Introducció

Aquestes orientacions tenen com a finalitat donar suport al professorat d’Educació Física en la identificació i priorització dels sabers clau del currículum, amb l’objectiu de facilitar una planificació coherent, progressiva i realista al llarg de l’etapa educativa. El document vol ser una eina d’acompanyament per ajudar a prendre decisions pedagògiques fonamentades, adaptades al context de cada centre i a la realitat de l’aula.

L’objectiu principal és afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat a través del cos i el moviment promovent una Educació Física que vagi més enllà de la pràctica motriu puntual i contribueixi a la formació de persones competents, autònomes i crítiques. Es posa l’accent en el valor educatiu de les situacions motrius com a espais en què l’alumnat pren decisions, coopera, gestiona emocions, resol problemes i reflexiona sobre la pròpia acció.

Partint de la idea que s’aprèn a través de l’experiència i en context, el document incorpora una seqüenciació coherent dels sabers al llarg de l’etapa que poden servir de referència al professorat a l’hora de dissenyar, adaptar o revisar les seves programacions. Aquestes propostes no s’han d’entendre com a models tancats, sinó com a punt de partida flexible, transferible a diferents realitats, nivells i entorns educatius.

Les orientacions que es presenten no són prescriptives, ni pretenen establir una única manera de treballar l’Educació Física. Responen a la interpretació del currículum feta a partir de l’experiència docent, la reflexió compartida entre professionals i les aportacions de la recerca actual en l’àmbit de l’activitat física i l’educació. Es convida el professorat a contrastar-les, adaptar-les i enriquir-les, d’una banda, a partir de la seva pròpia pràctica i, d’una altra, al context i l’entorn en el qual es troba el centre educatiu.

La matèria d’Educació Física integra sabers diversos i interrelacionats que es desenvolupen al llarg de l’etapa de manera no lineal i amb una càrrega horària limitada. Per aquest motiu, es destaca la importància de prioritzar, seqüenciar i connectar els aprenentatges, així com de crear espais de coordinació dins del centre i amb altres àmbits per garantir una experiència educativa coherent i significativa per a l’alumnat.

Tot i que el document no estableix orientacions metodològiques concretes, es remarca la importància de plantejar situacions d’aprenentatge significatives, connectades amb els interessos de l’alumnat, els hàbits de vida activa, la salut, l’ús responsable del cos, l’esport, el lleure i la convivència. Aquest enfocament afavoreix la implicació de l’alumnat i reforça el sentit educatiu de la matèria en el seu dia a dia.

En definitiva, aquestes orientacions pretenen acompanyar el professorat d’Educació Física en la construcció d’una pràctica educativa amb sentit, que contribueixi a formar alumnat actiu, crític i compromès, capaç de valorar el moviment com una eina de benestar personal, relació social i participació responsable al llarg de la vida.

En què ens hem basat l’equip redactor per elaborar-les?

El propòsit de l’equip redactor no ha estat únicament el de llistar sabers, sinó el d’establir una arquitectura pedagògica que garanteixi que el moviment i la corporeïtat esdevinguin vehicles reals de coneixement, salut i ciutadania.

Aquestes orientacions s’allunyen de models tradicionals basats exclusivament en el rendiment físic o la repetició d’habilitats esportives descontextualitzades. Per contra, es proposa una Educació Física que entengui l’alumne com un ésser integral que pensa, sent, es relaciona i actua amb criteri.

Per elaborar aquestes orientacions curriculars es parteix d’un conjunt de premisses teòriques àmpliament consensuades en l’àmbit internacional i de recerca, relatives a què és la cultura motriu i com s’aprèn a través de la corporeïtat.

La motricitat com a fenomen social i cognitiu

L’Educació Física s’entén com una activitat social i cultural que avança gràcies a la interacció i la col·laboració. L’equip redactor s’ha basat en la praxiologia motriu, que postula que cada pràctica física té una “lògica interna” que condiciona les conductes de l’alumnat. Ensenyar Educació Física és ensenyar a interpretar el món a través del moviment: ser capaços de llegir el joc, resoldre conflictes tàctics i comprendre la pròpia identitat en acció.

Referències:

Batalla Flores, Albert; Guillem Molins, Marc. Motricitat i cognició: Guia pràctica per dissenyar activitats amb repercussions cognitives a l’Educació Física de l’etapa de Primària. Editorial Octaedro, 2025
Larraz, A. La lógica interna: un camino para la formación de ciudadanos competentes. Barcelona: INDE, 2021.
Parlebas, Pierre. Juegos, deporte y sociedad. Léxico de praxiología motriz. Editorial Paidotribo,

L’alfabetització física com a dret ciutadà

L’ensenyament no té com a finalitat formar esportistes d’elit, sinó capacitar l’alumnat per assolir l’alfabetització física. Aquest paradigma global, impulsat per la UNESCO, implica que l’alumne desenvolupi la motivació, la confiança, la competència física i el coneixement per mantenir-se actiu durant tota la vida com a pilar de la salut pública.

Referències:

González Arévalo, Carlos; Lleixà Arribas, Teresa; Blázquez Sánchez, Domingo (ed.). Didáctica de la Educación Física. Editorial Graó, 2010.
Chacón Cuberos, Ramón; Zurita Ortega, Félix; Ramírez Granizo, Irwin; Castro Sánchez, Manuel. “Physical activity and academic performance in children and preadolescents: A systematic review”. Educación Física y Deportes, núm. 139 (2020), p. 1-9. També disponible en línia a <https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2020/1).139.01>.
Vaquero Cristóbal, Raquel (coord.); Mateo Orcajada, Adrián (coord.); Abenza Cano, Lucía (ed.). Promoción de los hábitos saludables y la actividad física como recurso educativo en el ámbito de la educación física. Editorial Dykinson, 2025.

La neuroeducació i el suport a les funcions executives

L’equip redactor ha incorporat evidències que confirmen que el moviment d’alta intensitat cognitiva (com jocs d’estratègia o reptes motors) és el millor suport per a les funcions executives (memòria de treball, inhibició i flexibilitat). L’aprenentatge no es fragmenta entre ment i cos; l’acció motriu és la manifestació d’una persona que pensa i sent, factor clau per a l’èxit acadèmic integral.

Referències:

Diamond, A.; Ling, D. S. “Aerobic fitness and executive functions: What really matters?”. Physical Education and Sport Pedagogy (2020).
Ratey, John J. Spark! How exercise will improve the performance of your brain. Quercus, 2021.

L’aprenentatge motor com a procés d’autoregulació i avaluació formadora

Aprendre a moure’s implica refinar una manera de pensar que evoluciona amb la interacció. L’autoregulació (gestionar el propi esforç, l’emoció davant la incertesa o la tècnica en fatiga) és la clau per a un aprenentatge significatiu. L’avaluació esdevé, doncs, el motor que ensenya a l’alumne a millorar a partir de la reflexió sobre la pròpia acció.

Referències:

Sanmartí, Neus. Avaluar per aprendre. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya, 2010.
Pascual Arias, Cristina [et al.]. Buenas prácticas en evaluación formativa y compartida en educación física. Miño y Dávila Editores, 2022.

Les progressions d’aprenentatge i els models pedagògics

L’assoliment de la competència motriu és un procés lent i no lineal. L’equip redactor ha dissenyat les concrecions dels sabers basant-se en progressions d’aprenentatge i en els models pedagògics (com el model d’educació esportiva o l’aprenentatge cooperatiu), per assegurar que conceptes com espai, estratègia o salut creixin en complexitat verticalment al llarg de tota l’educació bàsica.

Referències:

Casey, Ashley; Kirk, David. Models-based practice in physical education. Routledge, 2021.
Galmés Panades, Aina Maria [et al.]. Educació física i hàbits saludables. Universitat de les Illes Balears, 2024. També disponible en línia a <https://www.e-buc.com/fitxa.php?titol=educacio-fisica-i-habits-saludables&isbn=978-84-8384-488-5>.

Comunicar a través de la corporeïtat: parlar, llegir i escriure

Aprendre Educació Física també és aprendre a parlar, a llegir i a escriure sobre el moviment. La matèria requereix un llenguatge propi per descriure sensacions o analitzar tàctiques. Incorporar accions lingüístiques ajuda l’alumnat a estructurar el pensament crític i convertir l’acció viscuda en coneixement conscient.

Referències:

Pellicer Royo, Irene [et al.]. La revolución de la educación física desde la neurociencia. INDE, 2015
Domènech Casal, Jordi. Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá: 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias. Editorial Graó, 2022.
Lara Aparicio, Mar; Mayorga Vega, Daniel; López Fernández, Iván. “Expresión corporal: Revisión bibliográfica sobre las características y orientaciones metodológicas en contextos educativos”. Acción Motriz, vol. 22, núm. 1 (2022), p. 23-34.

León González, María Pilar. ExpresartEF_MPLG [en línia]. <https://www.youtube.com/@ExpresartEF_MPLG>

L’Educació Física com a eix de sostenibilitat i justícia social

Basant-se en l’outdoor education i en la pedagogia crítica, el currículum planteja l’entorn natural i urbà com a laboratoris de sostenibilitat. Així mateix, també s’ha tingut en compte la recerca sobre gènere i diversitat per garantir que la matèria sigui un espai de justícia social que qüestioni estereotips i promogui la inclusió real.

Referències:

Kirk, David. Precarity, critical pedagogy and physical education. Routledge, 2020.
Pellicer Royo, Irene. Educación física emocional: De la teoría a la práctica. INDE, 2011.
Consell Esportiu del Baix Llobregat. Juga Verd Play: un model d’esport escolar perd a l’educació en valors. [s. d.]. També disponible en línia a <https://www.cebllob.cat/jugaverdplay/>

L’aplicació d’aquestes premisses teòriques i científiques al currículum d’Educació Física no pretén només millorar el rendiment motor de l’alumnat, sinó transformar la seva relació amb si mateix i amb el seu entorn. En concloure l’etapa obligatòria, l’alumnat haurà adquirit les eines per ser una persona físicament alfabetitzada: algú que té la competència per moure’s amb eficàcia, però sobretot la confiança i el desig de fer-ho de manera autònoma i crítica.

Aquest currículum és un compromís amb el perfil de sortida de l’alumnat. Mitjançant la neuroeducació, l’avaluació formadora i el compromís ecosocial, preparem ciutadanes i ciutadans capaços d’autoregular la seva salut, de cooperar en la resolució de conflictes i de defensar la igualtat de gènere en la pràctica diària. En definitiva, les noves orientacions situen l’Educació Física com un pilar de l’escola del segle xxi: un espai en què el cos i el pensament s’uneixen per formar persones lliures, vitals i compromeses amb el món.

Com s’organitzen els documents?

Les orientacions de l’àrea d’Educació Física a secundària pretenen:

Concretar i seqüenciar els sabers dels cinc blocs de sabers per curs.
Definir exemples concrets d’activitats i algunes orientacions metodològiques per a cada bloc de saber per curs.
Presentar la progressió de sabers essencials [ESS] que s’han de treballar al llarg de l’educació bàsica de manera evolutiva en cada bloc de saber.

Pel que fa a la concreció i seqüenciació dels diferents sabers, està ordenada seguint l’ordre de sabers del currículum i es poden consultar des de dues perspectives diferents:

Des de la concreció dels sabers de cada un dels cinc blocs en l’ordre en què els presenta al currículum.
Des de la concreció dels sabers a cada cicle, de manera que permeti treballar-los en un curs o en els dos de manera progressiva.
- 1r: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5
- 2n: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5
- 3r: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5
- 4t: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5
En la concreció dels blocs de sabers hi ha una introducció en què es planteja el sentit del bloc i, a continuació, la mateixa concreció d’aquests sabers, que en molts casos va acompanyada entre ( ) d’una petita explicació o exemples concrets d’activitats per clarificar a què ens referim en cada concreció de saber.

Exemple: Anàlisi de les conductes de risc pròpies de l’adolescència i perills associats (sedentarisme, suplements sense supervisió, begudes energètiques, consum de drogues, tabac, alcohol, etc.).

Aquesta concreció de sabers es fa partint de les cinc competències específiques i els criteris d’avaluació que més es relacionen amb cada bloc de sabers per facilitar la relació entre els elements curriculars.

És important explicitar que hi ha sabers que podem relacionar amb altres competències específiques, amb altres blocs de sabers de la mateixa àrea i amb altres àrees del currículum, ja que això dependrà del tipus d’activitats, propostes i metodologies que s’utilitzin.

En cadascun dels blocs de sabers s’han ressaltat amb [ESS] aquells sabers que considerem essencials, imprescindibles i irrenunciables perquè l’alumnat pugui desenvolupar les competències previstes en l’etapa educativa i progressar adequadament en el seu itinerari formatiu.

Exemple: Aplicació del protocol PAS (protegir, avisar, socórrer) en cas d’accident [ESS]

Un passeig per tots els cursos

La concreció dels sabers s’ha fet seguint l’ordre establert al Decret 175/2022, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Tanmateix, aquests sabers s’han de treballar de manera globalitzada i contextualitzada, en relació amb la resta de blocs i a partir de situacions d’aprenentatge significatives. Aquest enfocament afavoreix aprenentatges amb sentit per a l’alumnat i una progressió coherent i ajustada al seu desenvolupament evolutiu i maduratiu al llarg de l’etapa.

El moviment esdevé l’eina pedagògica principal de la matèria, i cal potenciar-lo amb una intencionalitat educativa clara, ja que permet aprendre per mitjà de l’acció, l’experimentació i la vivència corporal. A través de les situacions motrius, es respon a reptes actuals com la gestió de la salut, la convivència ètica i el compromís amb la comunitat. Per això, es recomana treballar aquests sabers de manera continuada i integrada en les diferents propostes didàctiques al llarg de tota l’etapa.

L’educació primària tanca una etapa fonamentada en la descoberta i l’experimentació corporal, en què el moviment ha estat el motor principal per créixer en salut, autonomia i convivència. Aquest bagatge vital és el fonament que permet a l’alumnat afrontar l’educació secundària amb una base sòlida de consciència motriu.

Així, el camí iniciat a l’escola s’enllaça de manera global amb els nous reptes de l’ESO, en què la vivència motriu es transforma definitivament en una eina d’autogestió personal, pensament crític i compromís social. Aquest pas permet que l’alumnat evolucioni des de la pràctica guiada cap a la construcció d’un projecte de vida actiu, saludable i responsable amb la seva comunitat.

Aquesta proposta definitiva descriu el procés evolutiu de l’alumnat d’Educació Física durant l’ESO com un viatge transformador que va des de la descoberta guiada i el control corporal fins a l’autonomia plena, el pensament crític i el compromís social.

A primer d’ESO, el viatge comença amb el despertar de la consciència motriu. L’alumnat s’endinsa en el coneixement del propi cos, aprèn a escoltar i identificar les respostes fisiològiques immediates a l’esforç, com la variació de la freqüència cardíaca i la respiració, mentre descobreix les bases d’una alimentació saludable. Aquesta descoberta personal s’entrellaça amb la consolidació d’habilitats motrius bàsiques en situacions de joc reduït, en què la prioritat és la desinhibició i l’exploració creativa mitjançant jocs i danses que fan valer l’herència cultural. En la seva interacció amb el món, comença a descobrir les possibilitats de l’entorn urbà proper, respectant les normes de seguretat viària i identificant els riscos bàsics de la pràctica física. Socialment, l’enfocament se centra en l’acceptació de les normes compartides, el respecte per la diversitat i la identificació de les emocions bàsiques que sorgeixen durant la interacció amb els iguals.

A segon d’ESO, el procés evoluciona cap a la consolidació tècnica i la responsabilitat personal. L’alumnat comença a assumir una gestió activa de la seva pròpia higiene i del material necessari, alhora que aprofundeix en l’execució tècnica d’esports col·lectius i individuals. En el pla tàctic, s’inicia en la resolució de situacions de cooperació i oposició mitjançant la defensa individual i l’atac organitzat. L’expressió corporal guanya qualitat a través de la millora del gest i la postura, utilitzant tècniques de comunicació no verbal per transmetre missatges intencionals. Pel que fa a l’entorn, aprenen el manteniment bàsic de vehicles de mobilitat personal i dissenyen trajectes segurs per moure’s de manera activa pel barri. Aquest creixement es reflecteix en una millor assumpció de rols dins l’equip i en la recerca del diàleg per construir acords tàctics inicials.

El salt cap a tercer d’ESO marca l’entrada en l’anàlisi crítica i la gestió de la pròpia salut. L’alumnat ja no només segueix pautes, sinó que analitza els seus propis hàbits de vida mitjançant registres de descans i activitat física per proposar millores reals en la seva quotidianitat. En l’àmbit esportiu, la presa de decisions es torna més exigent i combina defenses en zona i sistemes ofensius elaborats, alhora que comencen a utilitzar espais com els circuits de cal·listènia per a la millora autònoma de la seva condició física. La creativitat s’expressa ara mitjançant composicions coreogràfiques que integren estructures complexes i l’anàlisi de referents de la cultura urbana. L’alumnat gestiona curses d’orientació en espais desconeguts amb una autonomia creixent, mentre desenvolupa l’assertivitat i la mediació com a eines fonamentals per resoldre conflictes i crear un clima de cohesió en el grup.

Finalment, a quart d’ESO, el procés culmina en el lideratge social i l’autonomia plena. L’alumnat és capaç de dissenyar, executar i avaluar el seu propi pla de treball individualitzat, per ajustar les càrregues i mètodes d’entrenament segons els seus objectius personals de salut. La seva competència motriu es posa al servei de la comunitat mitjançant l’organització d’esdeveniments inclusius i solidaris en què el joc net preval sobre el resultat. En el pla expressiu, lideren produccions artisticoexpressives que actuen com a eina de denúncia contra els estereotips estètics i socials de les xarxes. La seva relació amb l’entorn natural es torna experta i compromesa, per organitzar activitats sostenibles de residu zero i utilitzant tecnologies avançades de geolocalització per a la seguretat. En finalitzar l’etapa, l’alumnat mostra un lideratge ètic i és capaç d’intervenir de manera crítica davant qualsevol discriminació i d’actuar com a ciutadans actius i responsables del benestar col·lectiu.