Preguntes inicials i justificació de la proposta

Aquestes preguntes, que s’han de formular en llengua estrangera, estan pensades per generar debat intern en els grups abans de començar l’activitat:

1. Prioritats: “Si només tinguessin 5 dies, què és el més important que haurien de conèixer de la nostra cultura i del nostre entorn? Per què?”.
2. Logística: “Com s’arribarà als llocs? Tenim prou temps entre el final de les classes i l’activitat de la tarda?”.
3. Inclusió: “Tenim activitats per a tothom? (esportives, culturals, relaxades, intenses). Què farem si un dia plou?”.
4. Pressupost i realisme: “Són activitats gratuïtes o s’han de pagar? És realista portar 20 persones a aquest lloc?”.
5. Interès adolescent: “Què els agradaria fer a ells realment, més enllà dels monuments típics? On els portaríeu per «posturejar» o fer bones fotos?”.

L’activitat es justifica sota quatre pilars:

1. Del “Learning to talk” al “Talking to learn”

En lloc de practicar una estructura gramatical aïllada, l’alumnat fa servir la llengua estrangera com a eina de treball. Han de convèncer els companys i les companyes, rebatre idees i arribar a acords, fent servir funcions del llenguatge com ara suggerir, acceptar, rebutjar i negociar. Naturalment, també hem de tenir en compte les estructures lingüístiques i el vocabulari necessari per dur a terme aquesta activitat en tots els seus estadis. Per exemple:

• Futur i intencions: We are going to..., We will visit....
• Suggeriments: Why don’t we...?, How about...?, I suggest...
• Connectors temporals: first, then, after that, finally.

2. Competència plurilingüe i intercultural

L’alumnat ha de fer un exercici de reflexió sobre la seva pròpia identitat: “Què ens defineix? Què volem mostrar al món?”. Això els obliga a buscar vocabulari específic del seu entorn (gastronomia, festes locals, llocs emblemàtics) que no acostuma a sortir als llibres de text internacionals.

3. Aprenentatge cooperatiu i “soft skills”

El format de “Problem Solving” requereix:

• gestió de conflictes: posar-se d’acord quan hi ha idees oposades;
• repartiment de tasques: qui escriu, qui busca els horaris, qui dissenya el calendari, i
• pensament crític: avaluar la viabilitat d’una proposta (temps, distància, interès).

4. Significativitat i autenticitat

L’intercanvi escolar és una situació real o potencialment real al centre. Això fa que la tasca tingui una audiència real i un propòsit clar. Quan l’alumnat sent que el que està planificant podria arribar a passar, el seu compromís amb la correcció i la qualitat de la llengua augmenta de manera natural.

Justificació de la tria de l’activitat

Què faig?

Hem de presentar aquest exercici com una missió, que consisteix a confeccionar el millor pla d’activitats que puguem per causar una bona impressió en el grup que acollirem. En aquest sentit, el o la docent ha d’actuar qüestionant les decisions preses per l’alumnat per extreure’n el millor pla possible, ajudant-los a pensar, per a cada opció, els pros i els contres. També volem que es tracti d’una activitat dinàmica, que els i les estudiants no s’encallin prenent decisions senzilles. Per això, el paper dinamitzador del professorat és fonamental.

Per què ho faig?

a) Com a professor o professora

Escollim aquesta activitat per adoptar un rol de facilitador de la llengua cada vegada que calgui. A més, el nostre paper no només consisteix a transmetre el coneixement de la llengua, sinó que ens convertim en un curador d’experiències, ja que l’objectiu últim és que l’intercanvi surti bé. Aprofitem la seva necessitat de socialitzar per canalitzar-la cap a l’aprenentatge de la llengua estrangera. A banda, com que elaborar aquest programa d’activitats comporta saber extreure informació, saber produir textos escrits funcionals, saber interactuar oralment amb cortesia i saber treballar en equip, estarem treballant simultàniament moltes competències.

b) Motivació per a l’alumnat

Aquesta activitat no és un exercici acadèmic, és un projecte de gestió real en què l’alumnat fa d’“agents culturals” o “guies turístics”. Tenir la responsabilitat de dissenyar una experiència de vida per a altres joves de la seva edat i la possibilitat que el programa es posi en pràctica de veritat (o que es presenti al centre estranger) és una motivació extra que ens ajudarà a l’aprenentatge de la llengua meta. A banda, haver de decidir “què volem mostrar de la nostra cultura” els obliga a mirar el seu entorn amb ulls crítics, tot tenint en compte o descartant els típics llocs turístics coneguts amb una simple cerca a un buscador d’internet. Això personalitza l’aprenentatge. L’activitat inclou una fase de votació popular per triar les millors activitats que formaran part del programa final. Això introdueix una dinàmica de concurs o pitching. Els grups no només han de fer un bon programa, sinó que han de ser capaços de convèncer els altres de les seves propostes. Es tracta també d’una activitat que comporta cerca d’informació pràctica; per tant, treballarem també la competència digital en llengua estrangera, que es converteix en una eina de consulta. La resolució en grup d’aquest problema plantejat pel professorat permet distribuir rols segons les seves habilitats i posar en comú coneixement que potser no han compartit abans.

Elements curriculars de l'àrea de Llengua estangera

COMPETÈNCIES

C1. Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe, pluricultural i intercultural, per afavorir la transferència lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

C2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, en la llengua estàndard, recollint el sentit general i la informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

C3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

C5. Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma, i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

C6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació i integrar-la i transformar-la en coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

C8. Mediar entre diferents llengües, fent servir estratègies i coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.2 Participar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotidians, i proposant vies de solució a aquells factors socioculturals que dificulten la comunicació.

1.1 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, en relació amb els drets humans, i adequar-se a aquesta diversitat, tot afavorint el desenvolupament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

1.3 Aplicar estratègies per defensar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística.

2.1 Extreure i analitzar el sentit global i les idees principals, i seleccionar informació pertinent de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

2.2 Interpretar i valorar el contingut i els trets discursius de textos progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l’aprenentatge, i també de textos literaris adequats al nivell de maduresa de l’alumnat.

2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements més adequats en cada situació comunicativa per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç.

3.1 Expressar oralment textos senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic proper a la seva experiència, per tal de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.

3.2 Aplicar coneixements i estratègies per planificar, produir, revisar i cooperar en l’elaboració de textos coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i de les necessitats de l’audiència o el destinatari del text.

3.3 Participar i col·laborar activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

5.1 Redactar i difondre textos d’extensió mitjana amb acceptable claredat, coherència, cohesió, correcció i adequació a la situació comunicativa proposada, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.

6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, valorant críticament el resultat de la cerca.

6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

8.1 Inferir i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia per les i els interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa en l’entorn.

SABERS:

BLOC 1

1. Interès per utilitzar la llengua en situacions comunicatives reals tant amb altres aprenents com amb parlants de la llengua estrangera a través de diferents mitjans.

Participació en intercanvis que requereixin expressar i justificar opinions, fer suggeriments o explicar plans amb un nivell de detall raonable. 

Ús de l’intercanvi per resoldre un problema o planificar una activitat conjunta (simulada).

BLOC 2

4. En situacions comunicatives de diferents nivells de registre, autonomia creixent en la selecció i l’ús d’estratègies, i un cert control sobre la interacció i la cooperació. Planificació, execució i revisió de produccions orals i multimodals amb un cert grau d’autonomia. Planificació de la producció oral o escrita (mapes d’idees, esquemes, guions).

Utilització d’estratègies per reformular i sintetitzar informació de diferents fonts.

Aplicació d’estratègies de col·laboració, debat i resolució de problemes en contextos semiformals o no formals (per exemple, treballs en grup, discussions guiades). Identificació d’informació rellevant en textos orals i multimodals de dificultat moderada, centrant-se en idees principals i detalls previsibles. Fer inferències senzilles sobre el significat de paraules o expressions a partir del context o del llenguatge no verbal. Reconeixement de l’actitud del parlant (interès, sorpresa, acord, desacord…) a través del to de veu i d’expressions freqüents.

Gestió de situacions comunicatives amb conflictes o malentesos de manera adequada, mostrant empatia i respecte.

Ajust creixent del registre i el to segons la situació comunicativa. Identificació d’informació rellevant i secundària en textos més complexos.

Fer inferències sobre actitud, intenció i to del parlant en diàlegs o textos escrits. Reformulació i resum d’informació amb paraules pròpies.

Participar en interaccions col·laboratives i debats simples, proposant idees i responent a les dels companys i companyes.

Gestió de situacions comunicatives compromeses: demanar aclariments, repetir o reformular, usar estratègies de compensació lèxica, etc.

Control i revisió de la pròpia producció abans de presentar-la (autocorrecció).

5. Ús de plataformes digitals col·laboratives (Google Docs, Padlet, Flip) per treballar en grup. Compartició de treballs digitals de manera responsable i amb respecte a l’etiqueta.

Ús d’eines multimodals (Canva, Genially, infografies, àudio/vídeo) per expressar idees. Participació en interaccions digitals estructurades amb companys i companyes de classe. Revisió i millora de produccions amb ajuda d’eines digitals.

8. Ús de recursos per a l’aprenentatge (diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, glossaris, portafolis) i estratègies (resumir, fer esquemes, elaborar mapes conceptuals, repetir, deduir significats) en tots els contextos.
9. Reconeixement i utilització d’estratègies comunicatives per interactuar amb altres de manera oral i escrita:

• Iniciar, mantenir i tancar una interacció amb fluïdesa.
• Gestionar el torn de paraula de manera respectuosa.
• Fer preguntes, donar explicacions i aclarir idees.
• Cooperar en projectes o tasques compartides.
• Debatre, defensar arguments i rebatre’ls amb respecte, usant recursos comunicatius diversos.

BLOC 4

4. Prendre consciència dels errors com a part natural de l’aprenentatge i aprofitar-los per avançar. Algunes estratègies que es poden utilitzar són les següents:

• Usar la retroacció per millorar la versió final.
• Incorporar els comentaris del docent o la docent o companys i companyes en una segona versió millorada.

Seqüència d’activitat

Què fem i per què ho fem?

Context: Suposem que l’alumnat participa en un programa d’intercanvi amb un centre d’un país estranger. Durant una setmana, l’alumnat visitant serà a Barcelona i farà diverses activitats. L’alumnat del nostre centre és l’encarregat de programar aquestes activitats. Per fer-ho, el primer que s’ha de plantejar el nostre alumnat és què volen mostrar de la seva ciutat, quins espais de la ciutat consideren més atractius i què pensen que és important mostrar de la cultura catalana. Poden organitzar sortides, visites guiades, gimcanes, activitats esportives, tallers, etc.

L’alumnat haurà de buscar la informació, posar-se d’acord en grups sobre quin pensen que seria el millor programa, mostrar-lo a la classe i, posteriorment, votar entre tots quin és el millor programa per posar-lo en pràctica.

L’activitat es pot fer real o figurada. També es pot fer en format digital si al centre hi ha un intercanvi en aquest format.

1.a) Què fem:

Introducció

Es mostra un vídeo en la llengua estrangera d’alguna xarxa social en el qual es donen consells sobre què visitar a la nostra ciutat o regió. Es repassen expressions per expressar una opinió, que s’apunten a la pissarra i es posen en pràctica, o bé es poden apuntar al quadern. Es comenta en petit grup què els ha semblat el vídeo i un portaveu de cada grup expressa en veu alta la seva opinió. Per sistematitzar aquestes opinions, també podem oferir una graella per emplenar, que consti de tres columnes: Què recomana? / Per què? / Hi estem d’acord?

English General expressions: I like visiting … I don’t like … I love … I don’t enjoy … I prefer … I think … is interesting / boring / exciting. In my opinion, … is amazing. In my opinion, … is not very interesting. With adjectives: The museum is impressive / huge / fascinating / historic. The park is peaceful / lively / spacious / well-maintained. The city centre is vibrant / crowded / modern / picturesque. Opinions and reasons: I like the museum because it is very interesting. I don’t like the park because it is too noisy. I love the castle because it is beautiful. I prefer the zoo because it is fun for children.  Français Expressions générales: J’aime visiter … je n’aime pas … J’adore… Je n’apprécie pas … Je préfère … Je pense que… est intéressant / ennuyeux/ passionnant. À mon avis…, est incroyable. À mon avis, … n’est pas très intéressant Avec des adjectifs: Le musée est impressionnant/ énorme/ fascinant/ historique. Le parc est paisible/ animé/ spacieux/ bien entretenu. Le centre-ville est vibrant/ bondé/ moderne/ pittoresque. Opinions et raisons: J’aime le musée parce qu’il est très intéressant. Je n’aime pas le parc parce qu’il est trop bruyant. J’adore le château parce qu’il est beau. Je préfère le zoo parce qu’il est amusant pour les enfants. Deutsch (adaptat al nivell) Allgemeine Meinungen: Ich mag … Ich mag … nicht Ich liebe … Ich… gern Ich bevorzuge … Ich finde … interessant / langweilig /… Meiner Meinung nach ist … toll Meiner Meinung nach ist … nicht sehr interessant Mit einfachen Adjektiven: Das Museum ist groß/klein/schön/modern. Der Park ist schön/langweilig/spaßig/ruhig. Die Innenstadt ist sehr beschäftigt/sauber/interessant. Meinungen mit Gründen: Ich mag das Museum, weil es sehr interessant ist. Ich mag den Park nicht, weil er zu laut ist. Ich liebe das Schloss, weil es schön ist. ch bevorzuge den Zoo, weil es Spaß für Kinder macht.

1.b) Per què ho fem:

Introducció

Fer servir un vídeo de xarxes socials com a punt de partida per a una unitat de 3r d'ESO proporciona autenticitat i input real que connecta l’entorn proper amb la llengua estrangera. A més, estan exposats a accents reals, argot actual i estructures naturals que no sempre apareixen als exercicis de gramàtica. A banda de la informació factual (de què es parla, què recomanen), amb la qual treballem la comprensió audiovisual, demanem l’opinió de l’estudiant. En apuntar les expressions a la pissarra (per exemple: “In my opinion”, “I totally agree”, “It’s overrated”), els donem bastides per no començar les frases de zero. El treball en petit grup abans de parlar davant de tota la classe redueix també l’ansietat, ja que el o la portaveu només ha de transmetre el que el grup ha parlat, de manera que se sent més protegit, tot i que també podria optar per comunicar-se com ho fa el model que hagi vist a la xarxa social (amb un estil més informal i un to més atractiu per als i les adolescents o la gent jove). Treballem també la capacitat de síntesi d’informació quan hem de seleccionar de quins llocs es parla, per què, i si estem d’acord o no amb la recomanació.

2.a) Què fem:

Recerca d’informació

Establim un temps prudencial per buscar informació sobre les visites i activitats que es poden fer. Es demana a l’alumnat que busqui un nombre concret d’activitats (per exemple, 10). S’ha d’omplir una taula que lliurarà el o la docent amb informació específica que trobaran: horari, preu, adreça, quant dura l’activitat, distància del centre, raons per les quals pot ser interessant, avantatges i desavantatges.

La informació es pot buscar en la llengua pròpia o en la llengua estrangera, però la taula s’ha d’omplir en la llengua estrangera.

2.b) Per què ho fem:

Recerca d’informació

Amb aquesta activitat treballem la competència informacional i la digital, ja que busquem informació amb mitjans digitals. Podem també ajudar a crear estudiants crítics amb la informació que troben, ja que l’han de destriar i argumentar-ne les eleccions. A més, com que cada pàgina presenta una ordenació diferent, han de saber cercar, entendre, resumir i ordenar la informació que trobin. Un cop hagin trobat la informació dels 10 llocs o activitats, n’han de buscar els avantatges i desavantatges, de manera que treballaran el seu esperit crític, tenint en compte les limitacions de temps, espai i pressupost. Finalment, es tracta d’una activitat en què treballarem la mediació lingüística, ja que potser buscarem la informació en la llengua pròpia, però s’ha de resumir en la llengua estrangera.

3.a) Què fem:

Expressions

Es recorden les expressions per donar una opinió que es van treballar a la introducció i es complementen, si cal, a partir de les que hagin sortit durant el desenvolupament de l’activitat. S’hi afegeixen també adjectius que ens poden ser útils per parlar de les diferents activitats, i se’n pot treballar la gradació. També es repassen expressions per fer propostes i expressar acord i desacord de manera respectuosa.

3.b) Per què ho fem:

Expressions

Es dota l’alumnat dels elements lingüístics que necessita per a l’activitat. En funció dels coneixements previs de l’alumnat, s’hauran d’introduir alguns elements, practicar-los o només recordar-los.

4.a) Què fem:

Discussió en grups. Tasca de resolució d’un problema.

En grups, l’alumnat haurà de decidir quines activitats es faran durant una setmana. Per fer-ho disposaran d’una graella amb uns horaris concrets i un pressupost tancat, que hauran de gestionar. S’hauran de tenir en compte les activitats més interessants i representatives de la nostra cultura, però també el preu, els horaris i els desplaçaments. El repte és posar-se d’acord per planificar una setmana sencera d’activitats i fer-ho en la llengua estrangera. La tasca del professorat serà controlar que els grups utilitzin la llengua estrangera en la seva interacció i que tot l’alumnat hi participi. L’alumnat ha de proposar, expressar la seva opinió, mostrar acord i desacord i arribar a compromisos, tot respectant les opinions dels companys i les companyes.

Podem proporcionar aquesta graella per a control del pressupost:

Exchange Week: Budget & Schedule Planner Group Name: ____________________ Total Budget: €250 per student (for 5 days) Goal: Plan a balanced week including culture, fun, transport, and food.

1. Activity & Budget Tracker

Day	Activity description	Category	Cost (€)	Remaining budget
Mon	Example: Arrival & Welcome dinner	Food	€20	€230
Tue
Wed
Thu
Fri
	TOTAL SPENT:		€_______	FINAL: €____

2. The “Price Menu” (scaffolding)

Perquè no perdin gaire temps buscant preus a internet (o per donar-los una base), se’ls pot facilitar aquestes referències:

• Transport: * T-Usual (Unlimited metro/bus 1 week): €22
  • Single Ticket: €2.65
• Food:
  • Picnic (Supermarket): €7
  • School Canteen: €9
  • Restaurant (Set menu): €14 - €18
• Activities:
  • Museums (Students): €6 - €10
  • Sagrada Família: €26
  • Camp Nou Experience: €28
  • Walking Tour / Beach / Park: Free (€0)
  • Bowling / Theme Park: €15 - €40

3. Weekly Schedule (Visual Grid)

Time	Monday	Tuesday	Wednesday	Thursday	Friday
09:00 - 11:00	Welcome!
11:00 - 13:00	School Tour
13:00 - 15:00	Lunch	Lunch	Lunch	Lunch	Lunch
15:00 - 18:00
18:00 - 20:00	Free time				Farewell Party

 

Semaine d’Échange : Budget et Programme Nom du groupe : ____________________ Budget Total : 250 € par élève (pour 5 jours) Objectif : Planifier une semaine équilibrée (culture, loisirs, transport et nourriture).

1. Suivi du Budget (Le traqueur)

Jour	Description de l'activité	Catégorie	Coût (€)	Budget Restant
Lun	Ex: Dîner de bienvenue	Repas	20 €	230 €
Mar
Mer
Jeu
Ven
	TOTAL DÉPENSÉ :		_______ €	FINAL : ____ €

2. Le “Menu des Prix” (Aide à la décision)

Tu peux leur donner ces tarifs de référence pour Barcelone pour faciliter leurs calculs :

• Transport : * Carte T-Usual (métro/bus illimité 1 semaine) : 22 €
  • Ticket simple : 2,65 €
• Repas :
  • Pique-nique (supermarché) : 7 €
  • Cantine de l'école : 9 €
  • Restaurant (Menu du jour) : 14 € - 18 €
• Activités :
  • Musées (tarif étudiant) : 6 € - 10 €
  • Sagrada Família : 26 €
  • Expérience Camp Nou : 28 €
  • Tour à pied / Plage / Parcs : Gratuit (0 €)
  • Bowling / Parc d'attractions : 15 € - 40 €

3. La Grille Horaire (L'emploi du temps)

Heure	Lundi	Mardi	Mercredi	Jeudi	Vendredi
09h - 11h	Bienvenue !
11h - 13h	Visite de l'école
13h - 15h	Déjeuner	Déjeuner	Déjeuner	Déjeuner	Déjeuner
15h - 18h
18h - 20h	Temps libre				Fête d'adieu

 

Austauschwoche: Budget- und Wochenplaner Gruppenname: ____________________ Gesamtbudget: 250 € pro Schüler (für 5 Tage) Ziel: Plane eine ausgewogene Woche (Kultur, Freizeit, Transport und Essen).

1  Budget-Tracker (Die Ausgaben-Tabelle)

Tag	Aktivität	Kategorie	Kosten (€)	Restbudget
Mo	Bsp: Willkommensessen	Essen	20 €	230 €
Di
Mi
Do
Fr
	GESAMTAUSGABEN:		_____ €	ENDE: _____ €

2. Die “Preisliste” (Referenzwerte)

• Transport: * T-Usual (unbegrenzt Metro/Bus 1 Woche): 22 €
  • Einzelticket: 2,55 €
• Essen:
  • Picknick (Supermarkt): 7 €
  • Schulkantine: 9 €
  • Restaurant (Tagesmenü): 14 € - 18 €
• Aktivitäten:
  • Museen (Schülertarif): 6 € - 10 €
  • Sagrada Família: 26 €
  • Camp Nou Experience: 28 €
  • Stadtrundgang / Strand / Parks: Kostenlos (0 €)
  • Bowling / Freizeitpark: 15 € - 40 €

3. Der Wochenplan (Stundenplan)

Zeit	Montag	Dienstag	Mittwoch	Donnerstag	Freitag
09:00 - 11:00	Willkommen!
11:00 - 13:00	Schulführung
13:00 - 15:00	Mittagessen	Mittagessen	Mittagessen	Mittagessen	Mittagessen
15:00 - 18:00
18:00 - 20:00	Freizeit				Abschiedsparty

4.b) Per què ho fem:

Discussió en grups. Tasca de resolució d’un problema.

Introduir una graella amb horaris i un pressupost tancat transforma un simple diàleg en un escenari de resolució de problemes (problem solving). El pressupost tancat i els horaris són elements de ludificació real. Actuen com les regles d’un joc. Haver de triar entre anar al Camp Nou (car) o fer una gimcana pel Gòtic (barata), per posar-ne un exemple, obliga l’alumnat a argumentar. Com que treballem competències i habilitats que van més enllà del domini de la llengua estrangera, aquesta es converteix en el vehicle de comunicació, no l’objectiu final, tot i que, com a docents, haurem de vetllar pel seu bon ús. En haver de “guanyar” amb les propostes fetes, la interacció oral és constant i necessària. Treballem també la mediació: han de fer que la seva cultura sigui entenedora i atractiva per a algú de fora, ajustant-se a les limitacions del món real. Aquesta activitat fomenta també el treball cooperatiu i aprofita les habilitats en què els estudiants destaquen dins del grup (generador d’idees, gestor de pressupost, etc.). L'èxit del grup depèn de la participació de tots, que idealment hauria de ser en llengua estrangera. És per això que el rol del professorat és assegurar-se que es manté el codi en la interacció. En aquest sentit, podem proporcionar a l’alumnat targetes de suport amb frases o expressions útils per a la interacció.

5.a) Què fem:

Preparació d’un suport per la presentació

Cada grup ha de preparar un suport gràfic (digital o analògic) per mostrar a la classe la seva proposta.

L’alumnat no només ha de fer el programa, sinó que ha de saber “vendre la idea”. Passar de la graella de càlcul a una presentació gràfica és el que converteix un treball escolar en un projecte professional.

Aquí proposem diverses maneres de desenvolupar aquesta fase gràfica a l’aula, graduades segons el nivell tecnològic i el temps de què es disposa:

1. El “Visual Itinerary” (Línia del temps visual)

En lloc d'una llista de text, el professorat els demana que creïn un itinerari que es pugui seguir amb un cop d’ull.

• Eina: Canva (plantilles d’infografia) o Genially.
• Com fer-ho: cada dia de la setmana s’ha de representar amb una icona, una foto del lloc i una frase breu que resumeixi l’activitat.
• Valor pedagògic: treballen la capacitat de síntesi (triar la informació més rellevant).

2. Mapes interactius (StoryMaps)

Per fer que la informació estigui situada geogràficament.

• Eina: Google My Maps o una cartolina gran amb un mapa imprès.
• Com fer-ho: l’alumnat marca els punts on aniran (punts A, B, C). En cada punt, hi posen una etiqueta en la llengua estrangera explicant què hi faran, el preu i l’horari.
• Valor pedagògic: ajuda a visualitzar la logística (desplaçaments) i connecta el vocabulari amb l’espai real.

Dinàmica a l’aula: “The Gallery Walk”

Un cop acabada la part gràfica, l’exposen a l’aula, no en fan presentacions llargues.

1. El professorat penja els programes (o deixa els ordinadors oberts) per l’aula.
2. L’alumnat volta com si fos una fira de turisme.
3. Amb un “post-it” escriuen una pregunta o un comentari positiu a cada proposta (sempre en la llengua estrangera).
4. Això genera una interacció real: “Why is Tuesday so expensive?” o “I love the idea of the picnic!”.

5.b) Per què ho fem:

Preparació d’un suport per la presentació

Aquesta fase gràfica és la que permet treballar la competència digital i l’alfabetització visual. Aprendre a presentar dades de manera neta i atractiva és una eina present a la vida diària. A més, redueix la dependència del text escrit llarg, cosa que facilita que l’alumnat amb més dificultats lingüístiques pugui explicar-se mitjançant les imatges.

6.a) Què fem:

Preparació de la presentació

Es mostra un vídeo amb consells per fer presentacions orals a classe. Es repassen expressions que es poden utilitzar per començar i tancar una presentació, com per exemple:

English   Introduction ●       Greeting & topic: “Good morning everyone. Today, my group and I would like to present our exchange programme for...” ●       The goal: “The main objective of our plan is to show our guests the best of Barcelona while staying on budget.” ●       Structure: “We have divided our presentation into three parts: activities, transport, and food.” Closing (Tancar) ●       Summarizing: “To sum up, we believe our programme is the most balanced and exciting.” ●       Final thought: “We hope our visitors have an unforgettable week with us.” ●       Call to action: “Thank you for your attention. Does anyone have any questions?” Francès Introduction ●       Salutation et sujet: « Bonjour à tous. Aujourd’hui, nous allons vous présenter notre projet de bienvenue. » ●       Objectif: « Nous avons choisi des activités culturelles et sportives pour nos correspondants. » ●       Structure: « D’abord, nous parlerons des visites, et après, du budget. » Clôture ●       Conclusion: « En conclusion, c'est un programme varié et pas très cher. » ●       Gratitude: « Merci de votre attention. » ●       Questions-réponses: « Est-ce que vous avez des questions sur nos activités ? » Alemany Einleitung ●       Begrüßung: “Hallo zusammen! Wir möchten euch heute unser Programm für die Austauschwoche präsentieren.” ●       Idee: “Unser Ziel ist es, die katalanische Kultur zu zeigen.” ●       Bestellung: “Zuerst sehen wir die Aktivitäten, dann das Essen und am Ende das Budget.” Abschluss ●       Zusammenfassung: “Zusammenfassend bietet unser Plan viel Spaß für wenig Geld.” ●       Schlussworte: “Wir hoffen, dass unser Programm euch gefällt." ●       Ende: “Vielen Dank fürs Zuhören. Habt ihr noch Fragen?”

Podem ampliar aquestes expressions amb d’altres que l’alumnat aporti oralment. També es poden repartir totes en format de targetes i fer que els i les alumnes, cada vegada que practiquin la presentació, en facin servir una de diferent.

S’anima l’alumnat a utilitzar eines digitals (per exemple, diccionaris en línia) per confirmar la pronunciació correcta de les paraules i repetir-les fins que les puguin dir amb fluïdesa.

6.b) Per què ho fem:

Preparació de la presentació

Les expressions triades serveixen de bastida per ajudar l’alumnat a elaborar el seu discurs. Si ja tenen les expressions de transició a mà, es poden centrar en la resta del discurs que han d’elaborar. Utilitzar un suport visual és també estratègic, ja que allibera recursos de la memòria. L’alumnat no llegeix un text, sinó que mira una imatge o una icona que l’ajuda a construir la frase que ha practicat. Animar-los a utilitzar diccionaris en línia (com WordReference) per a la pronunciació és una lliçó d'autonomia, ja que els ensenya que sempre poden saber com es pronuncia una paraula sense necessitat d’haver-la sentit abans a l’aula. A més, aquest recurs digital fa que no hagin de dependre del professorat, que no pot atendre tots els dubtes de més de 20 estudiants alhora. Finalment, en treballar estructures que marquen un ordre en la presentació, s’ensenya que una exposició oral ha de tenir una estructura que acostuma a ser similar en totes les presentacions. Naturalment, abans de la presentació final, podem deixar que l’assagin, perquè s’avesin a l’estructura de la seva presentació i dels continguts.

7.a) Què fem:

Activitat de tancament. Presentació a la classe:

Cada grup ha de presentar a la classe el seu programa. L’alumnat que fa de públic haurà de prendre notes de les propostes de cada grup per poder votar al final quin és el que més li ha agradat. Per fer-ho més emocionant i evitar que l’alumnat voti subjectivament, es pot proposar una votació per categories:

• The Most Realistic Budget / Le budget le plus réaliste / Das realistischste Budget (El pressupost més realista).
• The Funnest Week / La semaine la plus amusante / Die lustigste Woche (La setmana més divertida).
• The Best Visual Presentation / La meilleure présentation visuelle / Die beste visuelle Präsentation (La millor presentació visual).

Per mantenir la seva atenció, cada grup de treball ha de comunicar al grup que ha fet la presentació un aspecte positiu d’aquesta i un aspecte que podrien millorar en futures presentacions, i han d’acabar amb un comentari positiu (tècnica sandvitx).

7.b) Per què ho fem:

Activitat de tancament. Presentació a la classe:

No volem que aquesta fase de tancament sigui una fase d’escolta passiva, sinó de pensament crític. Si cada alumne o alumna sap que els seus companys i companyes han de prendre notes per votar, el nivell d'atenció puja dràsticament. En aquest sentit, cal insistir que l’alumnat no se centri en el o la docent i el mirin només a ell o ella durant la presentació, sinó que és una presentació dirigida als seus iguals, a qui han de convèncer. Així també potenciem l’escolta activa. Prendre notes per poder votar obliga l’alumnat a fer un exercici de comprensió oral real. Han d’identificar dades concretes (on aniran? quant costa?) per poder comparar els programes. La tècnica sandvitx també fa que es practiquin habilitats socials (ser crítics sense ser destructius, parlar des del respecte). Identificar punts dèbils dels altres fa que un mateix o una mateixa també pugui ser més crític o crítica amb el seu propi treball i, per tant, ho aplicaran en la seva presentació següent. Aquest aspecte s’hauria de remarcar per part del professorat. Naturalment, seria ideal que aquesta retroacció es fes en la llengua estrangera. En aquest sentit, podrem reciclar les estructures practicades anteriorment.