Orientacions curriculars i proposta de gradació dels sabers d’Aranès i Literatura a l’Aran, de Llengua Castellana i Literatura i Llengua Catalana i Literatura a l’ESO
Aquest recurs té com a objectiu esdevenir una eina que ajudi els docents a la programació de les matèries d’Aranès i Literatura a l’Aran, Llengua Castellana i Literatura i Llengua Catalana i Literatura a l'educació secundària obligatòria a partir dels sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds necessaris per a l’assoliment de les diferents competències del currículum.
A més a més, ofereix orientacions sobre com organitzar-los i treballar-los i proposa exemples d'activitats que aportin un context per a l’aprenentatge de les competències, que és l’objectiu últim de qualsevol intervenció didàctica.
Els sabers de les matèries de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura estan dividits en aquests quatre blocs:
- La llengua i els seus parlants
- Comunicació
- Educació literària
- Reflexió sobre la llengua
Per a cadascun dels quatre blocs, aquest material proposa unes orientacions sobre com enfocar els diferents sabers, amb una progressió entre els dos primers cursos de l’educació secundària i els darrers nivells de l’etapa. A més a més, es presenten algunes preguntes d’indagació i reptes que l’alumnat hauria de plantejar-se en relació amb cadascun dels quatre blocs, i presenta un conjunt de metodologies d’aula i activitats que poden estructurar i contextualitzar aquests sabers per a l’assoliment de les competències relacionades amb cada bloc. Finalment, tot aquest treball de desenvolupament es concreta en una proposta orientativa de gradació dels sabers per a cadascun dels quatre cursos de l’educació secundària obligatòria, que trobareu en unes graelles amb els sabers essencials de cada curs destacats.
És imprescindible tenir en compte dues qüestions en relació amb aquesta proposta de gradació. D’una banda, cal considerar que aquesta concreció dels sabers no es pot entendre sense la lectura de les orientacions que l’acompanya, on s’explica com treballar-la i contextualitzar-la per tal que el treball dels sabers esdevingui competencial. D’altra banda, cal entendre-la només com un exemple de concreció i gradació, entre els molts possibles que hi poden haver. Així, el professorat de llengua, en funció de les característiques i l’autonomia de cada centre i de les necessitats del seu alumnat, l’haurà d’adaptar i modificar.
Els sabers del currículum de llengua tenen unes característiques diferenciades respecte als d’altres matèries i és que l’aprenentatge de la llengua és recursiu i en espiral. És a dir, els sabers de cada bloc s’han de treballar en cadascun dels quatre cursos de l’educació secundària, sempre amb un grau de profunditat i d’autonomia més alt en els nivells superiors, i amb una selecció de textos orals, escrits i multimodals cada cop més complexos.
Pel que fa a les activitats que es proposen, segueixen les característiques del plantejament competencial del currículum: són contextualitzades, significatives, transferibles i permeten que sigui l’alumnat qui, a partir de la pràctica, assoleixi els aprenentatges de manera deductiva. Algunes de les activitats treballen aspectes més concrets, però sempre poden formar part de seqüències d’activitats o situacions d’aprenentatge més globals. En funció de les característiques i necessitats de l’alumnat, el professorat podrà adaptar aquests exemples a la realitat de l’aula.