Seqüenciació i concreció dels sabers -Subbloc 1.2 La vida al nostre planeta

Éssers vius

Currículum 1r i 2n

Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

Proposta per a 1r i 2n

Observació d’algunes característiques d’animals i plantes [1] i trobar criteris per agrupar-los. [ESS]
Idea clau 1
Identificació de les semblances i diferències entre descendència i progenitors.
Idea clau 4
Observació dels canvis en les diferents etapes de la vida en plantes [2] i animals [3]
Idea clau 2
Activitat 23

Currículum 3r i 4t

Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

Proposta per a 3r i 4t

Explicació del procés de nutrició de les plantes [4] relacionant les parts amb la funció. [ESS]
Idea clau 2
Relació entre la captació d’estímuls i el comportament [5] i el creixement d’alguns éssers vius. [ESS]
Idea clau 3
Diferenciació dels dos tipus de reproducció (sexual i asexual) [6] [ESS]
Idea clau 4
Activitat 24

Tenim cura i observem el funcionament d’un formiguer (material de préstec del CESIRE). Fer dibuixos de les diferents formigues relacionats amb la seva funció, fer maquetes sobre les diferents fases de creixement d’una formiga.

Tenim tres mongetes. Durant un mes les haurem de fer germinar. Passat aquest temps haurem de presentar els resultats i explicar les condicions en què les han tingut. Conversarem sobre els resultats i les raons per les quals s’han produït els resultats. Farem una maqueta d’una planta escollint els materials que s’adeqüin millor a la funció que fa cada part.

Moviment, alimentació, protecció del cos, camuflatge, etc.

Per exemple llavors, planta, flor, fruit, llavor.

Per exemple l’ou, l’eruga i la papallona.

Com un procés en què hem d’identificar què agafen del medi, com es distribueix, en què es transforma, què deixen anar…

No tots els éssers vius capten els mateixos estímuls i tenen la mateixa manera de respondre. Algunes vegades la resposta és en forma de comportament i d’altres es relaciona amb la reproducció.

Identificar la reproducció sexual com aquella en què han d’intervenir dos progenitors diferents i l’asexual en què només en participa un. En el primer cas, els descendents no són exactament iguals que els progenitors, mentre que en el segon sí que ho són.

Currículum 1r i 2n

Producció i identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida

Proposta per a 3r i 4t

Experimentació de com la manca de nutrients, aigua i aire afecta el creixement de les plantes. [ECOSOCIAL]
Idea clau 2

Ecosistemes

Currículum 1r i 2n

Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques

Proposta per a 1r i 2n

Exploració de diferents hàbitats de l’entorn local [7]. [REPTES] [ESS]
Idea clau 3 i 6
Activitat 25
Activitat 26
Relació entre diferents éssers vius [8] i els llocs que habiten. [REPTES] [ECOSOCIAL] [ESS]
Idea clau 1 i 9
Activitat 27

Currículum 3r i 4t

Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta

Proposta per a 3r i 4t

Anàlisi de les relacions que s’estableixen en un ecosistema. [REPTES] [ECOSOCIAL] [ESS]
Idea clau 6
Activitat 28
Relació entre els organismes i els components abiòtics que conformen un ecosistema proper. [REPTES] [ESS]
Idea clau 5
Activitat 29
Deducció de com els éssers vius amb la seva acció canvien el medi en què viuen. Distinció entre productors i consumidors. [REPTES]
Idea clau 2
Relació entre les diferències individuals i les possibilitats de sobreviure.
Idea clau 7
Activitat 30

Currículum 5è i 6è

Estudi del cicle de la matèria i del flux d’energia en els ecosistemes, reconeixement de les xarxes de relacions entre productors, herbívors, carnívors i descomponedors, per comprendre les dinàmiques de les poblacions.

Proposta per a 5è i 6è

Identificació de xarxes tròfiques [9] i relacionar el paper dels descomponedors (cucs, mosques, microorganismes…), amb el cicle de la matèria dintre d’un ecosistema. [MATÈRIA]
Idea clau 2 i 6
Activitat 31
Anàlisi de l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient (usos de recursos, contaminació, gestió de residus, urbanització, agricultura…) i proposta argumentada de possibles canvis eficients i eficaços. [REPTES] [C. CÍVIC] [ECOSOCIAL]
Idea clau 7
Activitat 32

Fem una sortida a un ecosistema proper. Cada grup farà fotografies d’allò que li sembla important. En arribar a l’aula, amb les fotografies es farà un mural de l’espai visitat i s’hi afegiran aquelles coses de les quals no tenim imatges.

Utilitzem la caixa dels cranis o dels becs (CESIRE) per relacionar la dentadura amb l’alimentació. Observem la dentadura dels animals familiars i establim relacions amb el que han observat a la caixa dels cranis.

Tenim cura, a l’aula, d’algun ésser viu construint el seu hàbitat, controlant les seves necessitats i comprovant la seva activitat.

Fem un dibuix o esquema dels éssers vius que viuen en un lloc proper (pati, hort, parc…) i amb fletxes assenyalem les relacions entre els éssers vius per poder analitzar els coneixements previs de l’alumnat.

Fem una llista, entre tots, amb tots els elements que han d’aparèixer en un dibuix d’un ecosistema. Apliquem la llista al dibuix fet i afegim els elements que falten.

Jocs d’evolució.

Fem el muntatge, posada en marxa, seguiment de la compostadora de l’escola i utilització del material obtingut per a l’hort escolar.

Participem en un joc de rol per entendre la complexitat de la realitat i els diferents punts de vista. Per exemple, anàlisi de la problemàtica associada a la introducció de l’os bru: el responsable de medi ambient europeu, els pastors de la zona, associació en defensa de l’os bru, una família de turistes.

Com la platja, el matoll, el pati, l’hort…

Són uns éssers vius determinats i la manera que tenen d’alimentar-se.

Identificació en les xarxes tròfiques del fet que cada vegada que un individu se’n menja un altre una part del que s’ha menjat formarà part de les seves cèl·lules, una altra part es fa servir per mantenir la temperatura corporal i d’altres funcions, i una altra es retorna al medi sense fer-la servir.

Currículum 1r i 2n

Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

Proposta per a 1r i 2n

Reconeixement de les idees i les actituds que tenim respecte a les altres espècies, per valorar-ne els impactes. [CÍVICA] [ECOSOCIAL]
Idea clau 7
Activitat 33
Identificació i classificació de la relació que tenim amb plantes i animals del nostre entorn. [REPTES] [ECOSOCIAL]
Idea clau 7
Activitat 34
Diferenciació entre animals i plantes silvestres o salvatges i domèstics o domesticats. [LLIÇONS]
Activitat 35
Anàlisi de les conseqüències per als éssers vius quan es produeixen canvis en l’ecosistema en què viuen (sequera, incendi…) i ja no poden satisfer les seves necessitats. [ECOSOCIAL]
Idea clau 7
Activitat 36

Fem una llista d’animals i plantes que tenim al voltant, que ens agraden, que coneixem… Ens fem preguntes com: “Mengen?”, “Mengen el mateix que nosaltres?”, “Què creus que els agrada?”, “Què creus que els fa mal?”, “Com en puc tenir cura?”, “Què m’aporten?”.

Al llarg d’un dia, anotem qualsevol contacte que tinguem amb les plantes o animals no humans, siguin vius o com a part de l’alimentació o els materials que usem (per exemple, vestimenta). Després les classifiquem —alimentació, vestimenta, companyia, cures, ambientació, etc.— i valorem quines relacions hi tenim i per què.

Comparem diferents imatges d’animals i plantes salvatges o domesticats. Ens preguntem quina diferència hi ha i per què.

Joc dels senglars.

Cos humà

Currículum 1r i 2n

Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, consum de productes de proximitat, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Proposta per a 1r i 2n

Relació entre la necessitat d’energia i matèria i poder créixer, moure’s, pensar i reflexionar sobre el funcionament del cos humà a partir de l’observació del que entra i del que surt del propi cos. [ESS]
Idea clau 2
Observació de les funcions sensorials de certes parts de l’anatomia (pell, ulls, boca, oïda, nas) i les respostes que s’activen.
Idea clau 3
Identificació dels òrgans dels sentits i reflexió sobre el seu funcionament i imaginar com flueix aquesta informació pel cos perquè es reprodueixi una resposta. [ESS]
Idea clau 3
Activitat 37

Currículum 3r i 4t

Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

Proposta per a 3r i 4t

Identificació i interpretació de les diferents transformacions d’aliments en nutrients al llarg de l’aparell digestiu, alguns dels quals aconseguiran passar a la sang i arribar a la cèl·lula. [MATÈRIA] [ESS]
Idea clau 2 i 5
Activitat 38
Identificació de la necessitat de l’obtenció d’energia [10] a través del sistema respiratori i com arriba a la cèl·lula.
Idea clau 2 i 5
Activitat 39
Anàlisi de la funció del sistema circulatori en la distribució de nutrients i oxigen i recollida de substàncies de rebuig a cada cèl·lula fins que arriben a l’exterior (sistema excretor). [ESS]
Idea clau 2
Activitat 40
Relació entre els sistemes. [ESS]
Idea clau 2
Activitat 41
Reflexió sobre la relació entre la ingesta d’aliment i aigua i l’activitat física (equilibri entre el que entra i el que surt).
Idea clau 2
Anàlisi dels productes que consumim a partir de la informació de les etiquetes. [ECOSOCIAL] [REPTES] [MATÈRIA]
Idea clau 2 i 6
Activitat 42

Currículum 5è i 6è

Entesa dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

Proposta per a 5è i 6è

Identificació de les cèl·lules com a receptores que capten els estímuls i envien la informació al cervell, que elabora una resposta motora (sistema locomotor) o sensorial. [ESS]
Idea clau 3
Activitat 43
Relació entre l’anatomia i la funció dels principals òrgans reproductius i els processos que s’hi produeixen. [ESS]
Idea clau 4 i 5
Activitat 44

Hi ha macarrons per dinar. Fem uns dibuixos de com arribem a saber que hi ha macarrons per dinar. Comparem els dibuixos fets amb un text cooperatiu que expliqui el fenomen. Després de dinar dibuixem com els nutrients dels macarrons arriben a la punta del dit gros de la mà. A partir d’aquests dibuixos individuals conversem sobre el procés de nutrició de l’ésser humà. I busquem les bones idees de tots els nostres dibuixos per acabar fent un dibuix col·lectiu.

A partir del dibuix col·lectiu del funcionament de la nostra nutrició, identifiquem els aspectes que no tenim resolts, com l’actuació de la flora intestinal, traspàs de nutrients de l’intestí prim a la sang, l’origen de l’orina, com passen els nutrients a la cèl·lula… Cada grup construirà una maqueta explicativa, decidirà quin és el material més adient per a la funció que ha de fer i trobarà noves solucions. Acabada l’activitat, compartirem les nostres descobertes i acceptarem les idees de millora de l’inici.

Experimentem amb uns pulmons de xai, mesura, superfície inflada i no inflada, seguiment del recorregut de l’aire. Farem una maqueta del que creuen que passa als alvèols i amb l’intercanvi amb la cèl·lula.

Trobem evidències pròpies de l’aparell circulatori: veiem les venes, notem com el ritme del cor s’accelera en pujar escales. En prenem dades i les interpretem.

Connectem les maquetes fetes (aparell digestiu, respiratori, circulatori…) i afegim els elements que trobem a faltar. Proposem una situació, per exemple com es cura una ferida o un os trencat…

Fem gràfiques sobre la quantitat de sucre que contenen alguns productes usuals, sobre l’origen de les fruites i verdures que es compren a diferents establiments…

En parelles i amb els ulls tapats, un dels infants utilitza una agulla de monyo i assenyala diferents llocs del cos per descobrir a on es noten totes dues punxes de l’agulla i els llocs on només se’n nota una. Fem entre tots un mapa del tacte del nostre cos i fem un esquema col·lectiu a partir dels esquemes fets per parelles de cada zona.

Busquem en quins aspectes de la reproducció humana volem aprofundir, ens ho repartim en grups i decidim la millor manera d’explicar-ho als altres i amb la qual ens sentim més còmodes: maqueta, exposició oral, presentació, ombres xineses, fira d’objectes, representació teatral, entrevista a un especialista.

Descriure com només una part de l’aire que entra per la boca i el nas és capaç de travessar les parets dels alvèols i dels vasos sanguinis i arribar a la sang.

Currículum 1r i 2n

Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a l’entorn proper.

Proposta per a 1r i 2n

Identificació d’allò que em fa estar bé respecte a l’exercici, l’alimentació, el descans i les relacions emocionals. [CÍVICA]
Idea clau 6
Identificació de situacions que ens provoquen malestar i situacions que ens provoquen benestar.
Reflexió sobre què vol dir cuidar i cuidar-se, i sobre quan sentim que ens cuidem, que ens cuiden i que cuidem altres persones. [REPTES]
Idea clau 8

Currículum 3r i 4t

Aplicació de pautes per a una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.

Proposta per a 3r i 4t

Anàlisi i diferenciació de les possibles formes de descans.
Activitat 45
Incorporació d’accions de millora en la vida quotidiana. [CÍVICA]
Idea clau 7
Activitat 46

Currículum 5è i 6è

Coneixença dels canvis físics, emocionals i socials que comporta la pubertat i l’adolescència per acceptar-los de manera positiva tant en un mateix com en altri.

Proposta per a 5è i 6è

Explicació de les diferents etapes del creixement i desenvolupament dels éssers humans.
Idea clau 4
Activitat 47
Observació i posada en comú dels canvis físics, mentals i emocionals que es produeixen en la pubertat. [ESS]
Idea clau 4
Activitat 48
Relació entre les característiques genètiques [11] (d’alguns animals) i les de l’ésser humà.
Idea clau 4
Reconeixement de la diversitat sexual a partir de les diferències entre identitat de gènere, expressió de gènere, sexe biològic i orientació sexual. [12] [REPTES]
Idees clau 4 i 11
Activitat 49
Reflexió sobre com al llarg del temps i en diferents cultures s’han entès i tractat de manera diferent la sexualitat humana i l’etapa de la pubertat. [LLIÇONS] [CÍVICA]
Idea clau 9
Activitat 50

Incorporem en la vida de l’escola canvis d’activitats que ens ajudin a descansar. Com mirar a l’infinit i no a la pantalla, aixecar-nos de la cadira i caminar, percussió corporal…

A partir d’una malaltia vírica que tingui algun alumne (refredat, grip, conjuntivitis), conversem sobre com entra aquest virus al cos, com es desenvolupa i com podem prevenir els contagis. Fem un decàleg de bones pràctiques.

Comparem la fotografia del grup classe quan eren a primer cicle de primària i ara a tercer cicle de primària per adonar-nos dels canvis que s’han produït i que en cada infant es produeix en moments diferents.

Portem una bústia a l’aula on de manera anònima els alumnes puguin fer consultes amb total llibertat. I proposem trobades per respondre entre tots aquestes preguntes.

Analitzem descripcions de personatges (targetes en un joc de cartes) descrits en termes de sexe, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual, però també d’altres —aficions, àpat preferit, animal de companyia favorit, música…— i els agrupem identificant complicitats i elements en comú. Sense exposició personal, descobrim que les quatre dimensions són independents entre si, que la diversitat humana en sexualitat és igual que en altres aspectes, que és completament normal i que, com la resta d’aspectes, no defineix amb qui ens sentim bé.

Anotem com vivim la pubertat, què entenem per adolescència, de què podem parlar sense problemes i què ens sembla que és tabú o que ens fa vergonya parlar-ne. Ho comparem amb algunes experiències del nostre entorn (per exemple, persones d’una altra generació) i amb exemples culturals d’altres contextos històrics, per identificar canvis, continuïtats i poder valorar-los. Escrivim com ens agradaria que es visqués en l’actualitat i d’aquí a uns anys.

Discussió sobre quines característiques passen a les generacions posteriors (caràcters heretables, com ara el color dels ulls) i quines no (caràcters no heretables, per exemple, que t’agradi tocar un instrument). Discussió del paper de la cultura i l’educació en la transmissió de caràcters (néixer en una família de músics farà que tinguis més oportunitats que t’agradi la música, o tot el contrari).

Valorar la diversitat en la sexualitat humana quant a reconèixer que no hi ha correspondències tancades entre identitat de gènere (qui soc), expressió de gènere (com em mostro), sexe biològic (com és el meu cos: relació entre òrgans reproductors interns i externs, hormones i cromosomes) i orientació sexual (qui m’agrada / qui m’atreu). És important plantejar-les com un espectre o ventall, per superar les visions binaristes.

Currículum 1r i 2n

Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a l’entorn proper.

Proposta per a 1r i 2n

Reconeixement de diferents hàbits que podem adoptar, a l’aula i l’escola, per cuidar-nos i per vetllar pel benestar físic, social i emocional de tothom. [CÍVICA]
Idea clau 8
Justificació de la necessitat de rentar-se les mans [13] i altres hàbits higiènics. [ESS]
Idea clau 2
Activitat 51

Currículum 3r i 4t

Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.

Proposta per a 3r i 4t

Identificació de situacions que ens provoquen benestar i malestar, i dels motius que fan que sigui així. [ESS]
Idea clau 8
Comunicació de les pròpies emocions, necessitats, demandes i límits davant situacions concretes. [REPTES]
Respecte, acceptació i valoració dels límits, les demandes i les necessitats d’altres persones. [CÍVICA]
Idees clau 8 i 10
Reconeixement dels elements que ens cal canviar per millorar el benestar físic, emocional i social.
Presa de decisions i accions que ens ajudin a millorar el benestar físic, emocional i social en els entorns quotidians. [CÍVICA]
Idea clau 10

Currículum 5è i 6è

Aplicació de pautes que fomenten una salut emocional i social adequada: higiene del son, gestió de l’oci del lleure, ús adequat de dispositius digitals i estratègies per al foment de relacions socials saludables.

Proposta per a 5è i 6è

Reconeixement de la dimensió biopsicosocial del nostre benestar, per entendre que certes condicions socials poden agreujar o millorar el nostre benestar físic i emocional, i viceversa. [ECOSOCIAL]
Idea clau 11
Diferenciació entre hàbits i relacions saludables, no saludables, perjudicials o tòxics, de dependència, i abusius.
Valoració dels propis hàbits i relacions, i com es relacionen amb el propi benestar i malestar biopsicosocial.
Consens de mesures per millorar el benestar de totes les persones de la classe, tenint en compte les diferents circumstàncies. [CÍVICA]
Idea clau 10

Experimentem fent cultius amb dues plaques de Petri. La primera la toquem amb les mans netes i la segona amb les mans brutes després de tocar el terra o quan tornem del pati. L’experiment no s’acaba així sinó que donem possibilitat d’experimentar a altres preguntes dels infants a partir d’aquest experiment.

Per evitar el sobrecreixement dels microorganismes (entesos com a petits éssers vius que viuen al nostre cos).