La proposta d’orientacions curriculars que presentem neix de l’encàrrec del Departament d’Educació de concretar i seqüenciar els sabers de la matèria d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual (EPVA) de 1r a 3r d’ESO i de l’Expressió Artística de 4t, tal com recull el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Aquesta concreció és fruit del treball coordinat de set docents que hem volgut elaborar una orientació propera i aplicable a l’aula, flexible i dinàmica, que reflecteixi la complexitat dels sabers artístics i la seva seqüenciació per nivells.

L’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual és una matèria interdisciplinària i transdisciplinària, estretament relacionada amb altres àrees del coneixement. En la societat actual, les produccions artístiques, visuals i audiovisuals són més diverses que mai, i comprendre-les, contextualitzar-les i interpretar-les és clau per desenvolupar un esperit crític, reflexiu i creatiu en l’alumnat. La imatge i els llenguatges visuals i audiovisuals, omnipresents en l’entorn, els mitjans de comunicació i els dispositius digitals, tenen finalitats i aplicacions múltiples, no només en l’art i el disseny, sinó també en la comunicació, l’educació, la ciència i la tecnologia.

El currículum d’EPVA promou que tot l’alumnat, de 1r a 3r d’ESO, desenvolupi competències per comprendre i valorar les produccions artístiques i, alhora, crear-les amb finalitats diverses, utilitzant materials, tècniques i eines, tant manuals com digitals, i tenint en compte la sostenibilitat i el context cultural. A 4t d’ESO, la matèria Expressió Artística, de caràcter optatiu, garanteix la continuïtat del desenvolupament de les competències artístiques en situacions més complexes i properes a contextos reals, amb accés a alumnat amb perfils i motivacions diverses.

La proposta de desplegament curricular parteix de tres funcions pedagògiques interrelacionades: observar-comprendre, crear-experimentar i comunicar-significar, amb l’objectiu últim de transformar. Aquestes funcions guien la classificació i valoració de les situacions d’aprenentatge, tot i que en cada activitat pot predominar una funció segons la finalitat educativa.

• Observar i comprendre implica parar atenció, escoltar, analitzar i interpretar, per conèixer el llenguatge visual i la seva relació amb el context cultural i social.
• Crear i experimentar implica projectar, imaginar, assajar, construir i transformar idees, emocions i conceptes a través de processos creatius.
• Comunicar i significar implica expressar-se, visibilitzar idees i transmetre missatges amb intencionalitat i responsabilitat.
• Transformar implica qüestionar, subvertir, reapropiar i generar canvi, entenent l’art com a eina crítica i transformadora de la societat.

El currículum s’organitza en tres blocs de sabers:

1. Elements del llenguatge visual i experimentació comunicativa, centrats en l’anàlisi, la percepció, la comprensió i l’ús de les imatges i els llenguatges visuals i audiovisuals.
   
2. Creació artística: tècniques, procediments i processos, que desenvolupa la capacitat de crear projectes artístics i de disseny, i integra geometria, representació i sostenibilitat.
   
3. Manifestacions artístiques i patrimoni cultural, que fomenta l’apreciació estètica, la reflexió crítica, la lectura de missatges visuals i el desenvolupament del pensament ètic i responsable en relació amb la cultura i la propietat intel·lectual.

Aquest marc global ofereix un context per al desplegament dels sabers, n’orienta la seqüenciació per cursos i en promou l’adquisició de competències que permetin a l’alumnat interpretar, crear, comunicar i transformar el món a través de l’art.

Cos de les orientacions dels sabers d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

1. Principis generals
   Partim d’una concepció de l’educació artística com a eina per a la lectura crítica del món, l’expressió subjectiva i l’acció transformadora. Les propostes no es plantegen com activitats desconnectades, sinó com a situacions d’aprenentatge amb sentit que integren sabers i competències. El focus es posa en l’experimentació, la recerca, la creació i el posicionament, no només en la tècnica ni en la imitació de models.
   
   Els principis bàsics de la concreció dels sabers són:
   1. Contextualització: totes les activitats parteixen d’un repte o una pregunta significativa.
   2. Complexitat progressiva: els sabers no es fragmenten, sinó que s’introdueixen quan cal, dins de processos més amplis.
   3. Aprenentatge significatiu: els sabers es vinculen amb emocions, identitat, compromís social, entorn…
   4. Retorn social o comunicatiu: tot projecte artístic hauria de tenir una forma de “retorn” que el vinculi amb la comunitat o el context real.
2. Integració dels sabers
   S’explica com es treballen els sabers no de forma aïllada, sinó com a parts d’un mateix procés artisticoeducatiu.
   Els sabers es combinen en les propostes mitjançant una mirada transversal: l’observació, la composició, la tècnica, la lectura crítica, la creació i la difusió es desenvolupen de manera interrelacionada. Cada situació d’aprenentatge mobilitza diversos sabers de diferents blocs. Els sabers artístics s’aprenen fent, mirant, pensant, sentint i compartint.
   Exemple:
   En una proposta en què l’alumnat ha de crear una intervenció visual en un espai escolar, es poden treballar simultàniament:
   
   • l’observació crítica de l’entorn visual,
   • els principis de la percepció,
   • la composició espacial,
   • les tècniques mixtes,
   • la reflexió sobre la funció social de l’art.