Orientacions generals per a 3r i 4t d’ESO
En els cursos superiors, els estudiants compten amb una base que els permet abordar la literatura de manera més analítica i reflexiva. D'aquesta manera, el procés d'aprenentatge se centra a aprofundir en l'anàlisi textual, fet que implica analitzar les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l'obra. Paral·lelament, es fomenta la comprensió intertextual, que consisteix a establir vincles entre un text i altres contextos, obres o corrents literaris. Així mateix, es treballa la interpretació i la valoració crítica i argumentada, orientant els alumnes a construir hipòtesis interpretatives i a oferir respostes personals fonamentades en evidències textuals. També es posa èmfasi en la contextualització històrica i cultural, amb l'objectiu d’aprofundir en la interpretació de les obres amb els períodes i moviments literaris corresponents. A més, es promou el desenvolupament de l'escriptura acadèmica sobre la literatura a través de la redacció d'assajos i comentaris de text amb rigor metodològic. Finalment, es destaca la importància de l'apreciació estètica i ètica, que convida a una reflexió profunda sobre el paper de la literatura en la societat i en la formació de la identitat.
Lectura guiada
A 3r i 4t d’ESO cal continuar la tasca de desenvolupament d’estratègies interpretatives i de reflexió sobre les obres a partir de textos cada cop més complexos i canònics.
En el currículum d’aquest nivell, s’inclouen dos sabers que no eren en els primers cursos:
- Aplicació d’estratègies d’utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística bàsica que permetin construir la interpretació de les obres literàries.
- Indagació al voltant de les obres llegides que promoguin l’interès per construir-ne la interpretació i establir connexions entre textos.
És rellevant, doncs, d’una banda, relacionar el context sociohistòric, artístic i de creació de les obres, amb la recepció per part dels lectors, i utilitzar-lo per aprofundir i ser més precisos en les reflexions i interpretacions.
D’altra banda, és important centrar la mirada en la reflexió al voltant de l’estil dels autors i les autores i les estratègies compositives que el fan possible. També és un moment per aprendre a valorar i gaudir de l’estil dels autors i a expressar aquestes valoracions d’una forma adequada, ben argumentada i basada en aspectes literaris.
Finalment, és important relacionar les obres amb altres textos de la tradició, o amb altres obres d’altres llenguatges artístics, a partir de les connexions amb tòpics literaris, temes, l’ús de tècniques formals, etc.
Lectura autònoma
En els darrers cursos de l’ESO, la lectura autònoma ha de centrar-se en el desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora, per tal que l’alumnat sigui cada vegada més conscient dels criteris que utilitza per seleccionar les seves lectures. L’objectiu no és només ampliar el nombre d’obres llegides, sinó també aprofundir en la capacitat de tria i en la construcció d’un itinerari lector personal i fonamentat.
Per afavorir aquest procés, és essencial oferir un ventall ampli i diversificat de propostes, que inclogui gèneres, èpoques i estils diferents. Aquesta diversitat ha d’ajudar a ampliar l’horitzó literari de l’alumnat, propiciar que surti de la seva zona de confort i descobrir obres que potser inicialment no hauria escollit. Així mateix, és important que les obres proposades siguin cada cop més complexes i que s’hi incloguin tant clàssics accessibles de la literatura universal, castellana, catalana i aranesa, com obres rellevants de la literatura actual per a adults i joves. Aquestes lectures han de representar un repte intel·lectual i literari, que posi en joc habilitats interpretatives més sofisticades.
Alhora, cal promoure la reflexió sobre els criteris de tria, ajudant-los a formular-se preguntes com ara: què m’interessa d’aquest llibre? Com es relaciona amb altres lectures que he fet? Quin tipus d’experiència lectora busco? Aquest exercici els permet prendre consciència de les seves preferències, alhora que adquireixen eines per diversificar les seves eleccions.
L’acompanyament docent continua sent clau en aquesta etapa. Els moments de diàleg sobre les lectures poden ser una oportunitat per conèixer els motius de les seves tries, suggerir obres que puguin complementar els seus interessos i guiar-los en la construcció d’un itinerari lector més ric i divers. Una bona manera de consolidar aquest procés és fomentar l’hàbit de registrar i comentar les lectures realitzades, identificar temàtiques recurrents, autors preferits o aspectes que els agradaria explorar més a fons.
La lectura no ha de ser una experiència solitària, sinó que pot esdevenir un acte compartit. Per això, és recomanable crear espais dins l’aula on els alumnes puguin recomanar llibres, intercanviar impressions i justificar les seves tries. Aquesta socialització de la lectura es pot fer en diversos formats: grups de lectura presencials, fòrums en línia, projectes col·laboratius o fins i tot mitjançant l’ús d’eines digitals. És important guiar l’alumnat perquè descobreixi i incorpori en la seva vida diària aplicacions i webs d’intercanvi d’impressions sobre les lectures, com ara Goodreads, Wattpad, Lecturalia o Què Llegeixes?, espais on poden trobar recomanacions, participar en discussions i seguir autors i lectors amb interessos similars.
Finalment, en els últims cursos de l’ESO, és fonamental que la lectura autònoma vagi més enllà del plaer immediat i incorpori també una dimensió crítica i reflexiva. Això implica fomentar una lectura capaç d’interpretar els textos en el seu context, establir connexions amb altres obres i discursos i desenvolupar una mirada més analítica sobre la literatura. D’aquesta manera, es contribueix a consolidar uns hàbits lectors que perdurin més enllà de l’etapa escolar i que ajudin a formar lectors i lectores autònoms, crítics i amb curiositat intel·lectual.
Expressió creativa
En els últims cursos de secundària, l’aprenentatge de l’expressió creativa adquireix una dimensió més reflexiva i elaborada, en què els estudiants desenvolupen una escriptura més conscient i tècnicament més sòlida. L’objectiu principal és aprofundir en les estratègies narratives, dramàtiques i poètiques, alhora que es fomenta una mirada crítica sobre la creació literària i la seva funció en la societat.
Un primer aspecte clau en aquesta etapa és la consciència en l’ús de recursos i estratègies i la seva repercussió en la recepció del lector. L’escriptura ja no es concep únicament com una activitat intuïtiva, sinó que es treballa des d’un enfocament tècnic, amb una atenció especial a aspectes com la construcció de personatges, la veu narrativa, el diàleg i el ritme del text. Això permet als estudiants experimentar amb diferents gèneres i formes expressives, per aprofundir en la creació literària de manera més estructurada.
A més, es dona una gran importància a la reescriptura i revisió del text. L’alumnat aprèn a rellegir i millorar els seus escrits: identifica errors, ajusta el llenguatge i poleix l’estil per aconseguir més claredat i coherència. La revisió esdevé així una fase fonamental en el procés d’escriptura, a més de fomentar l’experimentació amb la forma i el contingut.
Un altre element essencial en aquest nivell és el treball sobre la intertextualitat i el diàleg amb altres obres. Els estudiants exploren la relació entre els seus textos i la tradició literària, experimenten amb tècniques com la imitació, la paròdia o la reescriptura d’obres clàssiques. També es fomenta la creació a partir d’altres disciplines artístiques, com el cinema, la música o les arts visuals, cosa que promou una comprensió més àmplia del fenomen literari.
Paral·lelament, es potencia la reflexió sobre la creació literària, tot convidant els estudiants a debatre sobre qüestions ètiques, estètiques i socials vinculades a l’escriptura. Aquest exercici els permet entendre la literatura com una eina de pensament crític i d’expressió personal, per desenvolupar una actitud més conscient i compromesa envers el fet literari.
Finalment, en aquesta etapa, es comença a introduir l’escriptura acadèmica i crítica, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les eines necessàries per analitzar i argumentar sobre la literatura. Això inclou la redacció d’articles d’opinió, assajos breus i ressenyes, que contribueixin a consolidar la seva capacitat d’anàlisi i d’argumentació escrita.
En conjunt, l’aprenentatge de l’expressió creativa en els últims cursos de secundària busca combinar l’experimentació literària amb una comprensió profunda de les tècniques narratives, dramàtiques i poètiques, i afavorir, d’aquesta manera, una escriptura més madura i crítica.