Plantilla de l’activitat evolucionada:

Student A				Student B
	10:00	12:00	18:00		10:00	12:00	18:00
Saturday	Homework	Free	Jogging with Paul	Saturday	Basketball game	Free	Cinema with Emma
Sunday	Free	Lunch with grandma	Study for the maths exam	Sunday	Homework	Hiking with the family	Free

 

Étudiant A				Étudiant B
	10:00	12:00	18:00		10:00	12:00	18:00
Samedi	Devoirs	Libre	Jogging avec Paul	Samedi	Match de Basketball	Libre	Cinema avec Emma
dimanche	Libre	Déjeuner avec grand-mère	Étudier pour le contrôle de maths	Dimanche	Devoirs	Randonnée en famille	Libre

 

Student A				Student B
	10:00	12:00	18:00		10:00	12:00	18:00
Samstag	Hausaufgaben	Frei	Mit Paul joggen	Samstag	Basketballspiel	Frei	Kino mit Emma
Sonntag	Frei	Mit Oma essen	Für den Mathetest lernen	Sonntag	Hausaufgaben	Mit der Familie wandern	Frei