Aquest quadre i les orientacions de cada bloc de sabers són un exemple de concreció del currículum de Música a partir del Decret 175/2022. Així doncs, els docents de Música poden establir la seva pròpia seqüenciació dels sabers que considerin més adient en funció de les característiques del seu centre i de les necessitats i perfil de l’alumnat, atès que la gradació de sabers s’ha pensat des d’una perspectiva d’aprenentatge progressiu i en espiral. Cal completar aquesta proposta de seqüenciació i gradació amb la lectura de les orientacions del bloc corresponent per ampliar exemples, entendre com desenvolupar-los i valorar del tot la proposta. Caldria assegurar que els sabers essencials [ESS] es treballen en algun moment de l’etapa.

La dimensió social i cultural de la música és inherent al fet musical. Tota música es produeix, es comparteix i es viu en un context que n’influeix el significat, la funció i l’experiència. Per això, el currículum no estableix una competència cultural diferenciada, sinó que integra els sabers del bloc C com a part inseparable de les altres competències. Això implica abordar la pràctica musical des d’un enteniment situat: del que sona, de qui i per a qui sona, i de per què sona. La cultura no es treballa només quan s’estudia història de la música: és present en tota acció musical significativa.

Aquest enfocament afavoreix el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat, tant sobre la música com sobre el món. Triar repertoris significatius i plantejar preguntes sobre les funcions, els valors o els significats de la música pot generar espais de diàleg, reconèixer perspectives diverses i construir significats compartits, posant en valor les diferències com a font de coneixement, expressió i convivència.

Aquest treball pot complementar-se amb la contextualització històrica, geogràfica i cultural de les pràctiques musicals, mitjançant l’estudi d’obres, estils i formes d’expressió de diverses èpoques i cultures. Aquesta aproximació pot adoptar formats diversos —recorreguts cronològics, estudis comparatius o enfocaments temàtics—, amb l’objectiu d’entendre com la música es vincula als contextos socials, culturals i simbòlics del seu temps i lloc.

En aquest marc, el patrimoni cultural català pot ser una eina valuosa per reconèixer la tradició musical pròpia, entesa com una oportunitat per dialogar amb altres repertoris. Aquesta aproximació no pretén substituir altres músiques, sinó oferir un punt de partida —o fins i tot d’arribada— per establir vincles amb altres formes de fer i viure la música. Així doncs, cal evitar una visió única o jeràrquica del cànon.

Aquest enfocament es pot concretar en propostes com ara la recerca sobre músiques del territori, l’anàlisi crítica de gèneres populars, la incorporació de músiques urbanes o l’exploració de repertoris minoritzats, incloent-hi pràctiques musicals comunitàries, rituals o experimentals. Aquestes activitats poden partir tant de l’experiència sonora quotidiana de l’alumnat com de tradicions culturals invisibilitzades o de repertoris poc representats al cànon escolar. Tot plegat contribueix a visibilitzar la diversitat de vivències musicals dins i fora de l’aula.

Per donar-hi continuïtat, es poden dur a terme projectes col·laboratius amb músics locals o amb músics d’altres tradicions culturals —siguin o no presents a l’aula—, així com activitats vinculades a paisatges sonors propers o sortides relacionades amb pràctiques musicals de l’entorn.

Aquest bloc pot obrir també espais per a la reflexió crítica sobre processos globals, com ara l’apropiació cultural, el paper dels mercats musicals o les desigualtats en la circulació i el reconeixement de certs hàbits de consum. Tot plegat permet connectar els sabers musicals amb l’experiència vital de l’alumnat i aprofundir en les dimensions socials, simbòliques i culturals de la música.

Des d’aquesta mirada, es considera rellevant fomentar una actitud crítica i intercultural, capaç de qüestionar les narratives musicals dominants i ampliar els horitzons de referència de l’alumnat. Aquest enfocament no exclou el patrimoni propi, sinó que el planteja com un punt d’enllaç amb altres tradicions i formes de fer música.

En coherència amb aquest plantejament, aquest bloc s’alinea especialment amb les competències: CE1 Analitzar produccions musicals per mitjà de l’escolta activa, la identificació d’elements i la reflexió per entendre’n l’evolució i les funcions dins la cultura. CE4 Crear projectes musicals per mitjà de la veu, els instruments i el cos amb el suport de les eines tecnològiques per desenvolupar oportunitats personals, socials i professionals de manera inclusiva. A més d’aquestes competències —relacionades amb l’anàlisi contextual i la creació col·lectiva—, el bloc també contribueix al desenvolupament de la resta de competències musicals, ja que la contextualització és part integral de qualsevol acció musical significativa.

Orientacions didàctiques

Treballar una diversitat musical que trenqui la idea d’una única narrativa i faci visibles expressions sovint marginades pel cànon occidental.

• Treballar una diversitat musical que trenqui la idea d’una única narrativa i faci visibles expressions sovint marginades pel cànon occidental.

• Ampliar els horitzons de referència de l’alumnat relacionant músiques de diferents procedències culturals i geogràfiques.

• Valorar els contextos i significats musicals de l’experiència sonora viscuda per l’alumnat i pel grup classe.

• Donar a conèixer artistes i col·lectius significatius de diferents àmbits culturals i geogràfics, amb una mirada oberta i diversa, i amb especial atenció a la perspectiva de gènere.

• Vincular l’aprenentatge sobre contextos i cultures musicals amb la pràctica a l’aula, mitjançant activitats d’interpretació, creació i reflexió.

• Fomentar la participació activa de l’alumnat mitjançant la recerca, la interpretació i la pràctica musical sobre contextos diversos.

• Facilitar el contacte amb la música en viu —en directe o en enregistraments— com a pretext per aprofundir en la seva dimensió social i cultural.

• Explorar entorns físics i virtuals de gaudi, consum i participació musical, i valorar-ne el significat social en l’entorn proper de l’alumnat.

• Impulsar projectes interdisciplinaris que posin en relació la dimensió social i cultural de la música amb altres matèries del currículum.