Orientacions per a 1r i 2n d’ESO

Orientacions generals per a 1r i 2n d’ESO

En aquesta etapa, l’objectiu principal és fomentar el gust per la lectura i desenvolupar habilitats bàsiques de comprensió i interpretació dels textos. Alguns dels aprenentatges clau inclouen:

Immersió en el món literari: promoure que els estudiants gaudeixin de la lectura mitjançant textos atractius i propers als seus interessos. També és imprescindible desenvolupar el vincle entre els textos i l’alumnat perquè puguin relacionar-los amb la seva vida i amb el món. Iniciar una exploració de la dimensió emocional i estètica: treballar l’empatia i la sensibilitat artística a partir de la literatura.
Comprensió literal i inferencial i global dels textos: el desenvolupament d’habilitats lectores permetrà aprofundir en la comprensió dels textos: anticipacions, elaboració d’hipòtesis, reformulació d’hipòtesis, preguntes als personatges, etc.
Interpretació dels textos atenent els elements constitutius i recursos expressius:
- Cal desenvolupar estratègies senzilles de reflexió per a la interpretació.
- Cal construir coneixement de manera conjunta a partir de diàlegs sobre les lectures
- Cal expressar la valoració sobre les obres fent referència als elements compositius i estilístics.
Identificació de gèneres i estructures bàsiques: la diferència entre narrativa, poesia i teatre, amb especial èmfasi en els seus trets fonamentals.
Lectura expressiva i fluida: desenvolupament de l’oralitat a través de la lectura expressiva, recitació i dramatitzacions, atenent els processos de comprensió.
Coneixement al voltant del fet literari i els paratextos.
Foment de la creativitat: producció de textos propis inspirats en les lectures i amb un enfocament lúdic.

Lectura guiada

Durant el primer cicle, els textos han de servir per plantejar-nos preguntes al voltant dels elements constitutius i els recursos expressius dels diversos gèneres i la seva relació amb el sentit de les obres i amb la recepció lectora. En aquesta línia, poden ser interessants els itineraris temàtics al voltant dels elements compositius de les obres. Així, per exemple, itineraris literaris de lectura guiada al voltant del punt de vista narratiu ( Manresa, 2023) o situacions d’aprenentatge per treballar aspectes formals senzills del gènere líric poden fer reflexionar l’alumnat sobre aquests elements imprescindibles dels gèneres literaris.

És important que la selecció dels textos en aquests primers cursos tingui un component lúdic i d’immersió en el món literari, per aconseguir que l’alumnat gaudeixi de la literatura i hi estableixi un vincle personal. Com a exemple, per treballar la poesia, es poden fer servir cançons que creïn ponts amb textos més canònics. També serà important el treball amb cal·ligrames, poemes visuals o poemes objecte, que propiciïn lligams amb altres textos de manifestacions artístiques diverses.

Serà imprescindible, en aquests primers nivells, aportar estratègies per parlar dels textos, establir vincles temàtics amb la vida i el món, i també amb altres textos. La dimensió formal de les obres i el seu vincle intertextual també serà imprescindible. Per aconseguir-ho, cal preveure la presència constant de fragments i obres i converses literàries al voltant dels textos per construir coneixement i interpretar les obres de manera col·lectiva, que aporti models i vocabulari metatextual. L’expressió de valoracions senzilles en aquests cursos pot estar basada en l’experiència lectora i en la recepció que determinats elements constitutius i d’estil en les obres els provoca com a lectors.

Finalment, la lectura expressiva, les dramatitzacions i la recitació seran estratègies imprescindibles en aquests primers cursos, sempre lligades a processos de comprensió i interpretació de les obres.

Lectura autònoma

Primer i segon d’ESO haurien de ser cursos en què el descobriment de la pròpia identitat lectora i la identificació dels gustos lectors fossin el punt de partida per poder començar a fer la tria dels textos de les estones de lectura lliure. Activitats com l’elaboració i presentació d’una autobiografia lectora poden ser molt adequades per a aquests primers cursos de l’etapa.

La tria dels textos en aquests primers nivells ha de ser acompanyada. El docent pot fer seleccions prèvies, classificades per temes. A poc a poc l’alumnat es pot anar involucrant en les tries, fent propostes pròpies que en formin part. És imprescindible una mediació en la selecció i una exploració de textos que ampliïn el corpus que han format part fins al moment de l’itinerari lector personal de cadascú. Es poden proposar obres que estableixin ponts entre les lectures prèvies i obres amb més qualitat literària, però properes als joves, tot tenint en compte els gustos i el nivell lector.

És important, també, proposar activitats que mobilitzin l’experiència personal i lectora per crear vincles amb les obres i que aportin estratègies per a la recomanació de lectures en diversos formats. L’adquisició de vocabulari, del funcionament del fet literari i dels paratextos seran fonamentals en aquest inici de l’educació secundària. Per aquest motiu, caldran moments recurrents de socialització de les lectures.

En aquests primers cursos el temps de lectura lliure ha de ser gradual, s’ha d’anar incrementant a poc a poc. Es pot començar amb períodes breus que no els cansin i que els deixin amb ganes de continuar llegint.

Escriptura creativa

En aquesta etapa, l’objectiu principal és fomentar el plaer per la creació literària i estimular la imaginació dels estudiants. L’objectiu és desenvolupar la confiança en la mateixa veu creativa, establir una relació positiva amb l’escriptura i la literatura. Per això, l’expressió creativa ha de tenir les següents característiques:

Enfocament lúdic i expressiu: l’activitat creativa ha d’estar basada en el joc, la improvisació i l’experimentació amb el llenguatge. El treball de recursos expressius a través de l’anàlisi i creació d’endevinalles, acudits o cançons poden tenir un espai en aquests nivells.
Lectura i reinterpretació de textos breus (contes, poemes, microrelats). Propostes creatives a partir de frases, fragments literaris inicials, poemes inacabats, canvi de sentit dels textos, alterar el punt de vista, etc. Els alumnes han de poder experimentar amb diversos gèneres sense imposar estructures rígides. Es poden crear diàlegs, diaris personals, cartes fictícies, contes amb finals alternatius, etc.
Valoració de la subjectivitat i l’expressió emocional: l’escriptura ha de permetre als estudiants expressar sentiments, experiències i opinions sense por a l’error.
Oralitat i dramatització com a eina creativa: introducció de la improvisació teatral, el recital poètic i la narració oral per desenvolupar la creativitat.

Activitats per a 1r i 2n d’ESO

Per donar resposta als reptes, preguntes d’indagació i els objectius d’aquests nivells, trobareu en aquest apartat una proposta d’activitats orientatives al voltant de la lectura autònoma, la lectura guiada i l’escriptura creativa:

Activitats de lectura autònoma

Activitats de lectura autònoma	Competències específiques	Criteris d’avaluació
Preselecció de textos per part del professorat i exploració guiada de la biblioteca escolar o pública amb activitats participatives com clubs de lectura, concursos organitzats pel centre i la biblioteca del barri o escolar amb portades de llibres com "Disfressa el teu llibre" o el bookface, una auca sobre la biblioteca o la creació d'un carnet lector o passaport lector. El passaport lector pot contenir unes preguntes com: “per què has escollit aquesta lectura?”, “què t'ha aportat aquesta lectura?”, “recomanaries aquesta lectura als teus companys?” Una font de consulta de lectures és el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Les visites guiades a les biblioteques públiques ajuden els alumnes a conèixer de mans dels professionals l’organització i les possibilitats de lectura d’una biblioteca pública. La Biblioteca pública de Girona, per exemple, ofereix el programa Biblioteca i escola: Nodes d'educació literària.	CE7	7.1 i 7.2
Participació en actes culturals vinculats a l'itinerari lector, que ha de tenir presents dates assenyalades com Sant Jordi; el Dia de la Dona, el 8 de març; el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març… amb la creació de murals, la participació en un diari o blog digital del centre, la gravació d’un mateix poema amb moltes llengües, amb la participació d’alumnes d’aula d’acollida, la lectura compartida de docents i alumnes en celebracions escolars. Dia Mundial de la poesia 2025	CE7	7.1
Mobilització de l’experiència lectora i personal i vinculació amb l’actualitat o manifestacions artístiques a través de la visita a centres culturals de la localitat o barri i museus, a partir de la qual es poden crear textos de diferents tipologies textuals com el text descriptiu, per comentar la visita, o el text argumentatiu, per generar debat.	CE7	7.2
Expressió de l’experiència lectora amb la creació d'un diari personal de lectura on puguin deixar constància de les seves lectures i creïn el seu itinerari lector. Aquest diari personal pot contenir imatges, dibuixos, divises literàries o reivindicatives que fomentin l’hàbit d’escriure i posin la base a una educació basada en la convivència democràtica i respecte a la diversitat i la igualtat de dret de totes les persones.	CE7	7.1
Estratègies per recomanar lectures en suports diversos i entre iguals, com gravacions breus on recomanen lectures als seus companys, entrevistes a docents sobre les seves lectures preferides, edició de diaris digitals amb ressenyes de lectures, visualització de bibliotràilers, creació de poemes visuals, poesia dibuixada…	CE7	7.2

Activitats de lectura guiada

Activitats de lectura guiada	Competències específiques	Criteris d’avaluació
S’han de fomentar estratègies per a la interpretació de les obres treballades a partir de converses literàries o a través de metodologies com "Llegir en parella", una tutoria entre iguals, que possibilita agrupar els alumnes entorn d'una activitat de lectura.	CE8	8.1
Organitzar un pòster amb les diferents lectures i realitzar teranyines amb llanes de colors amb diferents criteris: gènere, temàtica, tipus de narrador…	CE8	8.2
Propiciar la lectura en veu alta a classe amb la guia del docent, que ha d’exercir de model per als alumnes. Es pot animar els alumnes a participar en certàmens de lectura en veu alta: Certamen de lectura en veu alta Els beneficis de la lectura en veu alta	CE8	8.1
En poesia, per tal de conèixer els fonaments de la mètrica (el recompte sil·làbic, la rima assonant i consonant…) i algun recurs retòric senzill, com la comparació o la metàfora, i la interpretació del sentit, hem de cercar poemes adequats a l'edat. En literatura catalana, alguns autors poden ser Joana Raspall, amb poemes com “Podries” o “Si el món fos…” que, a més, permeten treballar el tema de la guerra i els refugiats; els poemes de Josep Carner d’Els fruits saborosos, per exemple, “Com les maduixes” o “Les cireres ingènues”, que faciliten apropar el tema literari de les estacions de l’any i de la vida o la infantesa; “La fageda d’en Jordà” i “La ginesta”, de Joan Maragall, que tracten el tema de la natura, i els poemes de Joan Salvat-Papasseit, com “Les formigues” o “Plànol”, i de Joan Brossa, per apropar l’alumnat a la poesia visual. La poesia de Joan Salvat-Papasseit_Supercampus Fundació Joan Brossa_recursos educatius La poesía visual como recurso didáctico En literatura castellana, es pot iniciar els lectors en la poesia a 1r d’ESO, a partir dels poemes de Gloria Fuertes, que també poden ser una opció per treballar la inclusivitat a altres cursos: https://unapizcadeeducacion.com/wp-content/uploads/2017/05/conjunto-poemas.pdf Una altra opció per a alumnes amb dificultats és "Escuela de poetas", de l’Associació de Lectura Fàcil, com una bona entrada a la poesia. A partir de cada poema, els alumnes crearan un núvol de paraules amb les paraules clau del poema per interpretar-ne el sentit. Una altra proposta pot ser alguns poemes d’Antonio Machado com "Las moscas" o "Proverbios y cantares XXIX" i "XLIV", que, a més, es poden comparar amb les versions en format cançó que va fer Joan Manuel Serrat: "Las moscas"/"Caminante, no hay camino"	CE8	8.1
En prosa, es poden llegir les Faules d’Isop, tant en llengua catalana, aranesa com castellana, com “Els viatgers i l’os”, o les de La Fontaine; les rondalles com “El corb i la serp”, dins d’El llibre de les bèsties de Ramon Llull, o les rondalles populars aplegades per Joan Amades al Costumari català, les llegendes, com “La llegenda de Sant Jordi” o “La llegenda de les quatre barres de sang”. La lectura d’Els mites grecs de Maria Angelidou, tant en llengua catalana, aranesa com castellana, amb la tria d’un mite grec com Teseu, Orfeu, Pandora o d’Els dotze treballs d’Hèracles, permeten als alumnes entendre el pas de l'oralitat a l’escriptura. A Llengua Castellana i Literatura, l’obra Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez, possibilita apropar un text poètic amb elements poètics i narratius, i les “Leyendas”, de Gustavo Adolfo Bécquer. Una activitat possible per a aquestes lectures seria crear una carpeta com si fos un “cas policial” amb llegendes i narracions sinistres o misterioses: El almohadón de plumas, d’Horacio Quiroga; narracions com “El gat negre”, d’Edgar Allan Poe; Les cartes d'Hèrcules Poirot, de Jaume Fuster, El indulto, d’Emilia Pardo Bazán, les Leyendas de Bécquer… Els contes ens possibiliten analitzar una estructura narrativa més senzilla, des del plantejament, el nus i el desenllaç i la caracterització de personatges. Per exemple, podem partir dels Contes per telèfon, de Gianni Rodari, o de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, que tenen adaptacions en llengua catalana i castellana, i fragments de l’Odissea d’Homer.
Pel que fa a les novel·les, es proposen obres de literatura juvenil o adaptacions de clàssics com una adaptació d’El conde Lucanor o obres contemporànies com Caperucita en Manhattan, de Carmen Martín Gaite, o Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, de Luis Sepúlveda.
En teatre, s'ha de fomentar la lectura expressiva i dramatitzada de les obres per treballar el pas del text literari a la representació teatral. Es recomanen obres com Mar i cel, d’Àngel Guimerà; Taller de fantasia. Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet; La cabeza del dragón, de R. M. del Valle-Inclán; Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura; Bodas de sangre, de Federico García Lorca, o La dama de alba, de Alejandro Casona. Per als alumnes amb dificultats de comprensió lectora, trastorns d'aprenentatge, dislèxia o d’aula d’acollida, hi ha els llibres de Lectura Fàcil, com l’adaptació de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, o El sombrero de tres picos, de Pedro Antonio de Alarcón.
Ensenyar a llegir literatura suposa situar els alumnes davant de lectures cada vegada més complexes i establir ponts amb altres manifestacions artístiques. Així mateix, s’ha d'incorporar la mirada de les dones amb la lectura d’obres amb perspectiva de gènere, que donarà prioritat a la presència d’autores. Per exemple, un treball sobre dones silenciades o amb problemes per ser acceptades en un món literari eminentment masculí, com Caterina Albert, les autores aplegades entorn de la revista Feminal (Carme Karr, Lluïsa Vidal, Dolors Monserdà), Las Sinsombrero… Una guia per a la lectura en veu alta, també vàlida per aprendre a recitar, són els 10 consells per a la lectura en veu alta, de Josep Pedrals.	CE8	8.2
Així mateix, es proposa establir des dels primers nivells itineraris literaris que combinin autors/es clàssics i de literatura juvenil actual, d’acord amb la diversitat de l’alumnat, amb uns criteris que ajudin a establir vincles entre obres de diferents períodes. Les vinculacions poden ser per temes (la natura, l’individu i la societat, l’expressió dels sentiments, els viatges, els conflictes socials…), personatges, èpoques, àmbit geogràfic o gèneres literaris, a través de diferents matèries, més enllà de l’àmbit lingüístic, com a base de l'elaboració d’un Pla Lector de centre.	CE8	8.1
A partir de les obres llegides, es pot treballar amb la metodologia "Escriure en parella", una tutoria entre iguals, que possibilita agrupar els alumnes entorn d'una activitat de lectura.	CE8	8.1
Així mateix, es pot seguir la lectura guiada a través de dossiers didàctics d’El gust per la lectura i el material per a professorat a Impuls a la lectura.	CE8	8.1

Activitats d’escriptura creativa

Activitats d’escriptura creativa	Competències específiques	Criteris d’avaluació
Escriptura de poemes sobre animals seguint l’estil de l’obra Bestiari, de Joan Oliver (Pere Quart). Per dur a terme aquest repte, es pot proposar que els versos tinguin un nombre de síl·labes determinat per tal que aprenguin a fer el recompte sil·làbic de poemes en català, tot tenint en compte hiats, diftongs, dígrafs i sinalefes. També es pot treballar la diferència entre la rima consonant i la rima assonant.	CE8	8.3
Reescriptura de contes o rondalles tradicionals mirant d’eliminar els prejudicis i estereotips que contenen. Es tracta d’una activitat d’escriptura que dialoga amb la tradició i serveix també per veure com el context de creació té una influència cultural sobre les obres. Hauran d’adaptar els textos als valors d’una societat actual, inclusiva i respectuosa amb la diversitat com és la nostra.	CE8	8.3
A partir de la lectura de faules i la reflexió sobre les característiques que contenen, inclosos els ensenyaments, se’n poden crear de noves, dirigides a gent de la seva edat per transmetre aprenentatges morals i ètics actuals, amb els quals conviuen en les seves relacions d’amistat d’avui en dia. Les faules després es poden dramatitzar amb l’ajuda de màscares o objectes com titelles.	CE8	8.3
Després de la lectura (i visualització de la interpretació de T de Teatre en un vídeo) de les escenes “Odio els meus fills” o “Jo vull ser gran”, de l’obra Criatures, escriptura d’una escena teatral còmica per reflexionar i criticar característiques i vicis de la societat actual.	CE8	8.3
Escriptura d’un haiku perquè aprenguin a fer el recompte sil·làbic de poemes en castellà, tot tenint en compte hiats, diftongs, dígrafs i sinalefes, així com les característiques mètriques i temàtiques d’aquestes composicions. Es poden acompanyar d’una imatge i fer una exposició pública a l’institut.	CE8	8.3

Llicenciat sota la Llicència Creative Commons Reconeixement CompartirIgual 4.0