Seqüenciació i concreció dels sabers -Subbloc 2.2 Projectes de disseny i pensament computacional

Currículum 1r i 2n

Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències bàsiques per a la resolució d’un problema senzill.

Proposta per a 1r i 2n

Reconeixement de les fases en les quals s’ha dividit un procés o problema quotidià per fer-lo més simple. [ESS]
Activitat 90
Experimentació amb tecnologies digitals programables senzilles (programació per blocs…).
Activitat 91

Currículum 3r i 4t

Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema o la creació d’un producte.

Proposta per a 3r i 4t

Identificació d’un procés o problema quotidià i descomposició en fases més simples. [ESS]
Activitat 92
Experimentació amb tecnologies digitals programables prèvies a la codificació algorítmica (programació amb moviments/fletxes i colors…).
Activitat 93

Currículum 5è i 6è

Aplicació de les fases del pensament computacional en reptes complexos: descomposició del repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema o la creació d’un producte.

Proposta per a 5è i 6è

Descomposició d’un procés o problema quotidià o abstracte en fases simples com a estratègia de resolució. [ESS]
Activitat 94
Identificar la recursivitat en diferents processos. [ESS]
Activitat 95
Experimentació amb tecnologies digitals programables i reconèixer les estructures algorítmiques bàsiques (seqüencial, condicional, iterativa).
Activitat 96
Interpretació i reproducció de les accions (moviment, so…) a partir d’ordres seqüencials programades per d’altres.
Activitat 97

Un cop hem arreglat el tamboret que s’ha descollat, identifiquem que hem hagut d’identificar per què es movia el tamboret, demanar un tornavís…

Actuem com a robots i executem ordres senzilles dels companys i companyes. O utilitzem robots de programació a partir de l’ús de color per marcar el recorregut i aturar-se.

Identifiquem que per fer una truita cal que agafem l’ou, piquem l’ou contra un element dur que el trenqui, batre’l…

Utilitzem programes tipus ScratchJr per aconseguir reptes (per exemple, aconseguir que el gat es mogui 10 m, canviï de color i torni al punt d’inici…).

Identifiquem què volem que faci el robot que hem construït i que primer haurem de programar que mogui les mans tres vegades, que s’aturi...

Analitzem que volem que el robot faci tres vegades la mateixa acció i que no cal que dupliquem aquesta programació sinó que programem la seva recursivitat.

Utilitzem programes tipus ScratchJr per aconseguir programar robots externs (per exemple, aconseguir que facin un gir de 90° i avancin de manera iterativa cinc vegades).

Prediem i reproduïm el moviment o accions que faria un robot a partir d’unes instruccions programades per altres persones.

Currículum 1r i 2n

Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte..

Proposta per a 1r i 2n

Identificació dels materials que formen part dels objectes. [MATÈRIA]
Idea clau 3
Activitat 98
Relació de les propietats que tenen els materials amb els seus usos en els objectes del nostre entorn. [MATÈRIA]
Idea clau 3
Activitat 99
Reconeixement dels objectes del voltant com ara tecnologies (analògiques o digitals, programables o no programables…) que hem dissenyat les persones amb el propòsit que serveixin per solucionar un problema o cobrir una necessitat humana. [ESS]
Idea clau 1
Activitat 100
Reconeixement de les funcions que tenen les tecnologies de què estem envoltats.
Activitat 101
Ús d’eines quotidianes (per exemple, tisores, tornavís, clau anglesa…) amb suport i seguint normes bàsiques d’ús, higiene i seguretat. [ESS]
Idea clau 2
Activitat 102
Reconeixement de diferents eines digitals (els ordinadors, les impressores 2D i 3D, els robots…) i com ens poden ajudar a prototipar i materialitzar els nostres prototips.
Idea clau 3
Activitat 103

Currículum 3r i 4t

Utilització i selecció de materials, objectes, eines (simuladors, editors de programació per blocs) i recursos analògics i digitals (sensors i actuadors, programes de disseny 2D i 3D…) adequats per a la consecució del projecte.

Proposta per a 3r i 4t

Experimentació i comparació de diferents materials quotidians (els plàstics, de construcció, metalls, papers, teixits, combustibles…) per a la selecció del que té les millors característiques per al disseny d’un objecte. [MATÈRIA]
Idea clau 3
Activitat 104
Identificació de materials (per exemple, plàstic, metall…) en diversos objectes i anàlisi de les similituds i diferències en l’ús.
Activitat 105
Anàlisi de diferents tecnologies senzilles que hem dissenyat les persones per solucionar un problema o cobrir una necessitat identificant-ne la funció, les parts, les formes i les funcions que tenen aquestes parts i els materials que s’han utilitzat per construir-les. [ESS]
Idea clau 1
Activitat 106
Exploració i representació d’un objecte o sistema analògic senzill incloent-hi la descripció de les seves parts, les formes, funció i materials d’aquestes. [ESS]
Idea clau 4
Activitat 107
Identificació i anàlisi de l’evolució de diferents tecnologies amb la mateixa funció i classificació d’aquestes, culturalment i històricament, i imaginar com podrien ser en el futur. [LLIÇONS DEL PASSAT]
Idea clau 4
Activitat 108
Identificació i representació d’un objecte o sistema analògic (per exemple, seqüència d’operadors mecànics que combinen engranatges i molles), incloent-hi la descripció de les parts, les formes i els materials.
Idea clau 4
Activitat 109
Ús d’eines especialitzades bàsiques (per exemple, tornavís, serjant o tenalles) del taller amb supervisió i seguint les normes bàsiques d’ús, higiene i seguretat. [ESS]
Idea clau 3
Activitat 110
Seleccionar i utilitzar amb suport i quan sigui necessari eines i recursos digitals (ordinadors, programes d’edició de vídeo i imatge, les impressores 2D i 3D, els robots…) que ens permetin desenvolupar el nostre projecte.
Idea clau 3
Activitat 111

Currículum 5è i 6è

Selecció i utilització de materials, objectes, eines (simuladors, editors de programació per blocs) i recursos analògics i digitals (sensors i actuadors, programes de disseny 2D i 3D…) adequats per a la consecució del projecte.

Proposta per a 5è i 6è

Experimentació, anàlisi i relació dels usos que fem de materials quotidians (els plàstics, de construcció, metalls, papers, teixits, combustibles…) amb les seves propietats i el seu impacte mediambiental. [MATÈRIA]
Idea clau 3
Activitat 112
Comparació i identificació de les similituds i diferències que tenen les tecnologies més complexes en relació amb com solucionen una necessitat o problema (les parts que tenen, les formes i funcions d’aquestes parts i els materials que han utilitzat per construir-les).
Idea clau 1
Activitat 113
Comprensió de l’impacte de les tecnologies en la societat, l’economia i el medi ambient en diferents moments històrics i diferents cultures. [LLIÇONS]
Idea clau 3
Activitat 114
Anàlisi i representació d’un objecte analògic o digital complex (per exemple, amb circuits elèctrics), incloent-hi la descripció de les parts, les formes, les funcions i els materials. [ESS]
Idea clau 4
Activitat 115
Ús de diferents eines especialitzades (per exemple, tornavís, serjant, serra de mà, tenalles…) i identificar de quina manera cada una ens ajuda en el desenvolupament/prototipatge del nostre projecte.
Idea clau 2
Activitat 116
Coneixement i aplicació de les normes bàsiques d’ús, higiene i seguretat per a l’ús d’eines. [ESS]
Idea clau 2
Activitat 117
Disseny i ús quan sigui necessari d’eines i recursos digitals (ordinadors, impressores 3D, editors d’imatge…) que ens permetin desenvolupar el nostre projecte.
Activitat 118

Identifiquem que les tisores estan formades per metall i plàstic, els ninos de roba, plàstic i espuma a l’interior…

Identifiquem que utilitzem vidre a les finestres perquè ens permet veure-hi a través.

Reconeixem un bolígraf, el telèfon, els robots, les joguines… com a tecnologies que hem dissenyat les persones i que tenen un propòsit.

Reconeixem que les tisores ens faciliten tallar, que les rampes fan més fàcil l’accés a l’escola…

Utilitzem unes tisores per tallar, un punxó per perforar…

Reconeixem que podem fer servir una càmera/escàner per digitalitzar els nostres dibuixos de com ens imaginem una joguina i que amb la impressora 2D els podem imprimir diverses vegades.

Després d’abocar-hi aigua, podem concloure que la roba de cotó no és adequada si volem fer un embolcall per als esmorzars perquè no és impermeable.

Identifiquem que tant a les ampolles com a les xancletes de piscina utilitzem plàstic perquè és impermeable i resistent.

Analitzem una joguina analògica i una de digital i en veiem les diferències.

Agafem un bolígraf senzill que tinguem a l’abast, el desmuntem i identifiquem quines parts té, com són i quina funció té cadascuna.

Analitzem mitjans de transport de diverses èpoques històriques i diferents cultures, i identifiquem les similituds i diferències per classificar-les en el moment històric i cultural.

Descrivim que en una bicicleta els engranatges estan units a una cadena i la fan moure i que alhora aquesta fa que les rodes es moguin.

Utilitzem amb supervisió un tornavís per muntar algun objecte que tenim a classe.

Fem un programa de stop-motion per explicar el procés de construcció que ens imaginem que tindria la tecnologia que hem dissenyat.

Experimentem amb la propietat de diferents materials com el plàstic que trobem habitualment en les tecnologies i relacionem la seva propietat d’impermeabilitat i duresa amb el seu ús en les ampolles, les joguines…

Reconeixem que tant el balancí del parc com les tisores són palanques i, com totes les màquines simples, ens permeten ampliar l’efecte de la força que fem i minimitzar l’esforç, però la funció de cadascun i els materials que els formen són diferents.

Identifiquem com han anat canviant els mitjans de transport en els diferents moments de la història i analitzem alguns dels beneficis i de les problemàtiques derivades del seu ús.

Descrivim el teclat d’un ordinador, identifiquem les funcions de cada una de les seves parts i reflexionem sobre els materials que s’han utilitzat i les possibles raons d’aquesta tria.

Utilitzem diferents eines per a la construcció d’un projecte i identifiquem en què ens ajuden (què ens permeten fer més fàcilment…) i quines limitacions tenen (per a què no ens serveixen…).

Reconeixem que per utilitzar la serra podem necessitar ulleres o guants de seguretat i tenir en compte mesures de seguretat com ara tenir l’àrea de treball neta, estar atents on posem les mans quan serrem per no tallar-nos…

Fem servir la impressora 3D o la talladora làser per imprimir o tallar una peça essencial per construir el nostre disseny i que no hem pogut aconseguir d’una altra manera.

Currículum 1r i 2n

Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

Proposta per a 1r i 2n

En el context de desenvolupar una tecnologia que soluciona un problema.
Idea clau 5
Activitat 119
Identificació d’un problema senzill i delimitació de quina part concreta del problema solucionarem de manera col·laborativa i guiada.
Idea clau 5
Activitat 120
Disseny d’un prototip d’objecte analògic senzill i identificació de les parts i quin és el problema o necessitat que cobreix. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 121
Avaluació de la solució provant la proposta per saber si funciona i plantejar possibles millores.
Idea clau 5
Activitat 122
Comunicació d’una proposta de disseny als companys utilitzant diferents formats (oral, escrit, maquetes…).
Idea clau 5
Activitat 123

Currículum 3r i 4t

Identificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

Proposta per a 3r i 4t

En el context de desenvolupar un artefacte que soluciona un problema i justificar-ne la necessitat.
Idea clau 5
Activitat 124
Identificació d’un problema i delimitació de quina part concreta del problema solucionarem i justificació amb arguments personals de la seva necessitat. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 125
Identificar quines limitacions de materials i eines tenim a l’abast per desenvolupar el projecte utilitzant criteris personals i socials [MATÈRIA] [ESS]
Idea clau 3
Activitat 126
Comparació de les idees de dissenys de tecnologies amb altres tecnologies.
Idea clau 5
Activitat 127
Prototipatge i materialització de manera guiada d’un artefacte analògic, i identificació de les parts de què està format i la necessitat que cobreix.
Idea clau 5
Activitat 128
Disseny de diferents proves per avaluar les propostes, fer canvis i avaluar-ne la millora. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 129
Comunicació de la proposta de disseny i les decisions preses a altres persones utilitzant diferents formats (oral, escrit, amb taules, gràfics, dibuixos, maquetes).
Idea clau 5
Activitat 130

Currículum 5è i 6è

Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

Proposta per a 5è i 6è

En el context de planificar i desenvolupar un artefacte que solucioni un problema i justificar-ne la necessitat.
Idea clau 5
Activitat 131
Identificació d’un problema i delimitació de quina part concreta solucionarem, i justificació de la seva necessitat amb els coneixements construïts anteriorment i els arguments personals. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 132
Identificació de les potencialitats i limitacions de material i eines que tenim a l’abast per desenvolupar el nostre projecte utilitzant criteris ètics, de valors, de sostenibilitat… [MATÈRIA] [ESS]
Idea clau 3
Activitat 133
Anàlisi de diferents dissenys de tecnologies per identificar les característiques clau. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 134
Prototipatge, prova, disseny i millora d’una tecnologia analògica o digital senzilla i explicació de les seves parts, de la funció de cada peça i de la necessitat de tot l’objecte. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 135
Disseny i proves sistemàtiques i successives que permetin avaluar les propostes per parts i en conjunt, i permetin fer canvis i optimitzar la solució. [ESS]
Idea clau 5
Activitat 136
Identificació dels possibles canvis i millores per a l’optimització del disseny fet. [ESS]
Idea clau 1
Activitat 137
Comunicar la proposta de disseny, les decisions preses i les experimentacions fetes a altres persones utilitzant diferents formats (oral, escrit, amb taules, gràfics, dibuixos, maquetes, recursos digitals…).
Idea clau 5
Activitat 138

Creem una joguina nova, pensem una eina, dissenyem un joc nou per al parc, construïm un objecte que pugui volar…

Identifiquem que necessitem un suport perquè no ens caiguin les bates i pensem què és imprescindible que tingui aquest suport: la dimensió és important? El pes que aguanta és important? El color del suport és important?

Dibuixem diferents propostes de penjadors, fem una maqueta amb plastilina de la nostra idea, analitzem quines de les propostes solucionarien millor el problema. Després justifiquem per què ho pensem. Per què la forma és important? Per què ens agrada el color que té?

Pengem una bata i mirem si aguanta el pes, si el suport és prou gran perquè no caigui la bata, però alhora prou petit perquè hi entri per la beta.

Fem una exposició dels penjadors que s’han creat a partir d’un museu d’invents.

Construïm un coet que vagi el més alt possible.

Identifiquem que volem dissenyar un coet amb material quotidià que vagi el més alt possible quan l’impulsem amb aire comprimit.

Tot i que tenim a l’abast plàstic, preferim fer els coets amb paper reciclat perquè és més fàcil de canviar les seves formes, pesa poc…

Com que volem dissenyar un coet, mirem com són els coets que existeixen per identificar que a la part de davant tots tenen una forma cònica…

Dibuixem diferents propostes de coets. Identifiquem que el farem amb plàstic perquè així serà més resistent…

Provem diferents tipus de formes dels alerons i analitzem quins són els que amb menys material fan que el coet voli més alt.

Presentem els dissenys i els coets que s’han creat als companys i companyes de la classe i argumentem per què s’han triat aquestes formes…

Construïm una joguina nova o n’arreglem una que tingui un petit circuit (per exemple, amb una pila, cables, motor, bombeta…) per poder-la utilitzar.

Identifiquem quin tipus de joc o joguina els agradaria tenir, què volen que faci…

Identifiquem que podem fer servir alguns materials i donar-los una segona utilitat, quins materials podem utilitzar i quins tenen menys impacte en el medi ambient (per exemple, no fem servir per a tot plàstics…).

Identifiquem com són les joguines que s’assemblen a la que volem construir i analitzem què volem que tingui de semblant la nostra i quines diferències inclou.

Fem un prototip de la joguina que volem construir amb un programa informàtic i n’identifiquem les parts, les formes, la funció i els materials dels quals està formada.

Muntem el motor en una estructura i provem si funciona i com funciona.

Identifiquem que es pot utilitzar menys material, sense omplir de plàstic l’interior d’una peça de plàstic rígid, per aconseguir un resultat similar.

Presentem a les famílies els dissenys i els coets que hem creat i fem èmfasi en quines proves hem fet, què hem observat i per què hem decidit que tinguin aquesta forma final.