En qualsevol dels temes estudiats, transformar preguntes d’opinió, de sí o no o de per què, en preguntes que convidin a observar amb atenció i estudiar els fenòmens, com ara “com canvia?”, “què passa si…?”, etc.

Tenim un banc de preguntes d’elements que ens podem preguntar sobre el medi i la societat. Per a cada una ens plantegem com ho podríem investigar. En alguns casos necessitarem observar, en d’altres mesurar, en alguns casos potser haurem de fer entrevistes… L’important és plantejar-ho i valorar quina és l’opció més adequada.

Seguiment de protocols de recerca donats per fer petites recerques que impliquin observar i mesurar com a mínim una vegada una variable.

En qualsevol dels temes estudiats, formular o reformular preguntes investigables que guiïn i delimitin la recerca que es fa i diferenciar-les de les preguntes que ens fem per cercar informació a Internet o altres fonts sobre un tema.

Seguiment de protocols de recerca amb concreció pròpia d’aspectes del disseny (tria del nombre de mesures, del procediment que cal seguir o de la forma de recollida i representació de les dades) amb repetició de mesures d’una o més variables i comparació de resultats de diferents experiments.

En qualsevol dels temes estudiats, elaboració de preguntes investigables que concretin una recerca empírica oberta i pròpia, per exemple en termes de variable independent o variable per modificar, dependent o variable per mesurar i de control o variables que controlem que no canviïn entre experiments.

Seguiment de protocols de recerca total o parcialment dissenyats i consensuats per l’alumnat, a partir de l’anàlisi de possibles alternatives experimentals per a la mateixa recerca, amb mesura de diverses variables directes o indirectes, repetició de mesures d’una o més variables i identificació del grau d’errada qualitatiu associat a la mesura o les possibles limitacions de la recerca.

Estudiem fenòmens naturals a ull nu o utilitzant instruments d’observació (lupa…) i mesura (regla o cinta mètrica, cronòmetre, termòmetre…), anotant acuradament el que s’ha observat i mesurat. Estudiem fenòmens socials recollint acuradament experiències o opinions amb entrevistes o qüestionaris senzills.

Estudiem els fenòmens naturals utilitzant protocols d’observació, instruments de mesura i representacions de dades en taules i gràfics senzills i adients d’acord amb l’escala física i temporal dels fenòmens observats. Recull acurat de dades tant de fonts directes com indirectes, actuals o històriques, amb instruments, adaptats o dissenyats, i triant fonts i participants per als fenòmens socials.

Estudiem els fenòmens naturals seleccionant i utilitzant combinacions de protocols d’observació, instruments de mesura i representacions de dades sofisticats i adients d’acord amb el tipus de fenòmens observats. Per exemple, recull acurat de dades tant de fonts directes com indirectes, actuals o històriques, amb instruments, adaptats o dissenyats, i triant fonts i participants per als fenòmens socials.

En qualsevol de les petites recerques fetes, presentació del procediment fet i resultats obtinguts combinant fotografies, dibuixos, text amb vocabulari precís i anotacions de les dades recollides per completar organitzadors gràfics senzills, com ara “què tinc, què faig, què passa i per què passa”.

En qualsevol de les recerques guiades fetes, presentació del procediment dut a terme i dels resultats obtinguts utilitzant conceptes i vocabulari propis de la recerca científica (com ara predicció, hipòtesi, justificació de la hipòtesi, mesura, error de mesura, observació, dades, resultats, comparació…) per completar parts d’organitzadors gràfics sofisticats com ara la plantilla PAPER.

En alguna de les recerques obertes fetes, elaboració de productes de comunicació científica, com ara informes de laboratori o pòsters científics, utilitzant adequadament el vocabulari científic i de manera rigorosa i entenedora per a una audiència científica (projecte de ciència ciutadana, visitants científics…), per exemple en el context de la participació en un congrés científic escolar.

En qualsevol de les petites recerques fetes, relacionar els resultats obtinguts per nosaltres i el que han observat i consensuat científics i científiques.

Comparació d’opinions personals (per exemple, sobre si hem de menjar només el que ens agrada) respecte de consensos de la ciència (com ara la piràmide alimentària o el plat de Harvard) configurats a partir de resultats de diferents estudis científics (per exemple, estudis que han analitzat què passa quan les persones no segueixen una dieta equilibrada).

Escollim un problema o repte actual (proper, local, íntim, global…) i ens preguntem de quina manera cada una de les ciències ens podria ajudar a resoldre’l, tant les ciències naturals com les socials.

En qualsevol dels temes treballats, omplir una fitxa que digui “fins llavors, es pensava que… degut al fet que… Després es va pensar que… degut al fet que…” (per exemple, de la generació espontània a la teoria microbiana).

Identificació de professionals de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM, en la sigla anglesa) diversos tant en el seu entorn familiar com al barri i fora, incloent-hi professionals de la salut (doctors i doctores, infermers i infermeres, farmacèutics i farmacèutiques, nutricionistes…), professionals tècnics (mecànics i mecàniques, instal·ladors i instal·ladores, reparadors i reparadores, informàtics i informàtiques…), etc., així com altres professionals, tots igual d’importants per al funcionament de la societat (botiguers i botigueres, operaris, artistes, docents, personal de neteja…).

Ens preguntem de quina manera podem conèixer les persones del nostre voltant (hi podem parlar, les podem observar, podem mirar-ne fotografies…). Però, i les persones que no hem conegut mai? I les que van viure fa milers d’anys? Per entendre que el coneixement que en tenim l’hem construït a partir de fonts, ens plantegem quin és el tipus de vestigi que ens en queda, de quines maneres els podem analitzar i quines informacions en podem deduir.

Anar dissenyant un joc de línia del temps amb descobriments cientificotecnològics fets per una diversitat de persones de diferents gèneres i cultures, que incloguin tant tecnologies i troballes científiques de gran reconeixement històric com aquelles d’àmbit més quotidià.

En qualsevol dels temes treballats, identificar com les idees científiques s’utilitzen en la creació de noves tecnologies i com aquestes permeten el desenvolupament de noves idees científiques, sempre en un context històric i social donat (per exemple, el camí del telescopi de Galileo Galilei en l’observació de cometes per Caroline Hershel).

Connectem amb els testimonis de diferents persones que han hagut de vèncer dificultats per dedicar-se a la ciència. Després de llegir-les i escoltar-les, identifiquem les dificultats que apareixen (per exemple, falta de referents, efecte Pigmalió o baixes expectatives socials, falta de sistema públic, discriminacions de gènere, classe o racialitat, feines precàries, dificultats per conciliar responsabilitats familiars…). Pensem sobre si alguna d’aquestes pot afectar-nos i busquem una mesura per fer-hi front.