Desenvolupar habilitats de reflexió lingüística és fonamental per a l’aprenentatge de la llengua. La sistematització d’aquestes aptituds ha de partir del coneixement intuïtiu que l’alumnat ja posseeix com a usuari de la llengua i que anirà sistematitzant al llarg de l’etapa d’una forma progressiva. Cal que l’enfocament d’aquest aprenentatge estigui integrat amb contextos de recepció i de producció reals, amb l’ús de textos orals, escrits i multimodals.

En aquest sentit, cal que la reflexió lingüística es basi en l’observació de fenòmens lingüístics en un context i no es redueixi només a l’estudi aïllat de regles gramaticals o de distinció de categories gramaticals. La formulació d'hipòtesis, la recerca de contraexemples i l'establiment de generalitzacions de manera inductiva han de ser pràctiques recurrents a l’aula.

A més a més, cal que l’aproximació a l’estudi de la llengua contempli els diferents nivells lingüístics (fonologia, morfosintaxi, semàntica i pragmàtica) i que permeti que l’alumnat desenvolupi una consciència lingüística que tingui efectes sobre la millora de la seva competència comunicativa. El propòsit d’aquest aprenentatge lingüístic és que l’alumnat, en finalitzar 4t d'ESO, sigui capaç de revisar textos propis i fer propostes de millora, explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l'emissor. Alhora, ha de ser capaç de formular generalitzacions sobre aspectes del funcionament de la llengua amb l’ús d’un metallenguatge específic.

Les pràctiques d’aula poden girar entorn d’aquests tipus d’activitats:

• Observació i experimentació amb la llengua: activitats que permetin a l’alumnat identificar en un text estructures lingüístiques i el seu significat de manera contextualitzada.
• Contrast i formulació d'hipòtesis: activitats de parells mínims o fragments de textos que possibilitin formular hipòtesis gramaticals i semàntiques de manera inductiva. Els estudiants poden formular regles provisionals i verificar-les mitjançant exemples i contraexemples.
• Creació de paraules i estructures: activitats que promoguin la creació de paraules a partir de la derivació i la composició per prendre consciència de la morfologia de la llengua i comprendre com es generen nous significats a partir de prefixos, afixos, sufixos i altres mecanismes de creació de paraules.
• Anàlisi de la variació lingüística: activitats per visualitzar les diferències en l’adequació de diferents registres i varietats lingüístiques en diversos contextos comunicatius. La reescriptura de textos per adaptar-los a diferents situacions pot ser una pràctica útil per a aquest propòsit.
• Introducció al metallenguatge: introducció progressiva de la terminologia lingüística per descriure fenòmens de manera rigorosa, acompanyada d'activitats que en facilitin la comprensió i aplicació.
• Revisió i millora de textos propis: pràctiques en què l'alumnat revisi i argumenti canvis en les seves produccions escrites, a partir de la reflexió sobre les eleccions lingüístiques i el seu impacte en la comunicació.
• Contrast entre llengües: comparació de fenòmens lingüístics en diferents llengües conegudes per l’alumnat per detectar semblances i diferències en estructures, usos i processos de formació de paraules.

Aquest conjunt d'activitats permet establir un enfocament reflexiu i funcional de l'aprenentatge de la llengua, en què la teoria gramatical es vincula amb la pràctica comunicativa i l'alfabetització crítica de l'alumnat.

• De quines eines i estratègies disposo per corregir i millorar els meus documents?
• Quins errors gramaticals acostumo a fer i com puc corregir-los?
• Quines diferències existeixen (i he de tenir en compte en els meus documents) entre la llengua oral i l’escrita?
• Per què determinades paraules de diverses llengües que conec s’assemblen?
• Quins mecanismes de formació de paraules existeixen? Pot la llengua generar mots nous conservant la seva estructura genuïna?
• Per què determinades paraules funcionen en determinats contextos oracionals i en d’altres no?
• Totes les llengües utilitzen la mateixa estructura gramatical? Són l’aranès, el català i el castellà llengües rígides gramaticalment?
• Quins mecanismes lingüístics puc fer servir per fer textos més cohesionats?
• Com puc fer servir correctament els pronoms febles en aranès, en català i en castellà?
• Com pot condicionar l’ús de determinats temps verbals i modes, per exemple l’indicatiu i el subjuntiu, en el sentit d’una oració?
• De quina manera es poden fer servir mecanismes com la impersonalitat o les perífrasis d’obligació per influir sobre el receptor?
• Quina relació hi ha entre el sentit de l’humor i els valors connotatius i denotatius de determinades paraules i expressions?