Aquest quadre i les orientacions de cada bloc de sabers són un exemple de concreció del currículum de Música a partir del Decret 175/2022. Així doncs, els docents de Música poden establir la seva pròpia seqüenciació dels sabers que considerin més adient en funció de les característiques del seu centre i de les necessitats i perfil de l’alumnat, atès que la gradació de sabers s’ha pensat des d’una perspectiva d’aprenentatge progressiu i en espiral. Cal completar aquesta proposta de seqüenciació i gradació amb la lectura de les orientacions del bloc corresponent per ampliar exemples, entendre com desenvolupar-los i valorar del tot la proposta. Caldria assegurar que els sabers essencials [ESS] es treballen en algun moment de l’etapa.

El bloc B, Interpretació, improvisació i creació escènica, desenvolupa els sabers que permeten a l’alumnat interpretar, improvisar i crear música, amb l’objectiu de potenciar-ne l’expressió, la creativitat, la comprensió del llenguatge musical i el gaudi individual i col·lectiu. Interpretar amb instruments, amb la veu o amb el cos els permet establir una relació directa amb la música, entendre’n els elements i viure-la com una experiència significativa.

La interpretació és un aspecte fonamental de l’educació musical i ha de ser un dels eixos de treball també a l’etapa d’educació secundària. És una via d’expressió important que desenvolupa habilitats i destreses en els àmbits cognitiu, emocional, social i personal. En l’àmbit cognitiu destaquen la memòria, l’atenció, la concentració, el pensament crític i la coordinació visuomotriu. En l’àmbit social és rellevant el treball en equip, especialment en conjunts vocals o instrumentals, així com l’empatia i l’escolta activa. En l'àmbit personal, afavoreix l’autoconfiança, l’autoestima, la gestió emocional, la persistència, la disciplina i la responsabilitat.

Interpretar és fer sonar música ja creada. Ser competent en interpretació implica tenir habilitats i coneixements per actuar en diversos contextos, segons les característiques de la situació i les expectatives de qualitat, estil i objectiu. Cal ser sensible al resultat sonor i fer un bon ús dels instruments i la veu, de manera que la música a l’aula eduqui l’oïda i la sensibilitat musical i escènica.

El repertori ha de ser significatiu i proper per a l’alumnat, sigui perquè s’apropa a la seva música habitual o perquè l’han treballat a classe i l’han fet seu. Cal promoure la varietat de repertori per afavorir el coneixement de diferents estils musicals.

Pel que fa a la interpretació, cal trobar un equilibri entre la dificultat i el resultat esperat; ha de ser assequible, però alhora, un repte. Això s’aconsegueix personalitzant el material i oferint diferents nivells de dificultat d’execució en una mateixa peça.

La improvisació i la creació també són processos fonamentals per a l’aprenentatge musical, ja que permeten explorar sons i recursos, activar la imaginació sonora i construir música pròpia.

Sota els conceptes d’improvisació i creació s’inclouen totes les activitats en què els sons i les combinacions sonores sorgeixen de la iniciativa individual o col·lectiva, sense reproduir música existent. Ens centrem en la creació musical a l’ESO, no pas l’escènica. Podem identificar diversos processos que afavoreixen el desenvolupament de la competència creativa:

Exploració: moments en què es prova amb la veu o amb instruments per produir sons, melodies, ritmes, harmonies o dinàmiques. Són activitats d’alta implicació i escolta individual o en petit grup, en què l’alumnat dona forma sonora a una idea. Normalment, parteixen d’una consigna, tot i que també poden ser lliures.

Improvisació: l’alumnat inventa la música mentre la interpreta, individualment, en petits grups o amb tota la classe. Ha de mantenir la coherència del discurs musical i, en el cas d’improvisació conjunta, escoltar activament els altres. Les improvisacions poden ser lliures o amb finalitats concretes, com introduir una obra, omplir un espai o crear un ambient sonor.

Composició: procés de fixació del discurs musical a partir de l’exploració i la improvisació i l’anàlisi. Implica prendre decisions de diferent naturalesa, tant reflexives com expressives. A secundària, pot adoptar formes diferents segons si es fa amb instruments analògics o eines digitals. Amb instruments, molt sovint és col·lectiva i inclou passos com escollir el tema, explorar, improvisar, seleccionar idees, interpretar-les, avaluar el que sona i fer-ne la representació gràfica (convencional o no convencional). Amb recursos digitals, el procés presenta unes altres dinàmiques.

Treballar la interpretació, la improvisació i la creació afavoreix la producció sonora: l’alumnat pensa, genera i avalua la música, fent servir un vocabulari específic i aplicant coneixements de manera competencial, activant la intuïció i el criteri estètic. S’experimenta l’escolta activa i es reconeix la necessitat d’escoltar per aprendre.

Finalment, interpretar, improvisar i crear permet viure la música com a experiència social compartida, ja que aquesta vivència afavoreix els vincles i la cohesió social. A l’hora d’abordar aquests sabers, no es pot obviar l’oportunitat que ofereix l’aula de música com a entorn socialitzador i inclusiu, on cada persona aporta un valor únic i tots els membres són complementaris.

Aquest bloc de sabers està íntimament relacionat amb les competències: CE2 Expressar-se musicalment a través d’improvisacions vocals o instrumentals tenint en compte les emocions que provoquen i per desenvolupar la creativitat amb una actitud col·laborativa. CE3 Interpretar a través de la veu, els instruments i la dansa per explorar les possibilitats creatives, expressives i emocionals i desenvolupar l’autoestima. CE4 Crear projectes musicals a partir de la veu, els instruments i el cos amb el suport de les eines tecnològiques per desenvolupar oportunitats personals, socials i professionals de manera inclusiva.

Orientacions didàctiques

L’ensenyament de les competències d’interpretació i de creació es planteja com un procés global i progressiu, adaptat a cada etapa del desenvolupament. Aquest enfocament té com a finalitat capacitar l’alumnat per interpretar i crear música de manera expressiva i conscient.

Com hem comentat més amunt, en aquest bloc es potenciaran especialment les activitats d’exploració sonora, la improvisació a partir de diversos pretextos, la creació individual i col·lectiva i l’escolta activa tant de les produccions pròpies com de les dels companys, de manera que es promourà una vivència musical completa, reflexiva i compartida.

A continuació proposem unes orientacions metodològiques generals per a aquest bloc, així com una proposta de gradació dels sabers en diferents nivells de dificultat (quadre posterior):

• Aprenentatge actiu: centrar l’ensenyament en la pràctica musical (interpretació, improvisació, creació i escolta).

• Progressió i globalitat: planificar un aprenentatge progressiu i integrador de les diferents dimensions musicals.

• Treball col·laboratiu: fomentar la cooperació i la creació conjunta per afavorir l’escolta, l’empatia i la responsabilitat compartida.

• Processos d’autoaprenentatge: aplicar tècniques elementals.

• Diversitat de recursos: utilitzar fonts sonores de tota mena: instruments variats, la veu, el cos, objectes quotidians, eines digitals, etc.

• Creativitat i expressió: proposar activitats obertes que estimulin la iniciativa, la llibertat expressiva i la imaginació sonora.

• Avaluació competencial: aplicar una avaluació formativa, valorant tant els processos com els resultats, incloent-hi autoavaluació i coavaluació.