El model científic escolar d’interacció comprèn el que normalment es coneix com a mecànica newtoniana, i inclou tant la simple descripció del moviment (la cinemàtica) com l’anàlisi de les forces que intervenen per provocar canvis en aquests moviments (la dinàmica). Aquest model científic proporciona una explicació per a una àmplia varietat de fenòmens, des de les deformacions que experimenten els materials quan estan sotmesos a forces a la caiguda dels cossos provocada per la gravetat o el funcionament de les màquines simples. Al llarg de l’ESO, aquest model evoluciona des d’una comprensió inicial i qualitativa, basada en l’observació de canvis, fins a una explicació més precisa i quantitativa, que integra el llenguatge vectorial, les lleis de Newton i la representació gràfica i algebraica dels moviments més comuns. Així, mentre que als primers cursos de l’ESO ens podem centrar en la comprensió de la velocitat, més endavant podrem endinsar-nos en el concepte d’acceleració, i també passar d’un abordatge més qualitatiu (comprendre què vol dir acostar-se o allunyar-se d’un origen de coordenades) a un de més quantitatiu (incloses les equacions del MRU o el MRUA). De la mateixa manera, convé començar en situacions en què les forces i el moviment es donen en una sola dimensió, per avançar progressivament en situacions en què el moviment o les forces es donen en dues dimensions.