Omet navegació

Orientacions per a 1r i 2n d’ESO

Orientacions generals

En els primers cursos de l’ESO, l’ensenyament de la comunicació es fonamenta en l’adquisició de coneixements bàsics sobre el fet comunicatiu i el desenvolupament de destreses fonamentals en comprensió i producció de textos. L’alumnat aprèn a identificar els components del fet comunicatiu, les funcions del llenguatge i la influència dels elements no verbals en la comunicació. Es treballa especialment en la diferenciació entre oralitat i escriptura i en la necessitat d’adequació dels textos segons el context i els interlocutors.

Pel que fa als gèneres discursius, es comencen a classificar els textos segons la seva intencionalitat i s’introdueix la producció de textos narratius, descriptius i instructius. L’anàlisi i producció d’aquests gèneres se centra en contextos personals i escolars. També es promou la lectura i la interpretació de textos multimodals com pàgines web, anuncis i còmics.

Amb relació als processos comunicatius, es posa èmfasi en el desenvolupament de la interacció oral mitjançant converses espontànies i formals, així com en l’adquisició d’estratègies bàsiques per parlar en públic. Pel que fa a la comprensió lectora, es treballa la distinció entre idees principals i secundàries, fets i opinions, i informació explícita i implícita. La producció escrita es planifica i revisa de manera guiada, amb el suport de diccionaris i correctors ortogràfics.

Finalment, en l’eix del reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics, s’introdueixen normes ortogràfiques bàsiques (accentuació, ús de majúscules), mecanismes de cohesió textual (connectors temporals i d’ordre, substitució lèxica, el·lipsi) i la coherència verbal en la narració.

Activitats per a 1r i 2n d’ESO

Context

Per plantejar els sabers relacionats amb el context i fer una anàlisi adequada del fet comunicatiu, es plantegen les següents activitats:

Activitats: Competències específiques Criteris d’avaluació
Qui és el culpable? Es presenten diverses situacions del dia a dia i l’alumnat ha de determinar quin element de la comunicació crea una situació de fracàs comunicatiu.

Exemple:

A la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, s’anuncia que ha canviat la porta d’embarcament d’un vol a París…

  • i s’interromp el missatge per una errada tècnica (canal)
  • no s’informa de la nova porta (missatge)
  • els viatgers es troben en una altra terminal (receptors)
CE4 4.2
Escriure i respondre correus electrònics entre l’alumnat i diversos components de la comunitat educativa, tenint en compte el grau de formalitat, la distància social i el canal de comunicació.

Per exemple, a 1r, a principi de curs, l’alumnat podria escriure:

  • Al seu tutor per demanar informació sobre el seu número de taquilla.
  • A un company de classe per les tasques que s’han de fer d’una matèria.
  • A un altre company d’un curs superior per presentar-se dins d’un programa de mentoria.
  • A l’AFA per tal de preguntar i inscriure’s a les activitats extraescolars que s’ofereixen durant el curs.

    D’aquesta manera, l’alumnat reconeixerà els diferents registres en cada situació comunicativa mitjançant aquest canal.

    Infografia correu electrònic

CE4

CE5

4.1, 4.2

5.1, 5.2

Reescriure missatges fets per a un context determinat perquè funcionin en un altre de diferent. Passant de formal a informal (o a l’inrevés), i d’oral a escrit (per exemple, un missatge informal escrit (paper enganxat a la nevera: “falta llet”→ informal oral; anècdota explicada al pati→ exposició de classe). CE2

CE4

CE5

2.1, 2.2

4.1, 4.2

5.1

Buscar acudits o malentesos que provinguin de confusions de context. CE2 2.1
Canviar de registre un text oral o escrit (p. ex., explicar oralment “la Marta s’ha menjat el meu entrepà” a un company i al cap d’estudis). CE2

CE3

CE4

CE5

2.1, 2.2

3.1

4.1, 4.2

5.1, 5.2

Comparar diversos models de debats i tertúlies als mitjans. Identificar graus de formalitat, distància social entre els participants, els propòsits comunicatius, els elements no verbals. Analitzar les eleccions o conseqüències lingüístiques. CE2 2.2

Gèneres discursius

En segon lloc, donarem exemples d’activitats per treballar la detecció, l’anàlisi i l’ús dels gèneres discursius en diferents àmbits: personal, educatiu i social. També es pararà atenció a les propietats textuals, l’etiqueta digital, la desinformació en xarxa i els elements paratextuals dels textos multimodals.

Activitats: Competències específiques Criteris d’avaluació
Una imatge, moltes paraules: en grups de tres, cada alumne rep un objecte, comú als tres, però ells no ho saben, i un petit paper amb el nom del tipus de text que ha de crear: descriptiu, narratiu, expositiu o instructiu. Preparen el text i, oralment, l’expliquen al company sense mostrar l’objecte. Els companys han d’endevinar-lo i també reconèixer quina tipologia textual han fet servir. Per exemple, l’objecte és un corrector de cinta o típex. Un d’ells relata una petita anècdota personal al voltant del seu ús; un altre descriurà com és l’objecte al detall i, l’últim, farà una explicació de com funciona i quan es fa servir. Al final, han de constatar quin dels tres textos tenien cadascú i quina informació els ha proporcionat cadascun segons si els ha resultat útil, divertit, interessant, curiós… CE3 3.1, 3.2
Identificar les parts d’un text expositiu o narratiu amb el metallenguatge apropiat (introducció, plantejament…). Reelaborar alguna part dels textos, mantenint la coherència de l’estructura de les informacions amb correcció gramatical i ortogràfica. CE4 4.1
Explicar oralment o per escrit les instruccions de funcionament o muntatge d’un objecte a partir del prospecte basat en icones. Generar un manual d’instruccions de funcionament o muntatge d’algun objecte amb icones o amb els recursos visuals del còmic. CE4 4.1, 4.2
Comparar els propòsits comunicatius i els recursos d’un vídeo de presentació d’un llibre, un bibliotràiler, i un anunci, per exemple, d’automòbils. CE2 2.1, 2.2
Exposició oral sobre un tema d’interès personal per a l’alumne o sobre un àmbit acadèmic. Es consolida una secció de xerrades d’expertesa en format TED Talk. Les xerrades es registren en un repositori digital i es realitzen amb una periodicitat establerta. CE3 3.1, 3.2
Història de la meva cicatriu (activitat de presentació):

En format de trobada de cites ràpides, l'alumnat fa rotacions temporitzades en les quals té 2 minuts per parlar amb una parella i explicar-se la història de la seva cicatriu. La manca de cicatriu també pot ser una història.

CE3 3.1
Preparació de preguntes per a entrevistes. Identificació i creació de preguntes obertes, tancades de sondeig…

Contextos reals per aplicar les entrevistes: Jornades de referents, visites d’exalumnes, visites de policia, bombers, associació de veïns, experts que ens visiten per a efemèrides…

CE3 3.2

Processos comunicatius

En el següent bloc d’activitats, es deixaran mostres de tasques amb els processos que ens ajuden a comprendre, produir i fer una cerca i selecció de textos.

En el següent bloc d’activitats, es deixaran mostres de tasques amb els processos que ens ajuden a comprendre, produir i fer una cerca i selecció de textos.

Activitats: Competències específiques Criteris d’avaluació
Una notícia a mitges. Per parelles, els alumnes llegiran un text que els haurà tocat a l’atzar: text A i text B. Primer el llegiran en silenci, després, hauran de fer un resum oral al company d’allò que han llegit. Un cop fet això, hauran de crear una notícia original lligant les dues trames llegides. CE2

CE3

CE4

CE5

2.1

3.1

4.1

5.1, 5.2

Una història en peces. Es pot treballar amb qualsevol tema que desitgem: esports, salut, medi ambient, història… Un cop decidit el tema, que pot ser proposat per un docent, cada alumne del grup diu un mot relacionat amb aquest camp semàntic. El professor comença la història i la marca. Fa servir una de les paraules que han quedat escrites a la pissarra o en un taulell digital compartit. L’alumne que hagi dit aquest mot ha de continuar la història amb un parell d’oracions, que hauran de contenir un dels termes que resten a la llista. I així successivament participaran els alumnes. Tothom escriu la història al seu quadern o document digital. El docent també l’escriu, però intervé i pot completar o arrodonir qualsevol intervenció durant el joc o donar pistes un cop acabat el text per millorar aspectes de llengua i discursius. CE2

CE5

CE9

2.2

5.1, 5.2

9.2

Mejorando lo presente. Plantegem una tasca basada en una breu exposició oral en què es presenta un objecte amb capacitats millorades. Els alumnes treballen per parelles o en petits grups que han de pensar en un objecte quotidià i proposar com el millorarien. Per exemple, si prenem com a objecte un got:
  • Que pugui escalfar-se o refredar-se tot sol i que no ens cremi quan és calent.
  • Que es renti tot sol.
  • Que mai es trenqui.
  • Que tingui un espai al costat per posar-hi menjar.
  • L’exposició pot ser multimèdia, amb l’ajuda d’imatges. Segons el grau d’aprofundiment que creiem necessari, podem demanar que s’expliquin bé els mecanismes que fan possible les millores. En aquest cas, potser ho podem demanar ja al nivell de 3r de l’ESO.

CE3 3.1, 3.2
Escoltar l’exposició oral d’un company. Extreure les idees principals i fer-ne resum o esquema. CE2 2.1
Coneixem el nostre professor o la nostra professora. Fem inferències (activitat de presentació).

El docent buida la seva bossa sobre la taula o col·loca objectes personals. L’alumnat descriu el que observa i el que pot inferir. Exemple: “Observo un casc de bici de color negre, infereixo que no viu gaire lluny, que es preocupa per la seva salut…”

CE4 4.1
Fem un knolling

Oferim a l’alumnat exemples de creacions fetes amb la tècnica del knolling. Fem observacions, inferències i introduïm el concepte de metàfora. Els proposem el repte de crear la seva pròpia obra.

L’alumnat posa objectes personals arranjats en paral·lel o a 90 graus classificats per colors o amb una intenció estètica. Fan una fotografia en un pla zenital. Presenten les seves creacions a classe. Es fa una exposició conjunta. Durant les exposicions, comentem qüestions com el consumisme, el biaix de gènere, la pràctica de l’esport…

CE3 3.1
Llegir un text expositiu o periodístic i prendre apunts sobre una intervenció oral enregistrada sobre un tema d’actualitat proper a l’alumnat, per exemple, d'una biografia d’un famós, i fer una síntesi en una exposició escrita o oral dels dos textos (oral i escrit). CE2

CE3

CE4

CE5

CE6

2.1

3.1

4.1

5.1

6.1, 6.3

El telenotícies informa?

Triar un telenotícies que es pugui veure a classe, servirà un fragment de 10-15 minuts.

Proporcionar als alumnes targetes vermelles, objectes que puguin aixecar fàcilment o objectes que facin un soroll (com campanetes o polsadors). Exposició oral sobre un tema d’interès personal per a l’alumne o sobre un àmbit acadèmic. Es consolida una secció de xerrades d’expertesa en format TED Talk. Les xerrades es registren en un repositori digital i es realitzen amb una periodicitat establerta.

Mirar el telenotícies amb atenció.

Cada vegada que un alumne detecti una opinió, s'ha de posar dret o aixecar la targeta vermella o fer sonar l'objecte.

Discutir breument cada detecció per assegurar-se que tots els alumnes entenen per què una afirmació és considerada una opinió.

Després de veure-ho, s’ha d’organitzar un debat per repassar totes les opinions detectades.

Discutir la importància de poder distingir entre fets i opinions en la informació diària.

Reescriure les notícies evitant les opinions.

CE2

CE6

2.1

6.1

Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics

Per acabar, trobareu exemples d’activitats per a aquests primers nivells enfocades en la forma dels textos: elements lingüístics que mostren la implicació de l’emissor (dixi, modalització), fórmules per adequar el registre a la situació, procediments de cohesió o respecte per la coherència temporal dels verbs.

Activitats: Competències específiques Criteris d’avaluació
Aprèn del passat/Aprende del pasado. En aquesta activitat, posarem el focus en el contrast entre els diferents temps del passat més utilitzats a l'hora de narrar i descriure una anècdota del passat en una conversa oral en diferit en un xat.
  1. L’alumnat escolta un parell de vegades una conversa informal enregistrada amb notes de veu en què dos interlocutors parlen d’un fet que van viure durant les colònies que van tenir lloc fa un any.
  2. Per parelles, cada alumne se centra en el que diu un dels participants. A partir d’una fitxa pautada, es guia l’alumnat perquè respongui unes preguntes i escrigui un parell d’oracions que incloguin: un fet recent, un fet llunyà i una descripció en passat. Després, han de subratllar els temps verbals en passat que ha utilitzat cada interlocutor. Això dona peu a introduir una regla per a cada temps verbal segons la seva situació.
  3. Amb el model, preparen, produeixen i enregistren una conversa similar.
  4. En acabat, cada parella pot avaluar-ne una altra segons una rúbrica senzilla que tingui per objectiu central l’ús dels temps del passat.
CE2

CE3

CE9

2.1

3.1

9.1, 9.3

Observa, dissecciona i comprèn. En el treball del text expositiu de tipus específic surten una bona sèrie de tecnicismes i neologismes (científics, tecnològics, humanístics…): fungicida, vulcanòleg, virulent, cercatalents, nanoelectrònica, cassolada, negacionisme, caïnita… Facilitem un text breu als alumnes amb unes quantes d’aquestes paraules. Han de resoldre un qüestionari de comprensió lectora en què han d’esbrinar el significat d’aquests mots. Al principi, crearà confusió, però després s’analitzaran les paraules, amb els seus components, morfemes o altres, i el seu context. El text resultarà més clar i podem respondre les qüestions. CE4

CE9

4.2

9.1

Repetir no mola. En aquesta tasca mostrarem diversos exemples reals de textos de ressenyes de pel·lícules publicats a la xarxa en un web de referència (s’aconsella adaptar el text al nivell desitjat), en què s’analitzarà si hi ha repeticions i, si és així, com es podrien haver evitat. Es pot aprofitar per treballar la substitució lèxica (sinònims, hiperònims), pronominal, adverbial o l’el·lipsi. CE4

CE5

CE9

4.2

5.2

9.1

Enriquim un text. Es presenta un text curt de 4 o 5 línies creat pels docents on hi ha força repeticions. Es llegeix perquè l’alumnat s’adoni de la manca de cohesió textual. Proposem que es corregeixi de dues maneres. Per exemple:
  • a. Amb dos punts i seguit i substitucions pronominals.
  • b. Amb substitucions pronominals i connectors, però sense cap punt i seguit.

    Un cop ho tenim, es pot recrear un text narratiu, descriptiu o expositiu des d’aquest fragment. Se seleccionen els substantius que hi apareixen i els complementem amb adjectius que hi encaixin bé. Pot fer-se de manera col·laborativa dins d’un grup de quatre o cinc alumnes. Cada alumne escriu un parell o tres d’adjectius i s’escriuen a la pissarra. Es fa el mateix amb els adverbis i locucions adverbials, que poden complementar els verbs. Poden també introduir-se idees secundàries i personatges secundaris. A més a més, s’ha de trobar un final per a la història.

    Acabada aquesta fase grupal, cada alumne o per parelles, trien els elements que més els han agradat i redacten la seva història enriquida.

CE4

CE5

CE9

4.2

5.2

9.2

Completar, amb coherència i correcció gramatical i ortogràfica, textos expositius i narratius en els quals els falta una part. CE5 5.1, 5.2
Recercar neologismes d’àrees properes als alumnes (ciència, tecnologia, esports, producció audiovisual…) incorporats al diccionari (IEC, Termcat) i crear-ne de nous seguint els procediments de derivació i composició. CE9 9.3
Sofistiquem-nos! (I) Per tal d’enriquir el lèxic de l’alumnat, podem fer ús dels diccionaris de referència de l’IEC, el Diccionari der aranés o de la RAE, o de diccionaris de l’estudiant. A l’alumnat se li presenten textos amb buits que no pot emplenar amb determinats mots comodí com els verbs ser, estar, fer o altres mots com persona, cosa, això, fet, aspecte, tema… Se li donarà una llista amb aquests mots prohibits i un altre amb mots possibles. D’aquesta manera, es treballa la tria a partir d’una recerca adequada amb el diccionari digital o analògic determinat. Posteriorment, es podria demanar en una redacció posterior, l’elaboració d’un text que contingui aquestes noves paraules adquirides en la tasca centrada en la seva forma. CE9

CE5

9.3

5.2

És sexista i racista, el diccionari?

Treballar amb la campanya Yo no soy trapacero.

Treballar amb els estudis sobre el sexisme al diccionari.

Veure definicions de paraules que han estat modificades recentment.

Observar la utilitat i vigència de les marques d’ús.

CE10 10.1
Les claus de l’èxit (I). L’error ha d’esdevenir una oportunitat perquè els estudiants treballin sobre la revisió i la correcció de textos. Per portar-ho a terme, podem fer ús de la doble correcció. És a dir, l’alumnat rep el primer retorn del text que han fet amb unes marques sobre els mots i expressions amb uns codis que s’hauran pactat amb ells perquè els puguin desxifrar. Exemple: O (un error ortogràfic), L (un error de lèxic), M (un error morfosintàctic), A (un error d’adequació), R (un error de coherència), S (un error de cohesió) i P (un error de presentació). Aquests codis es poden segmentar de manera molt més concreta si es desitja per a aquest primer cicle de l’ESO. Exemple: S1 (manca connector), S2 (connector inadequat), O1 (accentuació inadequada), 02 (manca accentuació), O3 (grafia equivocada), etc.

Un cop ens tornen l’escrit, el podem avaluar i proposar uns suggeriments finals amb els errors que l’alumnat no ha sabut identificar. Es tracta d’una magnífica eina de diagnosi dels problemes dels nostres estudiants. Ells reflexionen sobre aquests errors i els poden anotar al seu quadern o bitàcola ortogràfica.

CE5 5.1

5.2

La bitàcola del bon escriptor: Es tracta d’un quadern a partir de mots i elements gramaticals que deixen palès els elements que cal millorar a la seva escriptura. És una eina d’autoaprenentatge que permet recollir, classificar i analitzar les errades recurrents i es pot anar revisant al llarg del curs o entre els diferents cursos. Poden elaborar-la amb un processador de textos o taula Excel, on crearan una taula amb les columnes i files que vulguin posar i amb caselles per fer l’anàlisi de les errades. Per exemple, a la part ortogràfica es poden classificar alfabèticament amb elements com accent, apòstrof, dièresi, grafia… i a la part gramatical amb exponents com castellanisme, concordança, preposicions, temps verbal… CE5 5.1

5.2

Concurs de dictats. Es poden usar dictats en línia com els del Departament de Política Lingüística o la pàgina web del concurs Dictat nacional andorrà. CE9 9.1

Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afavorir la transferència lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent-ne el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant-ne la intenció de l’emissor, reflexionant-ne sobre el contingut i la forma i avaluar-ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriqueixi progressivament pel que fa a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que permetin conformar un mapa cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d’intenció literària.

Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

Posar al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pròpies pràctiques comunicatives, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

Reconèixer la llengua catalana i la llengua castellana i llurs varietats dialectals, així com la resta de llengües de l’Estat espanyol i les llengües d’origen de l’alumnat, identificant-ne algunes nocions bàsiques i contrastant alguns dels seus trets en manifestacions orals, escrites i multimodals.

Identificar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’observació de la diversitat lingüística de l’entorn.

Comprendre el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor, de textos orals i multimodals senzills de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.

Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals senzills, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Realitzar narracions i exposicions orals senzilles amb diferents graus de planificació sobre temes d’interès personal, social i educatiu ajustant-se a les convencions pròpies dels diversos gèneres discursius, amb fluïdesa, coherència i el registre adequat, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.

Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals senzills de diferents àmbits que responguin a diferents propòsits de lectura, realitzant-ne les inferències necessàries.

Valorar el contingut i la forma de textos escrits i multimodals senzills avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Planificar la redacció de textos escrits i multimodals senzills, atesa la situació comunicativa, destinatari, propòsit i canal; redactar esborranys i revisar-los amb ajuda del diàleg entre iguals i instruments de consulta, i presentar un text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat.

Incorporar procediments bàsics per enriquir els textos, tenint en compte aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques, valorant críticament el resultat de la cerca.

Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.

Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

Triar i llegir textos i obres prèviament seleccionats a partir dels propis gustos, interessos i necessitats que permetin crear el propi itinerari lector.

Compartir l’experiència de lectura en suports diversos, tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica i lectora.

Explicar i argumentar, amb l’ajuda de pautes i models, la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra, atesa la configuració dels gèneres i subgèneres literaris.

Establir, de manera guiada, vincles argumentats entre els textos llegits i altres textos escrits, orals o multimodals i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge i valors ètics i estètics, mostrant la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’emprin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Revisar els propis textos de manera guiada i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar alguns problemes de comprensió i producció de textos utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.

Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.

Formular generalitzacions sobre aspectes bàsics del funcionament de la llengua a partir de l’experimentació, comparació i transformació d’enunciats, així com de la formulació d’hipòtesis i la cerca d’exemples, utilitzant un metallenguatge específic i consultant de manera guiada diccionaris, manuals i gramàtiques.

Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.

Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la cerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)