Omet navegació

Concrecions Bloc 3: Contextos i cultures

Seqüenciació i concreció dels sabers

Currículum

  • C1 Anàlisi de l’evolució de les textures musicals i les formes musicals en obres de diferents períodes històrics.

Proposta Curs 1

  • C1.1 Reconeixement bàsic de les principals textures musicals —monodia, heterofonia i polifonia— a partir de l’audició guiada, la visualització de partitures senzilles o esquemes gràfics, i la participació en activitats performatives que posin en joc aquests conceptes (cànon a una veu, cànon a dues veus, improvisacions col·lectives amb variacions, etc.).

    Identificació contextualitzada de les textures en músiques tradicionals, populars i clàssiques, i valorar-ne la funció comunicativa, expressiva o ritual.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1

B10.1

  • C1.2 Reconeixement de les formes musicals més comunes (binària, ternària, rondó, tema amb variacions, forma cançó) mitjançant audicions guiades, representacions gràfiques senzilles i dinàmiques interpretatives o corporals que evidenciïn la repetició, la variació i el contrast.

    Reconeixement de la forma en músiques de diferents gèneres (clàssica, popular, tradicional, entre d’altres) i de diferents cultures. Valoració de la forma com a estructura organitzadora del discurs musical.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1

B10.1

Proposta Curs 2

  • C1.3 Anàlisi de les textures musicals en relació amb els contextos culturals i socials en què apareixen, per valorar la diversitat musical del món.

    Reconeixement i comparació de diferents tipus de textura, com ara la monodia (cant gregorià, música hindú clàssica), la polifonia imitativa (música coral del Renaixement), la polifonia modal (cor georgià), la bifonia (cant difònic de Tuva), l’heterofonia (gamelan o cants de treball africans) i l’homofonia amb acompanyament harmònic (cançons pop).

    Valoració de les textures com a formes d’organització sonora col·lectiva i com a expressió identitària, espiritual o funcional segons les cultures.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1

  • C1.4 Anàlisi de les formes musicals en relació amb els seus contextos històrics, culturals i funcionals, per valorar la diversitat musical en el món.

    Reconeixement de formes com la binària, la ternària, el rondó, el tema amb variacions o la forma cançó, a partir d’exemples de músiques tradicionals, clàssiques i populars d’arreu.

    Valoració de les formes musicals com a estructures expressives vinculades a pràctiques socials, rituals o escèniques.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1

Currículum

  • C2 Anàlisi de les músiques populars urbanes nacionals i internacionals des dels anys 50 fins a l’actualitat. El rock. El jazz. Principals solistes i grups musicals

Proposta 4t curs

  • C2.1 Anàlisi de les músiques populars urbanes nacionals i internacionals des dels anys cinquanta fins avui, incloent-ne l’evolució estilística, les transformacions socials i tecnològiques que han influït en la seva difusió i recepció, i la seva vinculació amb moviments socials.

    Aproximació al rock i al jazz, des de les seves variants i hibridacions, valorant-ne les aportacions musicals, socials i culturals. Principals solistes i grups musicals, analitzats en funció del seu context, estil i impacte.  [ESS]

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1

Currículum

  • C3 Identificació de les característiques estilístiques i socials dels principals gèneres del repertori més rellevant del patrimoni cultural i musical.

Proposta Curs 1

  • C3.1 Reconeixement de les característiques estilístiques (formes, instruments, estructures rítmiques i melòdiques) i socials (ús, funció, context) de gèneres musicals tradicionals (com ara la sardana, el flamenc o la música andina), populars (com ara la cançó d’autor, el reggae o el hip-hop) i clàssics (com ara la música simfònica, l’òpera o la música de cambra), i valoració de la seva diversitat i el seu paper dins del patrimoni cultural, tant local com global.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1, A6.1

B10.1

Proposta Curs 2

  • C3.2 Investigació de gèneres musicals diversos, tradicionals, populars i clàssics, analitzant-ne les característiques estilístiques i socials en relació amb factors històrics (colonialisme, migracions, globalització), culturals (identitat, llengua, religió) i polítics (hegemonia, resistència, censura). Valoració crítica del pes de les relacions de poder en la legitimitat o marginació d’uns gèneres respecte a d’altres dins el camp musical. [ESS]

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1, A6.1

B10.1

Currículum

  • C4 Recerca d’artistes i agrupacions locals, nacionals i d’arreu

Proposta Curs 1

  • C4.1 Recerca d’artistes i agrupacions musicals vinculades al territori en un sentit ampli (barris, municipis o entorns urbans), que representin una diversitat d’orígens culturals, estils i llengües. Inclou, entre d’altres, cantautors locals en llengües pròpies, grups de música urbana formats per joves d’orígens diversos, formacions de música tradicional (com ara grallers, cobles o grups de dansa tradicional), corals, bandes i col·lectius que incorporin influències musicals de diferents cultures del món, propostes de fusió intercultural i agrupacions vinculades a espais educatius, moviments socials o esdeveniments culturals del territori.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A7.1

B2.1, B4.1, B4.2, B6.1

Proposta Curs 2

  • C4.2 Recerca d’artistes i col·lectius musicals d’àmbit nacional i internacional que representin o transmetin pràctiques musicals de cultures no hegemòniques. Inclou agrupacions vinculades a tradicions musicals orals i comunitàries de diferents regions del món, col·lectius que formen part de moviments de resistència cultural o pertanyents a comunitats indígenes, formacions vocals o instrumentals que desenvolupen pràctiques rituals o espirituals, expressions musicals urbanes creades des de contextos de diàspora, i projectes híbrids que parteixen de realitats culturals minoritzades o poc visibles dins dels circuits comercials globals.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A7.1

B2.2, B4.1, B4.2, B6.1

Currículum

  • C5 Desenvolupament del pensament ètic i responsable en relació amb la propietat intel·lectual i cultural.

Proposta Curs 1

  • C5.1 Coneixement de les principals categories legals vinculades a la propietat intel·lectual: drets d’autor, llicències d’ús, copyright, domini públic i Creative Commons. Distinció entre usos personals, educatius i públics de materials musicals i sonors en diferents suports (enregistraments comercials, plataformes digitals, músiques de videojocs o xarxes socials). Identificació de situacions habituals en què cal atribuir autoria, demanar permís o evitar el plagi en el consum o la reutilització de músiques alienes. [ESS]

Proposta Curs 2

  • C5.2 Anàlisi de situacions en què entren en conflicte els models de control i distribució de la música: apropiació de repertoris tradicionals per part de la indústria musical, ús no autoritzat de músiques en vídeos escolars o xarxes socials, pràctiques de remix o sampling sense reconeixement d’autoria, i condicions de visibilitat o exclusió d’artistes en funció del règim de llicències. Valoració comparada de models restrictius (copyright) i col·laboratius (copyleft, Creative Commons), en relació amb l’accés al coneixement, la justícia cultural i la creació compartida.

Currículum

  • C6 Contextualització de les principals agrupacions musicals a partir de les famílies instrumentals i les característiques vocals.

Proposta Curs 1

  • C6.1 Experimentació de la producció sonora amb el cos i objectes quotidians: picar de mans i peus, fer sons amb la boca, jocs rítmics, ritmes amb objectes o patrons de percussió corporal, de tradicions diverses.

    Exploració de la producció del so mitjançant la creació d’instruments musicals amb materials reciclats.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A5.1, A5.2

B3.1, B3.2, B7.1, B7.2, B8.1

  • C6.2 Identificació de famílies instrumentals i vocals a partir de la classificació organològica de Hornbostel–Sachs (o altres classificacions històriques), i valorar-ne la diversitat acústica, cultural i constructiva. Introducció d’exemples de diferents continents: balàfon i djembé (Àfrica), shakuhachi i erhu (Àsia), quena i xarango (Amèrica Llatina), violí i flauta dolça (Europa), sitar i tabla (Índia), instruments electrònics simples (loop station, theremin).

    Aproximació de tècniques vocals diverses com ara la veu polifònica georgiana, el cant difònic de Tuva, la veu projectada tradicional i urbana.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1, A5.1, A5.2, A6.1, A8.1

B4.1, B4.2, B5.1

Proposta Curs 2

  • C6.3 Contextualització d’agrupacions vocals i instrumentals locals i globals, tenint en compte l’origen geogràfic, el context cultural i la funció social: orquestra simfònica (concert, elitisme cultural), cobla catalana (ball i identitat), big band (jazz, oci i ball), coral litúrgica o reivindicativa, conjunts andins (cerimònies comunitàries), grups de flamenc (expressió cultural) i bandes escolars (educació i socialització).

    Anàlisi del paper de les principals agrupacions vocals i instrumentals en la construcció d’identitats individuals i col·lectives.

    Valoració de la diversitat de funcions musicals (celebració, ritual, protesta, oci…) i anàlisi del paper de la música en la construcció d’identitats individuals i col·lectives, amb relació al context cultural i social. [ESS]

Relació amb sabers d’altres blocs:

A1.1, A1.2, A3.1, A3.2, A4.1, A6.1, A7.1

B14.1

Currículum

  • C7 Contextualització històrica i social de la música al cinema.

Proposta 4t curs

  • C7.1 Contextualització històrica i social de la música al cinema, tenint en compte els canvis en les funcions expressives, narratives i comercials de la música cinematogràfica, des del cinema mut fins avui, i analitzant com els diferents gèneres, èpoques i estils cinematogràfics han influït en l’ús musical, tant en composicions originals com en la reutilització de músiques preexistents.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A3.1

Currículum

  • C8 Desenvolupament de propostes artístiques que posin en valor les músiques tradicionals, populars i urbanes.

Proposta Curs 1

  • C8.1 Participació activa i reflexiva en propostes interpretatives i creatives a partir de músiques com ara cançons tradicionals catalanes, músiques de festa major, músiques llatinoamericanes de transmissió oral, cançons de rap locals o músiques urbanes populars entre l’alumnat.

    Realització d’arranjaments senzills, adaptacions amb instruments escolars, percussió corporal o veu, i interpretació en formats escènics o audiovisuals. S’ha de fomentar la comprensió del context i la funció d’aquestes músiques. [ESS]

Relació amb sabers d’altres blocs:

A7.1, A8.1

B2.1, B2.2, B3.3, B4.1, B6.1, B10.1

Proposta Curs 2

  • C8.2 Creació de propostes artístiques contextualitzades (performances, rap, vídeos, instal·lacions sonores, presentacions escèniques...) que integrin músiques com el flamenc, músiques de resistència llatinoamericana, música tradicional del nord d’Àfrica, corrandes, reggaeton crític o rap feminista.

    Desenvolupament de projectes i propostes artístiques a partir de processos col·laboratius que posin en relació les músiques amb el seu significat social, el missatge que transmeten i la identitat de qui les crea.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A7.1, A8.1

B11.1, B12.1

Currículum

  • C9 Edició, gravació i reproducció del so en diferents contextos

Proposta 4t curs

  • C9.1 Edició, gravació i reproducció del so en diferents contextos, com ara l’enregistrament de veu o instruments amb micròfons analògics i digitals, la manipulació bàsica d’arxius sonors amb programari específic (seqüenciadors o editors d’àudio) i la preparació de formats per difondre’ls o presentar-los en contextos escolars, domèstics o digitals (xarxes socials, pòdcasts, vídeos, presentacions multimèdia...). [ESS]

Relació amb sabers d’altres blocs:

A2.1

B9.1, B12.1

Currículum

  • C10 Ús de sistemes d’enregistrament i reproducció de so dins i fora de l’aula

Proposta 4t curs

  • C10.1 Ús de sistemes d’enregistrament i reproducció de so dins i fora de l’aula, com ara gravadores portàtils, dispositius mòbils, ordinadors amb interfícies d’àudio, taules de mescles o altaveus actius, tant en activitats de recollida de sons ambientals, enregistrament de pràctiques musicals o creacions sonores com en situacions de reproducció i escolta crítica en diferents espais educatius o comunitaris.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A2.1

Currículum

  • C11.1 Valoració de la transformació dels valors, els hàbits, el consum i el gust musical com a conseqüència dels avenços tecnològics, analitzant fenòmens com la digitalització de la música, l’ús d’algoritmes i plataformes de reproducció contínua, la personalització del consum musical, la pèrdua de suport físic, l’auge de les xarxes socials com a espai de prescripció, i les noves formes de relació amb la creació i difusió musical.

Proposta 4t curs

  • C11.1 Valoració de la transformació dels valors, els hàbits, el consum i el gust musical a conseqüència dels avenços tecnològics, analitzant fenòmens com la digitalització de la música, l’ús d’algoritmes i plataformes de reproducció contínua, la personalització del consum musical, la pèrdua de suport físic, l’auge de les xarxes socials com a espai de prescripció, i les noves formes de relació amb la creació i difusió musical.

Relació amb sabers d’altres blocs:

A8.1

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)