Orientacions generals

En els darrers cursos de l’ESO, l’ensenyament de la comunicació es fa més complex, i avança cap a l’anàlisi i reflexió sobre els usos comunicatius en diferents contextos, centrats en àmbits més formals i acadèmics. L’alumnat ha de ser capaç d’identificar i analitzar el grau de formalitat d’un missatge, la distància social entre interlocutors i els propòsits comunicatius. L’ús dels elements no verbals en els textos escrits, orals i multimodals s’aborda des d’una perspectiva més profunda, incloent-hi aspectes cinèsics i paralingüístics, com el to de veu, la mirada o la distància corporal.

Quant als gèneres discursius, es treballen textos expositius i argumentatius amb més profunditat, incloent-hi la seva aplicació en l’àmbit acadèmic. Es desenvolupen tècniques per a la producció d’esquemes, mapes conceptuals i textos acadèmics com monografies i debats. També s’analitzen textos periodístics informatius i d’opinió, així com la publicitat i la seva influència social.

Pel que fa als processos comunicatius, es reforcen les tècniques de debat i d’expressió oral estructurada. La comprensió lectora se centra en la lectura crítica i la interpretació de textos literaris i informatius. Pel que fa a l’escriptura, es treballa l’ús d’eines digitals per millorar aspectes formals dels textos, com índexs, notes al peu i citacions bibliogràfiques. La producció textual esdevé progressivament autònoma.

Finalment, el reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics s’aprofundeix en els mecanismes de cohesió textual i modalització, amb l’ús de connectors més avançats i estructures sintàctiques complexes. Es treballa la correcció lingüística de manera autònoma, utilitzant diferents tipus de diccionaris i correctors digitals. També es posa èmfasi en la variació lingüística i l’ús adequat del registre segons el context comunicatiu.

Activitats per a 3r i 4t d’ESO

Context

Per aprofundir en els sabers relacionats amb el context per fer una anàlisi adequada del fet comunicatiu, especialment centrat en situacions del dia a dia, i més formals i acadèmiques, es plantegen les següents activitats:

Activitats:	Competències específiques	Criteris d’avaluació
Què podria fallar? Es presenten diverses situacions del dia a dia i l’alumnat ha de determinar com un element de la comunicació podria crear una situació de fracàs comunicatiu. Exemple: A la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, s’està anunciant que s’ha canviat la porta d’embarcament d’un vol a París. Es diu el missatge només en anglès. (codi). El missatge es veu interferit per xiulets d’una manifestació de treballadors de l’aeroport. (canal). Els viatgers del vol estan a la terminal 2. (receptor).	CE4	4.1
Jo no soc tonto. Es presenta als estudiants una sèrie de cartells publicitaris on hi hagi imatge i text (eslògans). Han de poder inferir més enllà del que diuen les paraules: el significat literal vs. l'inferencial.	CE4	4.1
Preparar instruccions per a alguna activitat al centre fent servir un sistema amb icones com les instruccions de muntatge d’una casa de mobles, o d’un estri com una calculadora. (p. ex., Com fer servir una calculadora científica).	CE4 CE5	4.1, 4.2 5.1
Analitzar el llenguatge no verbal d’una presentació oral o d’un vídeo de publicitat i relacionar-lo amb la intencionalitat del missatge. Què transmeten a més del que diuen?	CE2	2.2
Exposició oral sobre un tema acadèmic tenint en compte la comunicació no verbal, i acompanyaments multimodals (presentació, objectes…).	CE3	3.1

Gèneres discursius

En segon lloc, donarem exemples d’activitats per treballar la detecció, l’anàlisi i l’ús dels gèneres discursius en diferents àmbits, sobretot l’acadèmic.

És això el que vols dir? Es demana a l’alumnat que descrigui un objecte, animal o persona determinada que se li presenti o bé en directe o bé per imatge. Han de ser detallistes i fer una descripció objectiva de l’element que es decideixi fer. Se segueix un ordre clar i coherent: de dalt a baix, de dreta a esquerra, de dins a fora… Un cop s’ha fet la descripció, cada alumne introdueix el text en un editor de textos i, amb l’ajuda del corrector, poleix la llengua del text. Quan el text està corregit, s’introdueix com a prompt en una eina d’intel·ligència artificial que produeixi imatges. Es compara en una infografia el resultat creat amb el real. Es presenta a un company incidint en les similituds i les diferències. Per parelles, es revisen i reescriuen els textos per tal que el text introduït doni un resultat més fidel a l’element real.	CE5	5.1 5.2
Els diaris informen? Aconseguir notícies de diaris. Amb el carnet de les biblioteques del municipi o de la diputació es poden descarregar en format PDF i es poden manipular. Cal organitzar l’alumnat en grups i repartir la mateixa notícia publicada en diferents diaris. Després, l’alumnat els ha d’endreçar de més a menys objectiu.	CE4 CE6	4.1, 4.2 6.1
Anàlisi de les figures retòriques en els cartells de les manifestacions del 8 de març i a la publicitat. Es pot seguir la proposta de Cristian Olivé.	CE4	4.1
Manuales para la vida. Després de la lectura i anàlisi de diversos textos de Julio Cortázar del capítol I, “Manual de instrucciones”, del llibre Historias de Cronopios y de Famas, es proposa als alumnes que escriguin un text instructiu curt amb un estil literari similar amb altres fets quotidians: posar-se un jersei, fer el llit, menjar-se una pizza, cuidar un germà petit, fer un vídeo amb una coreografia per a Tik-Tok, etc.	CE4 CE5	4.2 5.1

Processos comunicatius

En el següent bloc d’activitats, es deixaran mostres de tasques amb els processos que ens ajuden a comprendre, produir i fer una cerca i selecció de textos, sobretot de l’àmbit acadèmic i laboral.

Debat amb normes. Formació d’equips, preparació prèvia, postura a favor o en contra per sorteig el mateix dia, torns d’exposició i rèplica, conclusions finals. Per exemple: Els alumnes dels instituts haurien de portar uniforme?.	CE3 CE4 CE6 CE10	3.1, 3.2 4.1, 4.2 6.1 10.2
El mitjà és el missatge? Comparació de textos informatius en diferents mitjans sobre un mateix tema (p. ex., diari en paper, televisió, xarxa social). Anàlisi de com el canal influeix en la presentació de la informació (temps de lectura/escolta, paper de la imatge, durada, organització dels temes…).	CE6 CE2	6.1, 6.3 2.2
Comparació d’opinions de diversos mitjans sobre un mateix tema, per exemple: “El penal del partit de diumenge”, “Una urbanització a la platja”, “Una plaga de conills/senglars/coloms/estornells”, “Una víctima va provocar el seu agressor?”... Anàlisi d’arguments i refutacions.	CE2 CE4	2.1, 2.2 4.2
Traduïm una cançó. En petits grups, es pot fer una versió en registre estàndard de cançons conegudes per internet explicitant els prejudicis que transmet (masclisme, discriminació, sexualització…). Un cop feta la traducció, es pot presentar als companys de cursos inferiors.	CE4 CE10	4.2 10.1
Campanya publicitària per la sostenibilitat al centre, per. exemple: “Entrepans amb paper d’alumini o plàstic? No!”.	CE3 CE5	3.1 5.1, 5.2
Estudi d’un cas relacionat amb el periodisme, per exemple: “Tothom pot fer de periodista, si ha enregistrat un fet amb el seu mòbil?”. “En un cas concret, s’apliquen els codis deontològics dels periodistes?”.	CE6 CE4	6.1, 6.2, 6.3 4.1, 4.2
Juicio a Lázaro	CE3	3.1
Prepareu un currículum i una carta de presentació per a una feina d’estiu.	CE5	5.2
Seré notícia! Després d’haver analitzat les propietats textuals i lingüístiques de la notícia, es pot demanar a l’alumnat que n’escrigui una on el “quan” sigui un dia concret de 2040 i on ells siguin el qui. La resta de preguntes clau són lliures i les poden preparar pel seu compte prèviament. El què podria referir-se a un fet noticiós a escala local, nacional o mundial. El text s’hauria de fer a l’aula i després corregir-se, també a l'aula, tot seguint un sistema de codis que ja coneixen per haver-los treballat prèviament.	CE5	5.1 i 5.2

Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics

Per acabar, trobareu exemples d’activitats enfocades en la forma dels textos: elements lingüístics i les fórmules per aprofundir en els mecanismes de cohesió, la coherència temporal dels verbs i la correcció lingüística:

Repetir no mola (II). En aquesta tasca mostrarem diversos exemples reals de textos de ressenyes de pel·lícules publicats a la xarxa en un web de referència (s’aconsella adaptar el text al nivell desitjat), en què s’analitzarà si hi ha repeticions i, si n’hi ha, com es podrien haver evitat. Es pot aprofitar per treballar la substitució lèxica, pronominal o l’el·lipsi i introduir també les nominalitzacions i hiperònims de significat abstracte.	CE4 CE5	4.2 5.2
¡Apáñatelas! En aquesta tasca se cerca la creativitat de l’alumnat en l’elaboració d’un text i, al mateix temps, s’incentiva l’aprenentatge de nou vocabulari. En funció del nombre d’alumnes del grup, buscaran diàriament, durant un temps, de manera individual i per torns “La palabra del día” de la RAE, que es troba al web del DLE. En un document compartit, cada alumne introduirà el mot del dia que li hagi estat assignat. El docent haurà deixat preparada una taula en blanc amb una columna per a la data, una altra per al mot, una per a la seva categoria gramatical, una per a la definició de l’accepció que l’alumne hagi triat i una altra per a un exemple de com usar el mot en una oració inventada. Un cop arribat a l'últim alumne, per parelles, generaran un text de 150 paraules aproximadament, de tipologia lliure (narració, descripció, exposició o argumentació), on utilitzaran el màxim nombre de mots del dia possible. Com més mots es facin servir correctament, millor serà la valoració en l’avaluació.	CE5	5.1, 5.2
Miscel·lània de dictats. Treballem l’ortografia amb dictats de diversos formats, més enllà del tradicional dictat fet pel docent, que motivin l’alumnat a treballar la memòria, l’aspecte motriu, la col·laboració i l’enfocament en la forma. Es poden trobar idees diverses en el document Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia a l’apartat 1.3, on podem veure des de consells per aprofitar més bé el dictat tradicional o individual fins a dictats més innovadors i engrescadors com el dictat per parelles, col·lectiu, memorístic, de paret o poètic.	CE5 CE9	5.2 9.1
Sofistiquem-nos! (II). Per tal d’enriquir el lèxic del nostre alumnat, podem fer ús de diccionaris de referència de l’IEC, de la RAE, el Diccionari der aranés o dels diccionaris de l’estudiant. Una manera de treballar-ho a partir dels textos és amb la recerca de mots sinònims o de major propietat lèxica. Per tant, els podem presentar un text escrit amb molts mots comodí i d’altres menys típics, però que s’hagin repetit. Es pot aprofitar també un text escrit pels mateixos alumnes que serveixi per a la revisió abans de retornar-lo definitivament. Podrien marcar-se amb un codi LC de lèxic comodí o LR de lèxic repetit les paraules que volem que es canviïn. L’ús d’un diccionari de sinònims i antònims, o el mateix DLE en castellà, on se suggereixen sinònims en la versió més actual per a moltes entrades de mots, poden ser-nos útils per treballar-ho de manera cada cop més autònoma.	CE4 CE9	4.2 9.1
Les claus de l’èxit (II). L’error ha d’esdevenir una oportunitat perquè l’alumnat treballi sobre la revisió i correcció de textos. Per portar-ho a terme, podem fer ús de la doble correcció. És a dir, l’alumnat rep, com a primera retroacció del seu text, unes marques sobre els mots i expressions amb uns codis que s’hauran pactat amb ells perquè els puguin desxifrar. Exemple: O (un error ortogràfic), L (un error de lèxic), M (un error morfosintàctic), A (un error d’adequació), R (un error de coherència), S (un error de cohesió) i P (un error de presentació).	CE4 CE5 CE9	4.2 5.2 9.1
Demuestra cualidades. L’alumnat ha d’entendre que descriure qualitats no consisteix únicament a fer ús d’adjectius. Per tant, es presentaran elements com l’aposició, els sintagmes preposicionals o les oracions de relatiu en el moment de treballar el text descriptiu i expositiu. Per treballar-ho, s’han de mostrar exemples i models de com s’utilitzen. Es pot aprofitar la lectura d’una novel·la en què hi hagi força descripcions. Ens centrarem primer en la forma mitjançant la seva identificació i classificació. Posteriorment, veurem com es construeixen i quines diferències aporten respecte a l’ús de l’adjectiu. Després, es poden preparar tasques senzilles com la permuta d’un adjectiu, per exemple, per una oració de relatiu o d’un sintagma preposicional: El caballo ganador hizo un tiempo récord. El caballo que ganó la carrera anoche en el hipódromo de San Sebastián hizo un tiempo récord. El caballo de la carrera de anoche en el hipódromo de San Sebastián hizo un tiempo récord. En una tasca posterior, es pot demanar la redacció d’un text fent centrar l’alumnat en l’ús específic d’aquests exponents lingüístics.	CE4 CE5 CE9	4.2 5.2 9.1
Explica-m’ho tot. Els alumnes veuen a classe un document audiovisual d’una sèrie juvenil en la qual es mostra el diàleg de dos personatges. Treballen per parelles i només un d’ells escolta el vídeo amb uns auriculars; ho fa fins a la meitat, aproximadament. Un cop acaba, ha de transmetre al seu company el contingut dels missatges dels dos personatges de la sèrie. Es practica així l’estil indirecte oralment. L’altre alumne ha d’escriure el diàleg d'acord amb les indicacions que escolta del seu company. Després, s’intercanvien els rols. Finalment, es llegeixen alguns diàlegs en grup obert i es veu el vídeo sencer. Els alumnes comparen els diàlegs i analitzen si s’han respectat qüestions de contingut i de forma, sobretot pel que fa a la dixi i a la correlació temporal mitjançant l’ús dels temps verbals adequats…	CE2 CE5	2.2 5.2