Seqüenciació i concreció dels sabers -Subbloc 3.4 Consciència ecosocial

Currículum 1r i 2n

Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.

Proposta per a 1r i 2n

Identificació dels paisatges com a ecosistemes en què convivim diferents espècies, per valorar les intervencions humanes en l’espai com una forma de relació de les societats amb l’entorn. [ESS] [ECOSISTEMES] [REPTES]
Idees clau 3 i 4
Reconeixement dels elements principals dels paisatges i identificació d’elements naturals i humanitzats, i les seves relacions. [ESS] [REPTES]
Idea clau 9
Identificació de problemes socioambientals a partir de l’anàlisi dels paisatges. [REPTES]
Idea clau 9
Valoració de les actituds i accions que afavoreixen una cura de l’entorn i vetllen per la biodiversitat i la sostenibilitat.
Idea clau 11
Reflexió sobre els paisatges com a patrimoni comú, i sobre els compromisos que podem prendre per a la seva cura. [CÍVICA]
Idea clau 9
Activitat 239

Currículum 3r i 4t

Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

Proposta per a 3r i 4t

Reflexió sobre les diferències entre els canvis naturals i cíclics i els canvis produïts per les activitats humanes. [REPTES]
Idea clau 6
Activitat 240
Valoració dels efectes de les principals conseqüències del canvi climàtic [82] per a les espècies que vivim a la Terra.
Idees clau 4, 5 i 6
Activitat 241
Valoració de les propostes de mitigació i adaptació [83], en funció dels seus efectes ambientals i de la garantia dels drets humans de tota la població. [ESS] [REPTES]
Idees clau 6 i 11
Activitat 242
Participació en projectes i accions orientades a l’activisme climàtic i a la defensa de la justícia ambiental. [CÍVICA]
Idea clau 11
Activitat 243

Currículum 5è i 6è

Identificació i anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic, a escala local i global proposant mesures de mitigació i adaptació.

Proposta per a 5è i 6è

Ubicació de l’inici del canvi climàtic antropogènic en el context històric d’industrialització i globalització. [LLIÇONS]
Idees clau 6 i 7
Activitat 244
Relació entre els canvis en la temperatura i els efectes en la meteorologia, la hidrosfera, la geosfera, en la biodiversitat i en la qualitat de vida de les espècies, a escala local i a escala global. [ESS]
Idees clau 4, 5 i 6
Activitat 245
Valoració crítica de les relacions desiguals entre les responsabilitats i les afectacions del canvi climàtic, especialment en les vulneracions de drets humans.
Idees clau 6 i 7
Activitat 246
Reflexió sobre les implicacions del negacionisme climàtic, l’activisme climàtic i la declaració de l’emergència climàtica a l’hora de plantejar mesures de mitigació i adaptació. [CÍVICA]
Idea clau 11
Valoració de propostes de transició ecosocial a partir d’identificar els drets humans pels quals vetllen. [CÍVICA]
Idea clau 11
Activitat 247

Portem fotografies de llocs importants per a cadascú, i també d’altres de paisatges que no coneixem. Per grups o parelles les mirem per comentar-les i deduir el màxim d’idees d’aquell paisatge: quins elements hi ha a l’entorn (naturals, urbans, demogràfics…), com creiem que s’hi deu viure, quines espècies hi conviuen i en quines condicions, quins problemes creiem que hi ha i com ens agradaria que fos aquell espai d’aquí a uns anys, i què hauria de passar i què hauríem de fer perquè fos així.

Fem fotografies a un mateix paisatge de l’entorn durant un temps (per exemple, un cop al mes), n’analitzem els canvis i n’identifiquem les causes: processos biològics, intervencions humanes, intervencions d’altres animals (nius, caus…). Després ho comparem amb fenòmens més globals en temps i espai, com l’evolució de la temperatura de la Terra, per distingir què forma part dels cicles naturals i què forma part dels efectes de les activitats humanes.

Què passa, si ens escalfem? Seleccionem deu espècies diferents (entre les quals, els humans) per identificar què viuen si puja la temperatura, en el seu hàbitat, en la seva font principal de menjar i en la seva qualitat de vida. Amb uns cordills o sagetes, marquem la relació que es poden donar entre les unes i les altres (per exemple, en alguna situació l’augment de temperatura pot no afectar directament l’espècie, però sí aquelles espècies de les quals depèn).

Fem una llista de les mesures que coneixem per fer front al canvi climàtic i en busquem d’altres que es proposin a la localitat o al país. Les classifiquem en funció de si són de mitigació o d’adaptació, i ens preguntem què necessita, què provoca, qui se’n beneficia, quins drets protegeix. Com si formessin part d’un concurs, votem les que ens semblen més rellevants.

Busquem activitats d’activisme climàtic a la nostra localitat i les situem entre la mitigació i l’adaptació, i també les seves implicacions socioambientals. Valorem si ens sembla important participar-hi, què podem aportar i quins canvis promovem.

Mirem un gràfic de l’evolució de la temperatura de la Terra al llarg dels últims mil·lennis. Situem el gran canvi en la cronologia i ens preguntem què devia passar en aquell moment. Mirem imatges de la revolució industrial i n’esbossem les principals causes i conseqüències. Ens preguntem per què en l’actualitat continua creixent.

Fem un esquema per relacionar diferents fenòmens vinculats al canvi climàtic i la superació de límits planetaris. Els relacionem amb diferents colors que distingeixin causes i conseqüències. Identifiquem aquests fenòmens o els seus efectes en àmbit local, del país i d’altres llocs del món.

Ens preguntem si totes les persones tenim les mateixes responsabilitats i patim les mateixes conseqüències. Cada persona ha de fer una hipòtesi sobre el repartiment de les responsabilitats i, després, a la classe, representem el repartiment real: el nombre de persones a l’aula representa la població mundial, i podem representar les emissions o els consums amb unitats. Reflexionem sobre les causes i les implicacions d’aquests desequilibris. Aquesta activitat pot vincular-se al treball matemàtic de la proporcionalitat.

Identifiquem les principals mesures de transició ecosocial que es proposen des de la localitat, la Generalitat, el Govern i la Unió Europea, i les relacionem amb els drets humans pels quals vetllen. Fem el mateix amb propostes d’entitats i organitzacions properes. Pensem en altres mesures de transició ecosocial que vetllin per drets humans.

Currículum 1r i 2n

Comprensió de la relació del cicle natural i humà de l’aigua, per aconseguir un ús sostenible del recurs.

Proposta per a 1r i 2n

Identificació de l’aigua com a element fonamental per a la vida dels éssers vius i característic del planeta Terra, per entendre per què l’accés a aigua neta és un dret humà. [ESS] [ECOSISTEMES]
Idea clau 4
Reconeixement del cicle natural de l’aigua, de les seves fases, estats i tipologies [ESS] [ECOSISTEMES]
Idea clau 4
Identificació dels elements humans que intervenen en el cicle de l’aigua.
Idees clau 4 i 7
Valoració dels efectes i les conseqüències d’aquests elements per a la societat i per al medi.
Idees clau 3 i 7
Identificació dels usos que fem de l’aigua, per valorar els usos essencials, els secundaris i el malbaratament, per prendre decisions més responsables sobre la gestió de l’aigua.
Idees clau 1, 3 i 7
Activitat 248

Currículum 3r i 4t

Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures

Proposta per a 3r i 4t

Identificació dels humans com una espècie que intervé en el medi a través de la cultura. [REPTES]
Idea clau 3
Diferenciació entre la transformació i la degradació dels ecosistemes.
Activitat 249
Valoració dels impactes de diferents activitats econòmiques i infraestructures en el medi natural, en altres espècies i en la societat. [REPTES]
Idees clau 3 i 7
Anàlisi d’algun conflicte ambiental, proper, per valorar els projectes des de la degradació, la conservació, la protecció o la millora dels ecosistemes i de la vida de la població. [ESS] [REPTES]
Idea clau 9
Posicionament en algun conflicte ambiental proper que suposi adoptar hàbits de vida més sostenibles i comprometre’s en la defensa de la justícia ambiental. [CÍVICA]
Idees clau 9 i 11
Activitat 250

Currículum 5è i 6è

Anàlisi de la petjada ecològica en diferents parts el món i interpretació de les interrelacions entre les persones, l’economia i la natura amb criteri d’ecodependència.

Proposta per a 5è i 6è

Reflexió sobre l’ecodependència com a condició humana que compartim amb la resta d’éssers vius. [ECOSISTEMES]
Idea clau 1
Ubicació de la petjada ecològica com una eina per calcular els impactes ambientals de les activitats quotidianes a partir dels recursos que usem i els residus que generem. [MATÈRIA]
Idea clau 3
Identificació dels recursos, els residus i les cadenes de processos necessaris per a les nostres activitats quotidianes. [MATÈRIA]
Idees clau 7 i 11
Reconeixement de les persones i els agents que intervenen en aquests processos, per valorar les condicions socials i laborals que tenen. [REPTES]
Idees clau 2, 7 i 11
Anàlisi crítica de les desigualtats socials i territorials (països del Nord Global i del Sud Global) amb relació a la petjada ecològica i al deute ecològic, per comprometre’s amb la justícia global. [CÍVICA]
Idees clau 6, 7 i 11
Activitat 251

Seguim la vida d’una gota d’aigua, de manera que puguem veure’n els estats, els espais, la ciclicitat, la importància que té per a les diferents formes de vida, els usos que en fem, els perills amb què es pot enfrontar, com la contaminació i el malbaratament. Imaginem i expliquem la història d’una gota d’aigua a la natura i d’una gota que arriba a casa nostra. Identifiquem els canvis que van succeint a la gota, expliquem per què es produeixen i valorem les diferències entre l’energia que és necessària per als canvis en el cicle de l’aigua natural i en el cicle de l’aigua que arriba a casa nostra. Pensem on va a parar l’aigua de la pluja, d’on prové l’aigua que surt per una font o a on va a parar l’aigua que tirem per la pica o al vàter.

Idea clau 5. Dibuixem una escala des de la degradació fins a la millora dels ecosistemes. Mirem diferents exemples d’intervenció i transformació del medi per part de diferents espècies animals, també les societats humanes, en què s’especifiquin els impactes que provoquen, i els classifiquem en aquesta escala.

Analitzem un conflicte ambiental de la localitat. En una escala entre la degradació i millora de l’ecosistema i de la societat, valorem les diferents propostes, en fem de pròpies i promovem campanyes per defensar-les.

Seguim la vida d’una peça de roba o d’un element electrònic, des de l’extracció de matèries fins al disseny, la fabricació, la comercialització, l’ús i el rebuig. Ens fixem en els processos, però també en els llocs i en les persones que en formen part, així com en les seves condicions. Pensem sobre les alternatives que tenim per afavorir la justícia social i climàtica repensant el consum.

Currículum 1r i 2n

Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.

Proposta per a 1r i 2n

Reflexió sobre les necessitats que tenim i sobre els recursos i objectes que fem servir per cobrir-les.
Idees clau 1, 2 i 7
Identificació dels materials i recursos que utilitzem en el nostre dia a dia. [MATÈRIA] [REPTES]
Idea clau 1
Valoració de les implicacions i els impactes de reduir, reutilitzar, reciclar, i també rebutjar, reparar i recuperar, en el nostre dia a dia i en el medi.
Idea clau 11
Valoració d’experiències i testimonis de l’entorn proper i del passat per reconèixer estratègies per a una vida més sostenible.
Idea clau 10
Incorporació d’hàbits quotidians, a l’escola i a casa, que permetin reduir, reparar, recuperar, reutilitzar, reciclar i compostar, per desenvolupar estils de vida més sostenibles. [MATÈRIA] [PROJECTES-MATERIALS] [CÍVICA]
Activitat 252

Currículum 3r i 4t

Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

Proposta per a 3r i 4t

Identificació dels recursos naturals i les fonts d’energia que utilitzem en el nostre dia a dia. [ENERGIA]
Idees clau 1 i 8
Valoració de les implicacions i els impactes ambientals i socials dels satisfactors [84] de les nostres necessitats.
Idees clau 1 i 3
Diferenciació dels recursos i energies renovables dels no renovables. [ESS] [ENERGIA]
Idees clau 1 i 8
Identificació de canvis que podem fer en el nostre dia a dia per tenir un consum més responsable i sostenible, tant a l’escola com en altres àmbits de la vida.
Idea clau 11
Participació en entitats i campanyes per millorar el consum responsable de recursos de la nostra localitat. [REPTES] [CÍVICA]
Idea clau 11
Activitat 253

Currículum 5è i 6è

Coneixement dels recursos limitats que ofereix el planeta, l’explotació que se’n fa i l’esgotament d’aquests.

Proposta per a 5è i 6è

Reconeixement que els recursos de la Terra són limitats, així com els seus diferents ritmes de renovació o producció.
Idea clau 5
Activitat 254
Identificació dels nou límits del planeta i de la seva situació actual.
Idea clau 5
Activitat 255
Relació entre les actituds i les activitats que exploten els recursos naturals i les que exploten persones.
Idees clau 5 i 7
Activitat 256
Valoració de cultures, tradicions i models que tenen cura dels recursos naturals i de les persones.
Idea clau 10
Activitat 257
Imaginació de futurs possibles que respectin els límits del planeta i garanteixin els drets humans.
Idea clau 11
Activitat 258

Els satisfactors són tot allò que fem servir per cobrir les nostres necessitats.

Revisem tot el que hem fet avui, i també les necessitats que hem tingut. Per a cada necessitat, identifiquem què hem utilitzat per cobrir-la (per exemple, set-aigua) i també si algú ens ha ajudat. En triem una per analitzar d’on prové i què provoca això que hem utilitzat (per exemple, l’aigua pot haver vingut de l’aixeta i té uns tractaments, o la podem haver tret d’una ampolla que ha estat fabricada i generarà un residu), i ens plantegem de quines altres maneres ho hauríem pogut cobrir i si ens semblen opcions més bones o més dolentes. Ho posem en comú i ens plantegem quines maneres tenim per fer un consum més responsable dels recursos en el nostre dia a dia.

Mirem la notícia del deute ecològic de la Terra i ens preguntem què deu voler dir. Identifiquem alguns objectes que tenim a l’aula, ens preguntem pels recursos naturals dels quals han estat fets i identifiquem si són limitats o il·limitats, i quins ritmes de renovació tenen (per exemple, la fusta, el plàstic, els materials de la roba, l’electricitat…). Podem continuar fent servir aquests recursos? En cas que sí, potser amb els ritmes d’extracció actuals? Què caldria canviar? Ens mirem la proposta de l’economia circular i pensem com la podríem aplicar.

Presentem els nou límits del planeta i fem nou grups a l’aula: cada un representa un d’aquests límits. Ha de buscar de què tracta, quin és el seu estat actual, per què està així i què hauria de passar per estar millor. Ho posem en comú en congrés dels límits del planeta, en què han de fer sol·licituds explícites a les societats humanes per millorar les seves condicions.

Busquem quines són les indústries més contaminants en l’actualitat i busquem informació sobre quines són les condicions de treball de les persones que hi treballen. Fem una relació entre l’explotació de recursos i l’explotació de persones. Per a cada una, busquem experiències alternatives.

Hi ha hagut mai societats que hagin viscut en equilibri amb la cura de les persones i l’entorn? Busquem experiències d’altres contextos, les presentem i identifiquem elements de cada una que ens agradaria aplicar a les nostres vides.

Com seria, la nostra ciutat o poble, si respectés els límits del planeta i els drets humans? Fem una projecció (amb dibuix o redacció). Després podem usar l’esquema de l’economia del dònut per imaginar-nos els criteris que cal tenir en compte. Triem un àmbit i proposem mesures concretes, que podem fer arribar a l’Ajuntament.

Currículum 3r i 4t

Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitat i la defensa dels drets com a consumidor.

Proposta per a 3r i 4t

Reconeixement del consum com una forma de participació ciutadana a l’hora de potenciar o mitigar estils de vida, models econòmics i impactes socioambientals.
Idees clau 7 i 11
Comparació dels impactes i implicacions socials i ambientals del consum de productes de proximitat amb els que no ho són, per a la població consumidora i per a la productora.
Idea clau 7
Valoració del comerç de proximitat en el teixit social i econòmic, i reflexió sobre els serveis i els vincles que ofereixen.
Idea clau 9
Reflexió crítica sobre les campanyes de foment del consumisme i les dinàmiques d’empreses multinacionals, valorant els impactes socials i ambientals que generen.
Idea clau 7
Reconeixement dels drets que tenim com a consumidors i dels compromisos que podem assumir com a ciutadanes i ciutadans.
Idea clau 11
Activitat 259
Activitat 260

Currículum 5è i 6è

Reconeixement de l’activitat econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les desigualtats socials i regionals en el món.

Proposta per a 5è i 6è

Valoració de les desigualtats com a condicionants en la garantia dels drets humans i la cobertura de necessitats bàsiques. [84] [CÍVICA]
Idees clau 7 i 11
Identificació d’algunes causes econòmiques que provoquen polarització de desigualtats [85] en les societats capitalistes. [ESS] [CÍVICA]
Idees clau 5 i 7
Valoració dels serveis, les entitats i les iniciatives que vetllen per la reducció o la desaparició de les desigualtats.
Idea clau 11
Recerca d’experiències i models econòmics i de societat sense desigualtats en la distribució de la riquesa.
Idea clau 10
Projecció d’una societat i d’un sistema econòmic que no provoquin desigualtats i en què es pugui garantir la justícia social i ambiental. [CÍVICA] [REPTES]
Idees clau 7 i 11

Partim del Black Friday o les promocions associades a altres festivitats. Ens preguntem sobre quan consumim per necessitat i quan no, i també què passa quan consumim, qui se’n beneficia i què causa. Entrevistem persones dels comerços de la localitat per preguntar-los què pensen d’aquestes promocions i si pensen que són importants per a la localitat i per què.

Partim d’un producte concret, com un llibre. Quina diferència hi ha entre comprar un llibre a la llibreria o comprar-lo per internet? Ens mirem la cadena del llibre, quines diferències hi ha entre un procés i l’altre, i també quina diferència hi ha entre anar a una llibreria o que arribi l’objecte a casa. Parlem de tot el que ofereix l’espai de la llibreria més enllà de la venda del producte. Si ens trobem en un territori on es produeix algun producte concret, és interessant partir d’aquest producte.

Currículum 5è i 6è

Valoració d’actuacions que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible en l’orientació que donem al nostre estil de vida.

Proposta per a 5è i 6è

Identificació d’un problema social o socioambiental rellevant. [REPTES]
Idea clau 9
Ubicació de la problemàtica en l’àmbit global i local.
Idea clau 9
Relació entre el problema escollit i un ODS.
Idea clau 9
Identificació dels agents i els interessos que dificulten la consecució de l’ODS.
Idea clau 9
Valoració d’accions concretes orientades a la consecució de l’ODS i la resolució del problema.
Idea clau 11
Activitat 261

Fem una graella de quatre eixos: la meva vida - el món / què em preocupa - què em motiva. Escollim un dels temes que ens preocupa: si és un tema personal, ens preguntem pel problema global amb què es relaciona; si és un problema del món, ens preguntem quines problemàtiques concretes podem viure les persones. Analitzem el problema triat (podem fer servir l’esquema de l’anàlisi dels problemes socials: canvi/continuïtat; causa/conseqüència; identitat/alteritat; diversitat/desigualtat; relació/conflicte; organització/poder; idees/valors), el relacionem amb un objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) i en fem una proposta de futur. Finalment, revisem la graella per veure si ara vivim diferent les preocupacions i les motivacions.

Currículum 5è i 6è

Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania.

Proposta per a 5è i 6è

Reflexió sobre les maneres que tenim de cuidar-nos i de vetllar pels drets humans de tota la societat.
Idees clau 2 i 11
Reconeixement del sistema d’impostos com un mecanisme col·lectiu per abastir-nos de serveis i espais per garantir el benestar i els drets de la població.
Idees clau 2 i 11
Identificació dels serveis i els espais públics, així com de les diferents maneres de recaptar impostos. [87] [ESS]
Idea clau 7
Valoració crítica dels discursos i els debats públics relacionats amb els impostos, la seva pujada o baixada, l’evasió o l’objecció.
Idea clau 7
Participació en la presa de decisions sobre els recursos públics (pressupostos participatius, pressupostos escolars…) i en l’ús i la gestió responsable dels serveis públics.
Idea clau 11
Activitat 262

Directes i indirectes. És interessant remarcar que l’IVA és un tipus d’impost que també poden pagar els menors d’edat, com l’alumnat.

Ens imaginem que som governants d’un territori; amb la carta de drets humans sobre la taula, ens plantegem què hauríem de fer per garantir aquests drets per a tothom. Amb les diferents mesures, ens preguntem d’on trauríem els recursos per fer-ho. Ho relacionem amb com funciona el nostre sistema d’impostos i serveis: identifiquem alguns dels serveis públics i identifiquem com funciona el sistema d’impostos. Quins impostos paguem nosaltres? Quins impostos paguen altres persones? Analitzem diferents discursos sobre els impostos: per què hi ha gent que els defensa?, per què hi ha gent que no en vol?, per què hi ha gent que els evadeix? Analitzem i ens posicionem en aquest debat i, finalment, participem en alguna proposta de gestió col·lectiva dels pressupostos, com els pressupostos participatius o alguna decisió financera del centre.

Currículum 5è i 6è

Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les cooperatives, l’economia verda i del consum responsable i de productes de proximitat.

Proposta per a 5è i 6è

Identificació de les dinàmiques econòmiques com l’obtenció de recursos per cobrir necessitats.
Idea clau 7
Comprensió i valoració crítica del paper que tenen els diners i el sistema financer en la nostra societat.
Idea clau 7
Activitat 263
Ubicació dels sectors econòmics en els processos d’extracció, transformació, comercialització o atenció a les persones.
Idea clau 7
Activitat 264
Valoració de les aportacions o els prejudicis socials i els impactes socioambientals de diferents activitats econòmiques, i de les responsabilitats que tenen les empreses, les administracions i les persones consumidores.
Idees clau 5 i 7
Comprensió i posicionament en alguna controvèrsia propera vinculada a les activitats econòmiques.
Idea clau 11

Repartim diners ficticis a l’aula de manera desigual i posem preu a alguns elements de la classe, i deixem un temps per veure com reaccionem i quines dinàmiques i iniciatives sorgeixen. Després, reflexionem sobre què són els diners, quina funció tenen, com els fem servir, etc. Relacionem les dinàmiques que s’hagin generat a l’aula amb situacions reals, per entendre com funciona el sistema econòmic i financer.

Imaginem que muntem un poble amb les persones que hi ha a l’aula. Què necessitaríem per poder viure? Quines tasques s’haurien de fer? Ens les repartiríem de manera igualitària o ens especialitzaríem en oficis? Identifiquem les necessitats que tenim per reconèixer els sectors econòmics i les cadenes de producció, i també per valorar si hi ha feines més necessàries, amb més reconeixement, etc.