Hi ha astres com el Sol que només es veuen de dia; la Lluna que es pot veure de dia i de nit, i les estrelles que només es veuen de nit. Cada quatre setmanes la Lluna torna a tenir la mateixa forma.

El canvi de manera i d’orientació de les ombres al llarg del dia i de l’any és provocat directament pel moviment aparent del Sol al cel que va d’est a oest en forma d’arc. El moviment aparent que fa el Sol i els punts de sortida i posta són diferents en diferents moments de l’any. El moviment aparent del Sol és causat pel moviment de rotació de la Terra.

Les roques sedimentàries, ígnies i metamòrfiques, totes contenen minerals i es formen per processos que ocorren a la Terra durant diverses escales de temps.

La geosfera és la part sòlida, rocosa de la Terra. Es divideix en escorça (capa externa), mantell (capa intermèdia amb altes pressions i temperatures) i nucli (part interna rica en ferro). Amb el refredament de la Terra, els materials més densos es van situar cap al nucli i els menys densos cap a la superfície. L’estructura de la Terra s’ha pogut conèixer estudiant les ones sísmiques.

Dibuixem setmanalment i a la mateixa hora on veiem el sol al cel, prenem com a referència cases, muntanyes, arbres, mar… Observem i dibuixem la Lluna cada dia al llarg de tot un mes i anotem si la veiem a la tarda, al matí o a la nit. De vegades l’observació l’haurem de fer fora de l’horari escolar i necessitem la col·laboració de les famílies que facin les observacions des de casa seva. Observem com és la nostra ombra (o la d’altres objectes) a diferents moments del dia i sempre ho relacionem amb la posició del Sol.

Per treballar les estacions comencem observant el nombre d’hores de llum solar, a partir, per exemple, de preguntar-nos com és que, quan celebrem l’aniversari d’un company a la tarda, en uns és de nit i en d’altres és de dia, i de relacionar els aniversaris de tots amb l’hora de la sortida i la posta de sol.

Treballem amb un globus terraqüi (o amb una esfera de porexpan) girant al voltant d’un eix inclinat d’est a oest, i il·luminat per un focus (el Sol). Observem que hi ha tota una zona de la Terra on els dies són llargs, mentre que hi ha una altra zona de la Terra (hemisferi contrari) on els dies són curts. Reflexionem sobre allò que observem.

Construïm una maqueta senzilla amb una llanterna que representa el Sol. La Terra la representem amb una bola de porexpan amb un bastó inclinat (23°). Marquem en una cartolina quatre punts clau: equinocci de primavera, solstici d’estiu, equinocci de tardor, solstici d’hivern. Els alumnes desplacen la Terra al voltant del Sol mantenint sempre la inclinació de l’eix en la mateixa direcció. Recordarem que la translació dura un any. Observarem que les estacions no depenen de la distància al Sol, sinó de la inclinació de l’eix terrestre. Activitat de la Terra paral·lela. Comparem gràfics de la durada del dia i la nit al llarg de l’any. Busquem patrons i regularitats i ho relacionem amb les estacions. També ens preguntem si quan estem una estona llarga al sol notem la mateixa escalfor que quan hi estem poc temps i comencem a pensar en el fet que la sensació de fred o calor no es deu només a ser a prop o lluny del focus.

Formulem explicacions sobre com pot ser que hi hagi eclipsis. Relacionarem el que hem après sobre com es formen les ombres i aprofundim en la posició relativa dels astres que intervenen en el fenomen. Proposem maneres saludables d’observar els eclipsis.

Simulem el cicle de les roques amb cera. Als processos relacionats amb la formació de roques sedimentàries hi afegim el metamorfisme, la fusió, la formació de magma, la solidificació, la cristal·lització…

Busquem diferents representacions de l’interior de la Terra. Identifiquem les parts i ens preguntem com hem pogut saber que hi són. Podem tallar una poma per la meitat i marcar les parts que correspondrien a cada capa. Busquem la fondària i gruix de cada capa i fem una representació a escala. I comparem aquestes fondàries amb distàncies de viatges que hàgim fet. També podem fer una simulació de com es varen formar les capes de la Terra.

Ens preguntem com es produeix una erupció volcànica i com és un volcà. Ho relacionem amb el que sabem de les roques ígnies. Simulem una erupció volcànica i responem com és que només hi ha volcans en alguns llocs del planeta.

Argumentem possibles actuacions i mesures que cal preveure per minimitzar l’impacte de determinats riscos, per exemple, una riuada, una esllavissada, una erupció volcànica. Tenim en compte les interaccions entre l’atmosfera (aire), la biosfera (vida), la geosfera (terra), la hidrosfera (aigua) i l’activitat humana (gent).

Cada mineral té unes propietats que el diferencien d’altres i possibiliten identificar-los. Les més significatives des del punt de vista de la geologia són la duresa, la manera com cristal·litzen i el color de la ratlla, propietats que, entre d’altres, condicionen els seus usos.

Les roques tenen diferents característiques físiques —homogènies, heterogènies— i químiques —reacció amb substàncies (àcid clorhídric)—, cosa que explica que s’alterin o canviïn de manera quan interaccionen amb agents geològics externs o interns.

El canvi dels materials que formen la superfície de la Terra, s’inicia amb la meteorització que els esmicola, fragmenta i altera. Continua amb l’erosió, que els separa amb la participació d’agents dinàmics com l’aigua, el vent o el gel i finalment es transporten. L’energia que provoquen aquests canvis prové inicialment del Sol i de l’energia potencial deguda a la força de la gravetat.

Totes les roques sedimentàries, ígnies i metamòrfiques contenen minerals i es formen per processos que ocorren a la Terra durant diverses escales de temps.

La geosfera és la part sòlida, rocosa de la Terra. Es divideix en escorça (capa externa), mantell (capa intermèdia amb altes pressions i temperatures) i nucli (part interna rica en ferro). Amb el refredament de la Terra, els materials més densos es van situar cap al nucli i els menys densos cap a la superfície. L’estructura de la Terra s’ha pogut conèixer estudiant les ones sísmiques.

Dibuixem què imaginem que hi ha sota el terra del pati de l’escola i ens preguntem quins materials hi trobarem, si hi haurà aigua, com estan organitzats o ordenats els diferents materials i fins a quina fondària podem arribar?

Observem un còdol i ens imaginem com era abans i com serà d’aquí a un temps i fem propostes dels processos que el poden haver fet canviar.

Fem una col·lecció de mostres de roques, minerals i sòls. Proposem diferents criteris de classificació.

Ens preguntem si consumim roques. Relacionem productes i objectes d’ús diari amb roques i minerals. Per exemple, la mina del llapis amb el grafit, el vidre amb el quars, la sal de cuina amb l’halita… Justifiquem quin tipus de sòl és el millor per al nostre hort.

Fem una simulació de què passaria si no hi hagués aigua a l’escola i valorarem quines activitats no podríem fer.

Simulem la formació de roques sedimentàries amb xocolata o cera. Ratllem xocolata (blanca, negra, amb llet) o ceres de colors, “meteorització”, per crear "sediments". Els dipositem en capes en un recipient “sedimentació” i els premem amb força (compactació) per formar una roca estratificada.

Busquem evidències de canvis en les roques, sòls, de l’entorn proper. Per exemple, observem canvis en el sorral després de la pluja. També busquem fotos, que mostrin canvis —per exemple una platja, un delta abans i després d’un temporal, una gelera ara i fa 50 anys, la muntanya de Montserrat— i els expliquem fent referència als agents geològics externs que hi intervenen (aigua, vent, gel) i si els canvis són sobtats o lents.

Experimentem sobre els efectes de la pluja en el paisatge. Construïm tres maquetes iguals, on posem grava, sorra i argila amb el mateix pendent i simulem pluja suau, moderada i forta, i observem què passa amb el terreny. Podem repetir l’experiència posant algun tipus de vegetació a la maqueta. Arribem a la conclusió que els efectes de la pluja sobre el terreny depenen de la quantitat d’aigua (pluja, la inclinació del terreny, el tipus de terreny, la presència de vegetació). Ens preguntem sobre l’aigua subterrània, com entra al subsol, com circula i com surt de nou a l’exterior.

Simulem el cicle de les roques amb cera. Als processos relacionats amb la formació de roques sedimentàries afegim el metamorfisme, la fusió, la formació de magma, la solidificació, la cristal·lització…

Busquem diferents representacions de l’interior de la Terra. Identifiquem les parts i ens preguntem com hem pogut saber que hi són. Podem tallar una poma per la meitat i marcar les parts que correspondrien a cada capa. Busquem la fondària i gruix de cada capa i fem una representació a escala. I comparem aquestes fondàries amb distàncies de viatges que hàgim fet. També podem fer una simulació de com es varen formar les capes de la Terra.

Ens preguntem com es produeix una erupció volcànica i com és un volcà. Ho relacionem amb el que sabem de les roques ígnies. Simulem una erupció volcànica i responem com és que només hi ha volcans en alguns llocs del planeta.

Argumentem possibles actuacions i mesures que cal preveure per minimitzar l’impacte de determinats riscos —per exemple, una riuada, una esllavissada, una erupció volcànica— i tenim en compte les interaccions entre l’atmosfera (aire), la biosfera (vida), la geosfera (terra), la hidrosfera (aigua) i l’activitat humana (gent).

És un plànol amb la informació simplificada. En aquest cas, no preocupa l’escala ni la representació exacta de les distàncies i les dimensions, sinó que la informació que es vol transmetre aparegui de manera senzilla i clara.

Per exemple, mapes físics, mapes digitals, plànols…

Aquesta representació ja té en compte les dimensions i les distàncies dels espais i dels objectes.

Com l’orografia, el clima, l’ocupació urbanística, la cultura, les activitats econòmiques i les infraestructures.

Per exemple, ocupació, mobilitat, conflictes socioambientals…

Podem organitzar un itinerari temàtic pel barri, després d’haver identificat els espais rellevants, fer-ne un plànol i fer una excursió per visitar-los. A escala més àmplia, podem fer seguiment dels viatges de famílies migrades.

Sortim al pati, al parc o al carrer i, amb els ulls tancats, fem unes voltes. Quan obrim els ulls ens hem d’ubicar i identificar aquells elements que ens han permès ubicar-nos.

Idea clau 9. A través d’elements naturals (com el Sol), d’una brúixola o a través d’elements de l’entorn.

Comparem diferents tipus de mapa, plànols, globus terraqüis, etc., i valorem els diferents formats. Discutim per què les persones tenim la necessitat de representar l’espai i què ens aporta cada format.

Idea clau 9. Representem diferents espais de l’escola, ubicant bé les dimensions i també els punts cardinals.

Ens mirem diferents postals d’arreu del món. A través del paisatge que veiem, identifiquem espais que coneguem, els comparem amb els que hàgim viscut i fem hipòtesis sobre aquest lloc: on s’ubica, quin clima té, si hi viu gaire gent… Com que els paisatges els percebem amb tots els sentits, fem hipòtesis sobre els sorolls, les olors i l’ambient que s’hi deu sentir, i expliquem per què. Ens preguntem què fa que els paisatges siguin diferents i anem identificant aquests elements a través dels exemples. Finalment, reflexionem sobre com deu ser viure en aquest espai i quins problemes socials o socioambientals s’hi viuen.

Analitzem mapes físics i polítics i ens fixem en les diferents maneres de representar elements com el relleu o les fronteres. Reflexionem sobre per què tenim la necessitat de representar-ho.

Simulem diferents situacions, del present i del passat, en què necessitem relacionar-nos amb l’espai. Valorem el tipus de representació de l’espai que necessitaríem.

Valorem la creació de maquetes, mapes, obres artístiques, fotografies, capses de paisatge, etc., per respondre a diferents necessitats. En quins casos caldria recórrer a cadascun d’aquests elements?

Imaginem que volem enviar una postal o un paquet a algú. Per explicar on l’enviem, hem de concretar una adreça: Com s’explica? On és un lloc? Què inclou, una adreça? Per què? Reflexionem sobre la necessitat d’explicar les ubicacions des de diferents escales (les aplicacions de mapes digitals ens poden anar molt bé per anar d’escala local fins a veure el planeta Terra), i també la necessitat d’organitzar el territori amb aquestes unitats per poder gestionar-lo.

Ordenem aquests conceptes de més petit a més gran (no en termes de dimensió, sinó d’escalaritat), i ens preguntem quin sentit té que existeixin i quina funció fan.

Cadascú ubica el lloc on viu, un lloc on ha viscut o on ha estat, un lloc que s’estimi molt i un lloc que li agradaria trepitjar. Els ubiquem en un globus terraqüi o en un mapa, i hi ubiquem els continents, països, etc.

Discutim sobre les diferències que implica viure en un lloc o en un altre. Podem parlar de les diferències dels paisatges i els territoris, l’accés als serveis (per exemple, viure en diferents barris o municipis pot implicar anar a un CAP o un altre), però també les implicacions en els drets que tenim (en funció de les lleis dels territoris i països o si ets de la UE) i en les identitats que sentim. Ho aprofitem per parlar sobre com ens sentim quan estem vinculats a diferents llocs (per haver migrat, o perquè tenim família a diferents llocs), i si això causa desigualtats. També discutim si aquesta manera d’organitzar els territoris i crear fronteres és una manera de gestionar, o també pot provocar desigualtats i identitats excloents.

L’atmosfera és una capa formada per gasos que envolta la Terra i que són imprescindibles per a la vida. No té límits precisos i es poden distingir diferents capes.

A la part baixa de l’atmosfera (troposfera) és on es produeixen els fenòmens meteorològics com a conseqüència de la calor del Sol, de canvis en la pressió atmosfèrica i dels moviments de l’aire, és a dir, en la interacció entre diferents variables.

Els canvis meteorològics es mesuren utilitzant diferents aparells i unitats de mesura, com ara el pluviòmetre, l’higròmetre, el termòmetre, etc.

El clima d’una zona ve determinat per una sèrie de paràmetres: la temperatura de l’aire, la humitat relativa, la precipitació, entre altres variables. Tant el clima com el temps atmosfèric es refereixen a condicions locals de temperatura, precipitació, etc. La principal diferència és l’escala temporal. El temps es refereix al conjunt de condicions meteorològiques en un lloc i moment concret, mentre que el clima es determina per un període llarg de temps, com a mínim de 30 anys.

Latitud, distància al mar, relleu, radiació solar, relleu, cobertura vegetal o activitats humanes…

Proposem als infants registrar el temps atmosfèric durant quatre o cinc dies. Els donem una taula amb cinc columnes encapçalades per “dilluns”, “dimarts”…, i els proposem que recullin allò que considerin rellevant —escrivint, dibuixant, usant símbols… Posteriorment, demanen què han registrat i com ho han fet. I consensuem què registrarem en els propers dies i mesos.

Fem una llista amb les activitats que es veuen afectades pel temps —pluja, vent, calor. Per exemple, activitats a l’aire lliure, vacances, feines de jardineria, construcció, granges, cultius… També l’afectació del cicle biològic d’animals i plantes.

Proposem als infants diferents activitats experimentals perquè comprovin que, malgrat no veure’l, estem immersos en un mar d’aire, l’aire pesa, l’aire es pot comprimir, l’aire es pot escalfar i refredar, l’aire es mou, a l’aire hi ha vapor d’aigua, etc. Simulem la formació d’un núvol, per evidenciar que en el núvol l’aigua està en estat líquid.

Recollim dades meteorològiques. Si disposem a l’escola d’una estació meteorològica podem fer la recollida de dades d’una manera més rigorosa. Acordem amb els infants quina és la millor hora del dia per recollir-les. En el cas de no tenir-ne, proposem la construcció d’alguns aparells —pluviòmetre, anemòmetre, higròmetre, etc.

Busquem climogrames del nostre municipi i els comparem amb les dades que n’hem obtingut nosaltres amb el climograma i traiem conclusions: per exemple, el mes de novembre ha estat més plujós del que indica el climograma. Repassem les principals característiques climàtiques de les estacions i les relacionem amb el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Visualitzem un web que permeti consultar l’estat del temps atmosfèric al món en mode directe i en predicció. Escollim quins fenòmens volem visualitzar: la temperatura, les precipitacions, la nuvolositat, el vent. Després d’interactuar a l’aula amb el web, demanem a l’alumnat quins factors poden influenciar el clima d’un territori. Comparem climogrames de diferents ciutats del món. També proposem fer el climograma de la seva localitat.

Busquem evidències del canvi climàtic i incidim en les afectacions en els sistemes físics, biològics i socials de la Terra.

Imaginem que som un partit polític que volem presentar una candidatura a les eleccions municipals. Per elaborar propostes, hem d’analitzar quina és la situació demogràfica de la localitat i els reptes associats. Tenint en compte les dinàmiques demogràfiques i els reptes associats, fem propostes concretes per a la localitat que posin el benestar i la garantia de drets de tota la població al centre de les propostes.

Per exemple, Govern. Municipi-Ajuntament. Comunitat autònoma - Generalitat de Catalunya. Estat - Govern.

Situacions legals (per exemple, ser menor d’edat no permet la participació a les eleccions; no totes les persones migrades tenen dret a vot), però també situacions circumstancials (per exemple, no entendre la llengua o viure en una zona aïllada i sense transport dificulta la participació).

Aprofitem els períodes electorals per preguntar-nos què s’escull i per fer una relació entre les unitats territorials, els seus governs, les administracions i els serveis que en deriven.

Identifiquem els serveis públics del nostre entorn. Els relacionem amb els drets que garanteixen i l’Administració de la qual pengen. Ens preguntem si tothom té accés a aquests serveis i també amb qui hem de parlar si tenim algun dubte o problema.

Idea clau 9. Entrevistem persones del barri i de l’entorn per identificar els diferents espais i maneres de participar en la vida comunitària, i també per identificar les dificultats de participació que poden tenir. Valorem els espais de participació infantil i organitzem una assemblea per proposar maneres de poder participar més en la comunitat.

Treballem conjuntament amb alguna entitat o agent de la localitat, per descobrir diferents maneres de participar i transformar, i per enfortir les relacions comunitàries.

Els models de subsistència produeixen per cobrir les necessitats; els models productius produeixen per cobrir necessitats i generar un excedent que permeti el comerç i l’intercanvi. Els models de sobreproducció basats en el consumisme, en canvi, es basen en una relació de producció-consum desvinculada de cobertura de necessitats: es produeix perquè pugui haver-hi consum, i es consumeix per donar sortida a la producció. Es dona la paradoxa que moltes persones no tenen les seves necessitats cobertes, malgrat que hi hagi productes per cobrir-les, perquè no poden accedir-hi a través del consum. Per exemple, en l’actualitat es calcula que hem produït tanta roba per abastir les cinc generacions següents. La producció tèxtil actual no s’orienta a cobrir les necessitats de vestir, sinó a crear consum de roba. Per altra banda, entre el 30 % i el 40 % dels aliments produïts no arriben a consumir-se, perquè es malbaraten o perquè no s’arriben a comercialitzar si es considera que hi ha massa producció. En canvi, hi ha centenars de milions de persones al món que viuen en situació de fam, i milers de milions que viuen situacions de malnutrició.

Partim d’una notícia rellevant, un tema que preocupi als infants, una situació del poble, ciutat o comarca.

Idea clau 3, 7. Ens imaginem que un dia no ha arribat el camió de proveïment al menjador escolar. Com podem aconseguir menjar? Parlem de diferents maneres d’obtenir el menjar i les anomenem.

Amb cada una de les maneres d’aconseguir menjar, ens preguntem què hauríem de fer, com ens hauríem d’organitzar, què necessitaríem, què implicaria i quines conseqüències tindria.

Comparem diferents moments i llocs de la història per veure quines eren les principals maneres d’aconseguir menjar. Veiem que en molts moments han conviscut diversos sistemes, però amb diferents proporcions. Podem relacionar-ho amb imatges i cançons de diferents èpoques, per veure la importància que han tingut per a la societat. Per pensar en l’actualitat, podem identificar els llocs d’on ve el menjar que mengem i reflexionar sobre les desigualtats entre les persones que cultiven i les persones que consumeixen, sigui localment (la pagesia a Catalunya) o globalment (les relacions desiguals Nord-Sud).

Contrastem dues notícies, una sobre la desnutrició i una altra sobre el malbaratament alimentari, i ens preguntem com pot ser que, si al món es produeix prou menjar per alimentar totes les persones, no tothom pugui cobrir aquesta necessitat. Ens preguntem què són els diners, quines idees en tenim i per a què serveixen i quines desigualtats poden provocar.

Idea clau 3, 7. Ens fixem en diferents elements que tenim a l’aula: objectes, menjar… Imaginem el recorregut que han fet des de les primeres matèries fins a l’aula. També ens preguntem què passarà un cop els hàgim fet servir. Busquem la informació que necessitem per complementar-ho. Recomanació: prendre com a cas paradigmàtic la indústria tèxtil, tecnològica o alimentària.

Triem un dels objectes o menjars i ubiquem, en un mapa o globus, quin recorregut ha fet i que farà. Anem col·locant els conceptes cada cop que hi fem referència.

Triem un dels objectes o menjars per seguir-ne la cadena. Anem representant totes les persones i oficis que es necessiten en cada cas. Si volem aprofundir en les seves condicions laborals, podem buscar informacions i notícies, o també entrevistar persones de l’entorn que es dediquin als diferents sectors.

Seguim el recorregut d’un dels objectes o menjars. Ens fixem sobretot en els països per on passa i en els oficis implicats. Ens preguntem si es creen desigualtats entre aquests països, si es creen desigualtats entre les persones que treballen, si es garanteixen els drets humans de tothom i quin impacte ambiental té. Si ho fem amb diferents objectes o menjars, podrem comparar-los i valorar-los, i parlem de què fa que uns processos siguin més justos i uns altres menys, i quina responsabilitat tenim quan consumim.

Prenem algunes notícies de conflictes bèl·lics i socioambientals de l’actualitat i els ubiquem en un mapa. Després, mirem si tenen relació amb primeres matèries com el petroli, el gas, els minerals, l’aigua o algun aliment. Què hi podem fer? Busquem iniciatives, empreses i campanyes per afavorir el comerç just i que no alimenti conflictes.

Per exemple, qui fa què, qui pren decisions, qui pren la iniciativa, qui salva, qui és salvat…

Per exemple, qui fa què, qui pren decisions, qui pren la iniciativa, qui salva, qui és salvat…

Analitzem catàlegs de joguines i roba que estiguin pensats per a la seva edat per identificar diferències i desigualtats i explicar com ens fan sentir. Ho comparem amb les diferències que veiem en les persones adultes per reflexionar sobre les causes i adonar-nos que els jocs i la roba de la infantesa ens influeixen en com pensem que hem de ser quan siguem més grans. Pensem en què podríem fer perquè els catàlegs de joguina i roba no reprodueixin aquests estereotips i ens puguem sentir més lliures a l’hora de jugar i de vestir-nos.

Analitzem els protagonistes d’uns dibuixos animats, una pel·lícula o un videojoc, i ens preguntem què passaria si els canviessin els rols o alguns aspectes del cos: com ens sentiríem nosaltres, com se sentirien altres persones? Ens preguntem com ens influencien aquestes imatges i busquem testimonis de persones que expliquin quines influències positives i negatives han tingut els referents mediàtics. Finalment, fem unes propostes per millorar aquest element mediàtic i les fem arribar als seus responsables.

Ens preguntem quines coses ens agrada fer, de què ens imaginem treballant quan siguem grans, i per què. De les diferents activitats, pensem en què aporten a la resta de persones i a la societat, què ens aporten a nosaltres, i també si pensem que estan reconegudes i valorades. Relacionem aquestes activitats i feines amb les que fan les persones del nostre entorn i mirem estadístiques sobre qui les ocupa (especialment gènere, classe i racialització) i també quines diferències de sou hi ha. Per què és així? I quines conseqüències té? Què hauria de passar perquè el sistema fos més just?