Omet navegació

Orientacions per a 3r i 4t d’ESO

Orientacions generals

En els darrers cursos de l'ESO, la reflexió sobre la llengua esdevé més analítica i complexa. L'alumnat aprofundeix en la caracterització dels nivells fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic, per desenvolupar una visió global del sistema lingüístic.

Aquest estudi es vincula amb la producció i revisió de textos acadèmics i professionals. Per exemple, es pot dur a terme una activitat en què l'alumnat analitzi discursos polítics o publicitaris per observar com s'utilitza la sintaxi i la semàntica per persuadir l'audiència.

En aquesta etapa, es treballa amb més detall la sintaxi, amb estructures més complexes: la diferenciació entre complements verbals, l'anàlisi de les funcions sintàctiques, la transformació d'oracions actives en passives, així com la identificació i l’anàlisi dels diferents tipus d'oracions. També s’introdueix l’anàlisi de processos de canvi semàntic com la metàfora i la metonímia i es reflexiona sobre els valors denotatius (significat literal) i connotatius (significat subjectiu o cultural) del llenguatge amb exemples extrets de la literatura, el llenguatge periodístic i la publicitat. D’aquesta manera, els estudiants reflexionen sobre com l’ús del llenguatge pot generar determinades impressions o emocions en els receptors. A més, poden aplicar-ho en la mateixa expressió escrita, mitjançant activitats que impliquin la creació de textos amb llenguatge figurat, com eslògans publicitaris o microrelats.

Aquests cursos també posen l’èmfasi en l'argumentació i la justificació de les eleccions lingüístiques en la producció oral i escrita. Cal fomentar una consciència lingüística crítica que permeti a l'alumnat millorar les seves produccions i comprendre millor els textos d'altres. L'objectiu final és que els estudiants siguin capaços de revisar i millorar els seus textos, reconèixer usos erronis i formular generalitzacions sobre aspectes del sistema lingüístic.

Activitats per a 3r i 4t d’ESO

Activitats: Competències específiques Criteris d’avaluació
Activitats per aplicar estratègies per a la construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic:
  • L’alumnat treballa amb un conjunt d’oracions que contenen un fenomen lingüístic concret com l’ús de pronoms febles en català o aranès. A partir de l’observació de diversos exemples, ha de detectar patrons i formular una hipòtesi sobre la regla que regeix aquest fenomen. Un cop establerta la seva teoria, la contrasten amb contraexemples proporcionats pel professorat o creats per ells mateixos. Finalment, han de redactar una explicació raonada de la norma que han deduït i discutir en grup si és aplicable a tots els casos o si hi ha excepcions.
  • Dibuix dels predicats. Per exemple, si diem La Maria arriba a l’escola, l’alumnat pot dibuixar la Maria arribant a l’escola. Si diem La Maria està contenta, dibuixaran la Maria amb algun tret que expressi aquesta alegria. Quan diem: La Maria arriba cansada a l’escola tenim dues predicacions: La Maria que arriba a l’escola i La Maria que està cansada.
CE9 9.3
Activitats per observar i comparar diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, tenint en compte aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics:
  • Es divideix la classe en grups que analitzen exemples variats de textos escrits i orals. Posteriorment, cadascun dels grups ha de transformar els textos orals en textos escrits i viceversa. Finalment, analitzen i valoren aquesta transformació a partir de si el text resultant compleix les característiques lingüístiques de la llengua oral o escrita i els canvis que han estat necessaris. Durant l'activitat, han d'utilitzar el seu coneixement explícit de la llengua i el metallenguatge específic.
  • Els estudiants treballen un vídeo curt, com ara una entrevista o un fragment d’un programa de debat, i s’encarreguen de revisar els subtítols generats automàticament per detectar errors sintàctics, pragmàtics i de puntuació.
  • Visualitzar algun vídeo i fer-ne la transcripció observant si hi ha elements elidits en el discurs. Per què? Poden donar joc els paral·lelismes d’estructures com ara Escuchamos pero no juzgamos.
  • Reflexionar sobre el fet que no es tracta tant d’oposar oralitat i escriptura com de fer-ho amb registre formal-informal i text no planificat. Una ponència no tindrà els trets de registre col·loquial que sí que hi haurà en una conversa de WhatsApp.
  • Treballar amb converses generades per IA i analitzar la seva manca de pragmàtica i espontaneïtat.
CE9

CE5

9.3, 9.2

5.2

Activitats de comprensió, anàlisi i valoració de la llengua com a sistema i de les seves unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i el sistema d’escriptura i les paraules (forma i significat):
  • A partir de textos breus en diverses llengües romàniques (català, castellà, aranès, francès, italià, portuguès), l’alumnat ha d’identificar similituds i diferències en el lèxic i la morfologia. Poden centrar-se en l’evolució de determinades paraules d’origen llatí i analitzar com han canviat en cada llengua.

    Com a repte, se’ls pot proposar reconstruir l’etimologia d’un conjunt de paraules a partir de pistes sobre la seva evolució fonètica i morfològica. Això els ajuda a entendre la llengua com un sistema viu en constant canvi i a veure les relacions entre diferents llengües.

  • Es proposa una activitat d’investigació basada en tècniques de lingüística forense. L’alumnat rep diversos fragments de text (per exemple, cartes anònimes fictícies, comentaris en xarxes socials, correus electrònics) escrits per diferents persones i ha de detectar indicis lingüístics que ajudin a identificar-ne l’autoria.

    A partir de l’anàlisi de factors com l’ús de determinades paraules, estructures sintàctiques recurrents o errors ortogràfics habituals, han de formular hipòtesis sobre quins textos podrien haver estat escrits per la mateixa persona.

  • En aquesta activitat, analitzen captures reals de missatges de phishing (correus electrònics fraudulents, missatges de smishing via SMS, estafes en xarxes socials).

    Se’ls demana que identifiquin indicis lingüístics que delatin la falsedat del missatge:

    • Errades ortogràfiques o gramaticals estranyes.
    • Ús de lèxic inusual o traduccions defectuoses.
    • Frases amb estructures sintàctiques poc naturals o que no s’adapten al registre habitual de l’entitat suposada (bancs, empreses).
    Un cop identificades les errades, han de reformular el text com si fos un missatge legítim i justificar les modificacions que han fet. Aquesta activitat desenvolupa la seva capacitat crítica i els ajuda a entendre com el bon ús de la llengua pot influir en la credibilitat d’un missatge.
CE9

CE5

9,3, 9,2

5.2

Activitats per reflexionar sobre l’organització de les paraules en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats) amb l’objectiu de millorar la comprensió de textos orals, escrits i multimodals:
  • Escriptura d’oracions amb indicacions prèvies de classes de paraules o funcions sintàctiques.
  • Anàlisi i reescriptura de diferents titulars periodístics per millorar-ne la coherència i la sintaxi.
  • Escriptura d’oracions a partir d’una tria aleatòria de sintagmes. Quins complements van amb quins verbs? Descripció de les agramaticalitats.
CE9 9.3, 9,.2
Activitats per promoure la distinció i reflexió entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta) i consolidació dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria en situacions de comprensió i expressió de textos orals i escrits:
  • Identificar categories gramaticals de les paraules a través dels afixos en llengües inventades, per exemple, a través de l’activitat “Embarbussaire. Alícia a través del mirall”. Es crea un poema en una llengua inventada, però s’ha de poder distingir quina categoria gramatical té cada paraula gràcies als afixos propis dels verbs, els noms i els adjectius. Embarbussaire. Alícia a través del mirall
  • A partir de les redaccions dels estudiants, es presenten oracions amb errors comuns en l’assignació de funcions sintàctiques. Per exemple: l’ús incorrecte del complement directe i indirecte, problemes en la concordança entre subjecte i predicat o la confusió entre atribut i complement predicatiu.

    Exemples d’errors:

    • *Li vaig veure ahir. (error: el verb veure requereix complement directe, no indirecte: El vaig veure ahir)
    L’alumnat ha d’identificar l’error, justificar per què és incorrecte i proposar una correcció a partir de la reflexió sobre com la funció sintàctica afecta la construcció de les oracions.
CE9

CE8

9.3, 9.2, 9,1

8.3

Activitats per observar la relació entre els esquemes semàntic i sintàctic de l’oració simple:
  • Es proporcionen oracions en què hi ha arguments explícits i tàcits. L’alumnat ha d’identificar el verb principal i determinar quins arguments són imprescindibles i quins poden ser elidits perquè el significat es mantingui clar. Exemples:
    • Va arribar tard. (subjecte tàcit →es pot deduir del context)
    • La Maria va donar un llibre a en Joan. (el verb donar exigeix subjecte, complement directe i indirecte)
    • Va parlar amb molta seguretat. (el verb parlar no requereix complement directe, però sí un circumstancial si se’n vol especificar el sentit)
  • Després d’identificar els elements tàcits, es demana als estudiants que reescriguin les oracions fent explícits els elements elidits i observin com això canvia la interpretació semàntica.
  • S’ofereixen parelles d’oracions en què hi ha diferents mecanismes de cohesió com la deixis, l’anàfora, l'elisió o la repetició lèxica. L’alumnat ha de comparar-les i reflexionar sobre com els canvis afecten la interpretació i l’organització de la informació. Després, es demana que reformulin un text breu per millorar-ne la cohesió.
CE9

CE5

9.3, 9.2

5.1, 5.2

Activitats per observar i transformar enunciats i ús de la terminologia sintàctica necessària:
  • Es presenten textos generats per IA, per exemple, resums automàtics de notícies o textos comercials, en què sovint es fa un ús abusiu o inadequat dels gerundis. L’alumnat ha d’identificar aquestes construccions i classificar els gerundis segons la seva funció sintàctica (gerundi de simultaneïtat, de manera, de conseqüència...). Exemples:
    • *El producte ha estat provat, obtenint resultats satisfactoris. (gerundi incorrecte de conseqüència: i ha obtingut resultats satisfactoris)
    • *L’empresa ha llançat un nou servei, millorant l’experiència dels usuaris. (gerundi incorrecte: que millora l’experiència dels usuaris)
CE9 9.1, 9.3
Activitats per analitzar i valorar dels procediments d'adquisició i formació de paraules:
  • Cada estudiant rep una paraula d’ús comú amb un prefix o sufix d’origen grecollatí (automòbil, biologia, democràcia, telefònic, antisocial). Primer, han de descompondre la paraula i identificar-ne el significat a partir de les arrels i els afixos. Després, han de buscar altres paraules derivades amb el mateix prefix o sufix i elaborar un arbre etimològic per mostrar-ne la relació. Es pot fer a partir d’un article científic amb mots destacats.
  • En grups, els estudiants reben una llista de prefixos (micro-, hiper-, tele-, auto-), arrels (-graf-, -log-, -metr-) i sufixos (-ia, -ista, -fòbia). Han de combinar-los per crear noves paraules que podrien existir en el català actual, amb la justificació del seu significat.
CE9 9.3
Activitats de reflexió sobre els canvis en el significat, les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors denotatius i connotatius en funció del context i el propòsit comunicatiu:
  • Anàlisi d’acudits gràfics basats en l’ambigüitat semàntica per reflexionar sobre els canvis de significat de les paraules en funció del context. Els alumnes identificaran l’ambigüitat de termes amb dobles significats, amb la distinció entre els seus valors denotatius i connotatius. Després d’una reflexió individual, compartiran les seves anàlisis en grups i debatran sobre com aquestes ambigüitats generen humor. Finalment, els alumnes crearan els seus propis acudits, treballant la creativitat i la comprensió de les relacions semàntiques en el llenguatge.
CE9

CE8

9.3, 9.2

8.3

Estratègies d’ús progressiu i autònom de diccionaris i manuals de gramàtica per obtenir informació gramatical bàsica:
  • Corregir segments de les mateixes produccions amb errors ortogràfics, lèxics o sintàctics. Proporcionar-los pàgines com Optimot, DIEC2, DLE, FUNDEU o Dudas rápidas de la RAE. A partir d’aquí, han de crear la seva bitàcola explicant per què contenen errors i proposar una correcció.
CE9 9.3, 9.1

Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afavorir la transferència lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent-ne el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant-ne la intenció de l’emissor, reflexionant-ne sobre el contingut i la forma i avaluar-ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriqueixi progressivament pel que fa a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que permetin conformar un mapa cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d’intenció literària.

Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

Posar al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pròpies pràctiques comunicatives, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

Reconèixer i valorar la llengua catalana i la llengua castellana i llurs varietats dialectals, diferenciant-ne els trets sociolectals i de registre, a partir de l’explicació del seu origen o el seu desenvolupament històric i sociolingüístic, i contrastant aspectes lingüístics i discursius en manifestacions orals, escrites i multimodals.

Identificar i qüestionar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de la indagació i la reflexió sobre els drets lingüístics individuals i col·lectius, així com la reflexió sobre fenòmens de contacte entre llengües.

Comprendre el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor, de textos orals i multimodals de certa complexitat de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.

Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals de certa complexitat, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Realitzar exposicions i argumentacions orals d’una certa extensió i complexitat amb diferents graus de planificació sobre temes d’interès personal, social, educatiu i professional ajustant-se a les convencions pròpies dels diversos gèneres discursius, amb fluïdesa, coherència i el registre adequat en diferents suports, utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.

Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals de certa complexitat, que responguin a diferents propòsits de lectura, realitzant-ne les inferències necessàries.

Valorar críticament el contingut i la forma de textos escrits i multimodals de certa complexitat avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Planificar la redacció d’escrits i multimodals, de certa extensió i complexitat, atesa la situació comunicativa, destinatari, propòsit i canal; redactar esborranys i revisar-los amb ajuda del diàleg entre iguals i instruments de consulta, i presentar un text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat.

Incorporar procediments per enriquir els textos tenint en compte aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, valorant críticament el resultat de la cerca.

Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació , individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.

Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

Llegir de manera autònoma textos i obres seleccionats en funció dels propis gustos, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural explicant els criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i l’experiència de lectura.

Compartir l’experiència de lectura en suports diversos, tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.

Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra, i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric, atesa la configuració i evolució dels gèneres i subgèneres literaris.

Establir, de manera progressivament autònoma, vincles argumentats entre els textos llegits i altres textos escrits, orals o multimodals i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge i valors ètics i estètics, mostrant la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Revisar els textos propis de manera progressivament autònoma i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística amb el metallenguatge específic, i identificar i esmenar alguns problemes de comprensió i producció de textos utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.

Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i el metallenguatge específic.

Formular generalitzacions sobre alguns aspectes del funcionament de la llengua a partir de l’experimentació, comparació i transformació d’enunciats, així com de la formulació d’hipòtesis i la cerca d’exemples, utilitzant el metallenguatge específic i consultant de manera progressivament autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals de la comunicació.

Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la cerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)