Proposta de concreció de sabers

Currículum 1r i 2n curs

Lectura d’obres rellevants de la literatura juvenil contemporània i del patrimoni literari universal, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, que incloguin la presència d’autores i autors, en el context de l’aula i de l’entorn proper que permeti fer la transferència a altres situacions de caràcter literari i cultural amb vincles amb la pròpia vida.
Aplicació d’estratègies i models de construcció compartida de la interpretació de les obres a través de converses literàries, clubs de lectura i canals de difusió com revistes, blogs o clips audiovisuals.
Relació i contrast entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi bàsica del valor dels recursos expressius; els seus efectes en la recepció.
Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: carpe diem, tempus fugit, locus amoenus, captatio benevolentiae, ubi sunt, etc.
Aplicació d’estratègies, models i pautes per a l’expressió de la interpretació i valoració personal d’obres i fragments literaris, a través de processos i suports diversificats i tenint en compte la perspectiva de gènere.
Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent als processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.) en el context de l’expressió dels sentiments, emocions i experiències pròpies.

Proposta per 1r

Estratègies per a la interpretació de les obres treballades a partir de converses literàries o a través de metodologies com "Llegir en parella", una tutoria entre iguals a partir de la proposta d'una lectura… Lectura setmanal compartida de poemes de poetes com Joana Raspall, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Lola Casas, Pere Quart, Gloria Fuertes, Rafael Alberti, Carmen Gil, Federico García Lorca, etc. Lectura de mites i llegendes grecollatins, lectura de faules, etc. Lectura d’obres de teatre com Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet.
Anàlisi bàsica dels recursos expressius en què s'estableixi la base dels gèneres literaris: en el cas de la poesia, treballar els fonaments de la mètrica (recompte sil·làbic i rima assonant i consonant), algun recurs retòric (la comparació, la metàfora, la personificació...) i la interpretació del sentit dels poemes adequats a l'edat. En prosa, es pot treballar la faula, la llegenda i el mite (incloure mites universals, no només clàssics) a partir de fragments que permetin als alumnes entendre els artefactes literaris propis de la literatura, el pas de l'oralitat a l’escriptura. En teatre, s'ha de fomentar la lectura expressiva i dramatitzada de les obres que permet treballar el pas del text literari a la representació i les propietats d'aquest gènere.
[ESS]
Comparació dels textos llegits amb altres textos i manifestacions artístiques i culturals. Per exemple, si es llegeixen mites grecollatins, es poden comparar amb quadres de museus.
Expressió pautada, a través de processos i suports diversos, de la interpretació i valoració personal de les obres. Cal donar prioritat a processos de diàleg al voltant de les obres.
[ESS]
Lectura d’obres amb perspectiva de gènere, donant prioritat a la presència d’autores, amb un treball sobre dones silenciades o amb problemes per ser acceptades en un món literari eminentment masculí, com Caterina Albert, Las Sinsombrero...
Lectura expressiva i dramatitzada de les obres: dramatització de faules, amb objectes o titelles, escrites per ells mateixos.

Proposta per 2n

Estratègies per a la interpretació de les obres treballades a partir de converses literàries, amb la incorporació progressiva de metallenguatge específic. Lectura de fragments o clàssics adaptats com: Llibre de les bèsties, El conde Lucanor o El lazarillo de Tormes. Lectura de clàssics juvenils. Lectura d’obres de teatre universals (poden ser adaptades) com El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, i de novel·les com El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle.
[ESS]
Anàlisi bàsica dels recursos expressius que caracteritzen cada gènere literari (la mètrica, el punt de vista narratiu, la representació teatral…). Relació entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra.
Comparació dels textos llegits amb altres textos i manifestacions artístiques i culturals, parant atenció a temes, tòpics, estructures i llenguatge utilitzats.
Expressió pautada, a través de processos i suports diversos, de la interpretació i valoració personal de les obres (exposicions orals, murals, converses literàries…).
Lectura d’obres amb perspectiva de gènere, donant prioritat a la presència d’autores.
Lectura expressiva i dramatitzada de les obres: dramatització d’escenes teatrals còmiques escrites per ells mateixos o de companyies com T de Teatre, com Criatures. Participació en el Certamen de Lectura en Veu Alta.
[ESS]
Comparació dels textos llegits amb altres textos i manifestacions artístiques i culturals amb la creació de mapes culturals, línies del temps sobre moviments literaris i estètics (poesia visual, poesia dibuixada, stop-motion…).
[ESS]

Currículum 3r i 4t curs

Lectura d’obres rellevants del patrimoni literari nacional i universal i de la literatura actual inscrites en itineraris temàtics o de gènere, que incloguin la presència d’autores i autors, en el context de l’aula i de l’entorn proper, i que permetin fer la transferència a altres situacions de caràcter literari i cultural amb vincles amb la pròpia vida. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: carpe diem, tempus fugit, locus amoenus, captatio benevolentiae, ubi sunt, etc.
Aplicació d’estratègies de construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions, converses literàries, clubs de lectura i canals de difusió com revistes, blogs o clips audiovisuals.
Relació i contrast entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi dels efectes dels seus recursos expressius en la recepció.
Aplicació d’estratègies d’utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística bàsica que permetin construir la interpretació de les obres literàries.
Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos orals, escrits o multimodals, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
Aplicació d’estratègies per interpretar obres i fragments literaris a partir de la integració dels diferents aspectes analitzats i atenent els valors culturals, ètics i estètics presents en els textos, així com la lectura amb perspectiva de gènere.
Indagació al voltant de les obres llegides que promoguin l’interès per construir la interpretació de les obres i establir connexions entre textos.
Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent als processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.) en el context de l’expressió dels sentiments, emocions i experiències pròpies.

Proposta per 3r

Processos d’indagació sobre les obres llegides que ajudin a construir-ne la interpretació. Lectura d’obres dramàtiques completes com El principi d’Arquimedes, AKA. Also Known as, El principi d’Arquimedes o El mètode Grönholm. També de clàssics universals com Romeu i Julieta o alguna obra de Lope de Vega. Lectura compartida d’obres clàssiques com La Celestina o fragments d’El Quijote o Tirant lo Blanc.
[ESS]
Anàlisi bàsica dels recursos expressius i els seus efectes: lectura i anàlisi de seleccions de poemes trobadorescos o del segle d’or espanyol. Treball de recursos expressius i mètrica a través de Rimas y leyendas, de Gustavo Adolfo Bécquer.
[ESS]
Utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística bàsica per construir la interpretació de les obres literàries. Exemple: itinerari de lectura guiada al voltant de l’amor per observar elements de continuïtat i ruptura al llarg de la història.
[ESS]
Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos orals, escrits o multimodals parant atenció a temes, tòpics, estructures i llenguatge utilitzats: carpe diem, tempus fugit, ubi sunt?, Theatrum mundi, collige virgo, rosas… Cerca de tòpics literaris en cançons.
[ESS]
Estratègies per interpretar obres i fragments literaris a partir de la integració dels aspectes analitzats i atenent valors culturals, ètics i estètics. Lectura de novel·les distòpiques clàssiques i reflexions al voltant dels totalitarismes.
Lectura amb perspectiva de gènere, donant prioritat a textos que els facin reflexionar sobre la feminitat. Per exemple, es poden llegir relats de Shirley Jackson i contrastar-los amb la repercussió que van tenir pel fet que l’autora fos dona. També es poden fer investigacions sobre altres autores.
Lectura expressiva i dramatitzada de les obres: lectura interpretativa de poemes acompanyats d’imatges.

Proposta per 4t

Anàlisi bàsica dels recursos expressius i els seus efectes: lectura d’obres dramàtiques completes com Aigües encantades o La casa de Bernarda Alba. Comentari i anàlisi de poemes del segle XX: Pedro Salinas, Rubén Darío, Juan Ramón Jiménez, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Miguel Hernández o Josep Carner, Carles Riba, J. V. Foix, Salvador Espriu, Blai Bonet, Gabriel Ferrater, Montserrat Abelló, Miquel Martí i Pol, Maria-Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà, Marta Pessarrodona, Rosa Leveroni, Felícia Fuster, Maria Beneyto, etc.
[ESS]
Fer treballs d’investigació i comparació per temes. Lectura compartida de novel·les d’autors castellans i llatinoamericans com Gabriel García Márquez o Isabel Allende, Carmen Martín Gaite o Carmen Laforet, i d’autors catalans actuals com Eva Baltasar, Jaume Cabré, Emili Teixidor, Irene Solà, Cristina Masanés, Núria Bendicho, etc.
Utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística bàsica per construir la interpretació de les obres literàries: investigacions de moviments culturals com el Modernisme o les avantguardes i de com es reflecteixen en textos i altres manifestacions artístiques.
[ESS]
Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos orals, escrits o multimodals: itineraris de lectura guiada, comparació de tòpics literaris en fragments de textos paral·lels.
Estratègies per interpretar obres i fragments literaris a partir de la integració dels aspectes analitzats i atenent valors culturals, ètics i estètics.
[ESS]
Exemple: comparar les aspiracions vitals de personatges femenins i masculins en fragments literaris. Lectura del relat “Una nit”, de Quim Monzó, per fer una reflexió posterior centrada en el consentiment i les agressions sexuals.
Lectura amb perspectiva de gènere, donant prioritat a textos que els facin reflexionar sobre la feminitat: antologia d’autores (Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Mireia Calafell, Blanca-Llum Vidal, Àngels Gregori, Sònia Moll, Maria Josep Escrivà, Antònia Vicens, Felícia Fuster, Quima Jaume, Maria Àngels Anglada, Maria Cabrera...).
[ESS]
Treball d’investigació i lectura interpretativa de poetes femenines de la literatura castellana del segle XX.
[ESS]
Processos d’indagació sobre les obres llegides que ajudin a construir-ne la interpretació: personatges femenins en la narrativa castellana del segle XIX en obres de Benito Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán o Leopoldo Alas Clarín. També es pot investigar l’impacte de la guerra civil i la postguerra en fragments literaris de la literatura castellana i catalana.
Lectura expressiva i dramatitzada de les obres: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, o Historia de una escalera, d’Antonio Buero Vallejo.