Cal plantejar l'ensenyament de les competències comunicatives com un procés global i progressiu, que integra la comprensió i la producció de textos orals, escrits i multimodals, així com l'alfabetització mediàtica i informacional. Aquest enfocament té com a objectiu capacitar l'alumnat per interpretar i produir missatges de manera autònoma, crítica i ètica, amb una adaptació als diferents contextos comunicatius i utilitzant el llenguatge com a eina de participació social i d’aprenentatge.

La comprensió de textos, tant orals com escrits, es treballa a partir del coneixement de l'estructura textual, la identificació de la informació rellevant i la interpretació del context comunicatiu. A mesura que avancen els cursos, es proposa un increment gradual en la complexitat dels textos, posant el focus en narracions i exposicions més senzilles en els primers cursos, tot i que es continuaran treballant al llarg de l’etapa, i en textos argumentatius i acadèmics en els darrers. Es fomenta l’anàlisi crítica de la fiabilitat, qualitat i coherència dels textos, així com el desenvolupament d'estratègies per captar el sentit global, fer inferències i avaluar-ne els recursos retòrics o la càrrega ideològica.

Pel que fa a la producció de textos, es planteja com un procés reflexiu estructurat en diferents fases de planificació, textualització i revisió, amb espais per a la correcció entre iguals i l’ús d’eines de consulta. Els textos orals i escrits s'han d'ajustar a les convencions dels diferents gèneres discursius, tenint en compte l'adequació del registre, la cohesió, la coherència i la revisió lingüística. En l’àmbit oral, es destaca la importància de crear contextos d’interacció en què l’alumnat pugui practicar l’escolta activa, la presa de paraula i l’ús d'estratègies de cortesia i cooperació conversacional, tant en situacions formals com informals.

L’alfabetització mediàtica i informacional es considera fonamental per a la formació d'una ciutadania crítica i responsable. L’alumnat ha d’aprendre a transformar la informació en coneixement, avaluar la fiabilitat de les fonts, detectar manipulacions i divulgar els aprenentatges propis respecte a les convencions acadèmiques i a la propietat intel·lectual. A més, l’educació lingüística s’entén com una eina per construir relacions basades en el respecte, per tal de promoure una comunicació ètica i lliure de prejudicis.

Per portar aquestes orientacions a la pràctica, es proposa que les activitats, que sovint treballaran aspectes diversos de manera integrada, girin al voltant d’aquests quatre eixos:

En els primers cursos de l’ESO, l’ensenyament de la comunicació se centra en la identificació dels elements bàsics del fet comunicatiu, mentre que, en els darrers cursos, l’èmfasi recau en l’anàlisi crítica dels contextos comunicatius, tenint en compte la formalitat, la intenció de l’emissor i els elements no verbals que intervenen en la comunicació.

Així mateix, la progressió en l’aprenentatge dels gèneres discursius passa d’una introducció bàsica als gèneres narratius i expositius senzills a 1r i 2n d’ESO, a la producció de textos argumentatius, acadèmics i periodístics més complexos a 3r i 4t d’ESO. Aquest fet no vol dir, però, que les tipologies textuals dels primers cursos no continuïn sent treballades en anys posteriors. Per exemple, la narració pot ser el nostre focus a 1r d’ESO, però no s’hauria de deixar de banda en els cursos posteriors amb textos més complexos i amb un enfocament en qüestions més subtils.

Pel que fa als processos comunicatius, en els primers cursos es treballen estratègies inicials de comprensió i producció, i es proporciona a l’alumnat eines per adquirir una base sòlida en la lectura i l’expressió oral. En canvi, en els darrers cursos, es busca consolidar l’autonomia de l’alumnat mitjançant la lectura crítica, l’expressió oral formal i la revisió de textos amb eines digitals. Així es fomenta una producció més rigorosa i estructurada.

Finalment, en l’ús dels elements lingüístics, mentre que a 1r i 2n d’ESO es treballa l’aplicació de normes ortogràfiques bàsiques i mecanismes de cohesió textual senzills, a 3r i 4t d’ESO es promou una reflexió més profunda sobre la modalització, la variació lingüística i l’adequació discursiva als diferents contextos comunicatius.

Aquest enfocament busca fomentar una educació lingüística integral que permetrà a l'alumnat desenvolupar habilitats comunicatives sòlides, una mirada crítica davant de la informació i una expressió personal eficaç i ètica.