El model de matèria és una construcció conceptual escolar que ens permet explicar com és la matèria per dintre, de què està formada i per què presenta unes propietats determinades. Parteix de la gran idea clau que tota la matèria està composta per partícules molt petites, que estan en moviment constant i que formen diferents tipus d’estructures segons com s’enllacen i interactuen entre elles. Aquest model proporciona una manera de donar sentit a fenòmens quotidians molt diversos, des de la dissolució d’una substància als canvis d’estat, la mescla de materials o les reaccions químiques. També permet interpretar la composició interna de la matèria i justificar les seves propietats. A mesura que s’avança en els diferents cursos de l’ESO, aquest model s’ha d’anar sofisticant de manera progressiva: en els primers nivells s’introdueix com una idea bàsica de partícula (el que normalment s’associa al model de Dalton), mentre que en els cursos superiors es fa més sofisticat, incorporant conceptes com l’estructura de l’àtom (model de Rutherford), i acabant amb una versió més sofisticada a 4t d’ESO que inclou els nivells electrònics (model de Bohr) que permeten explicar els enllaços químics a partir de la combinació d’electrons. A mesura que avança aquesta conceptualització de la matèria i de l’àtom, en paral·lel, al bloc curricular de Canvi també avançarà la manera de fer servir aquest model per explicar els canvis químics: mentre que a 1r o 2n d’ESO conceptualitzarem les reaccions químiques com creacions i trencament d’enllaços d’àtoms concebuts segons el model de Dalton, a 4t d’ESO les conceptualitzarem fent servir idees complexes que es recolzen en el model de Bohr, com ara la idea de valència o els tipus d’enllaç. En cadascuna d’aquestes versions que progressen al llarg dels cursos cal combinar una mirada a tres escales: a escala macroscòpica, comprenent el comportament observable i mesurable dels materials i substàncies (i per això és important que l’alumnat observi i experimenti amb propietats i canvis de la matèria), a escala submicroscòpica (imaginant la disposició de les partícules, el seu moviment, els enllaços i interaccions que hi ha entre elles, etc.) i una a escala simbòlica (comprenent la forma d’expressar l’estructura i els canvis en la matèria a través de la nomenclatura química).