En què ens hem basat l’equip redactor per elaborar-les?

El propòsit de l’equip redactor no ha estat únicament el de llistar sabers, sinó el d’establir una arquitectura pedagògica que garanteixi que el moviment i la corporeïtat esdevinguin vehicles reals de coneixement, salut i ciutadania.

Aquestes orientacions s’allunyen de models tradicionals basats exclusivament en el rendiment físic o la repetició d’habilitats esportives descontextualitzades. Per contra, es proposa una Educació Física que entengui l’alumne com un ésser integral que pensa, sent, es relaciona i actua amb criteri.

Per elaborar aquestes orientacions curriculars es parteix d’un conjunt de premisses teòriques àmpliament consensuades en l’àmbit internacional i de recerca, relatives a què és la cultura motriu i com s’aprèn a través de la corporeïtat.

La motricitat com a fenomen social i cognitiu

L’Educació Física s’entén com una activitat social i cultural que avança gràcies a la interacció i la col·laboració. L’equip redactor s’ha basat en la praxiologia motriu, que postula que cada pràctica física té una “lògica interna” que condiciona les conductes de l’alumnat. Ensenyar Educació Física és ensenyar a interpretar el món a través del moviment: ser capaços de llegir el joc, resoldre conflictes tàctics i comprendre la pròpia identitat en acció.

Referències:

• Batalla Flores, Albert; Guillem Molins, Marc. Motricitat i cognició: Guia pràctica per dissenyar activitats amb repercussions cognitives a l’Educació Física de l’etapa de Primària. Editorial Octaedro, 2025
• Larraz, A. La lógica interna: un camino para la formación de ciudadanos competentes. Barcelona: INDE, 2021.
• Parlebas, Pierre. Juegos, deporte y sociedad. Léxico de praxiología motriz. Editorial Paidotribo,

L’alfabetització física com a dret ciutadà

L’ensenyament no té com a finalitat formar esportistes d’elit, sinó capacitar l’alumnat per assolir l’alfabetització física. Aquest paradigma global, impulsat per la UNESCO, implica que l’alumne desenvolupi la motivació, la confiança, la competència física i el coneixement per mantenir-se actiu durant tota la vida com a pilar de la salut pública.

Referències:

• González Arévalo, Carlos; Lleixà Arribas, Teresa; Blázquez Sánchez, Domingo (ed.). Didáctica de la Educación Física. Editorial Graó, 2010.
• Chacón Cuberos, Ramón; Zurita Ortega, Félix; Ramírez Granizo, Irwin; Castro Sánchez, Manuel. “Physical activity and academic performance in children and preadolescents: A systematic review”. Educación Física y Deportes, núm. 139 (2020), p. 1-9. També disponible en línia a <https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2020/1).139.01>.
• Vaquero Cristóbal, Raquel (coord.); Mateo Orcajada, Adrián (coord.); Abenza Cano, Lucía (ed.). Promoción de los hábitos saludables y la actividad física como recurso educativo en el ámbito de la educación física. Editorial Dykinson, 2025.

La neuroeducació i el suport a les funcions executives

L’equip redactor ha incorporat evidències que confirmen que el moviment d’alta intensitat cognitiva (com jocs d’estratègia o reptes motors) és el millor suport per a les funcions executives (memòria de treball, inhibició i flexibilitat). L’aprenentatge no es fragmenta entre ment i cos; l’acció motriu és la manifestació d’una persona que pensa i sent, factor clau per a l’èxit acadèmic integral.

Referències:

• Diamond, A.; Ling, D. S. “Aerobic fitness and executive functions: What really matters?”. Physical Education and Sport Pedagogy (2020).
• Ratey, John J. Spark! How exercise will improve the performance of your brain. Quercus, 2021.

L’aprenentatge motor com a procés d’autoregulació i avaluació formadora

Aprendre a moure’s implica refinar una manera de pensar que evoluciona amb la interacció. L’autoregulació (gestionar el propi esforç, l’emoció davant la incertesa o la tècnica en fatiga) és la clau per a un aprenentatge significatiu. L’avaluació esdevé, doncs, el motor que ensenya a l’alumne a millorar a partir de la reflexió sobre la pròpia acció.

Referències:

• Sanmartí, Neus. Avaluar per aprendre. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya, 2010.
• Pascual Arias, Cristina [et al.]. Buenas prácticas en evaluación formativa y compartida en educación física. Miño y Dávila Editores, 2022.

Les progressions d’aprenentatge i els models pedagògics

L’assoliment de la competència motriu és un procés lent i no lineal. L’equip redactor ha dissenyat les concrecions dels sabers basant-se en progressions d’aprenentatge i en els models pedagògics (com el model d’educació esportiva o l’aprenentatge cooperatiu), per assegurar que conceptes com espai, estratègia o salut creixin en complexitat verticalment al llarg de tota l’educació bàsica.

Referències:

• Casey, Ashley; Kirk, David. Models-based practice in physical education. Routledge, 2021.
• Galmés Panades, Aina Maria [et al.]. Educació física i hàbits saludables. Universitat de les Illes Balears, 2024. També disponible en línia a <https://www.e-buc.com/fitxa.php?titol=educacio-fisica-i-habits-saludables&isbn=978-84-8384-488-5>.

Comunicar a través de la corporeïtat: parlar, llegir i escriure

Aprendre Educació Física també és aprendre a parlar, a llegir i a escriure sobre el moviment. La matèria requereix un llenguatge propi per descriure sensacions o analitzar tàctiques. Incorporar accions lingüístiques ajuda l’alumnat a estructurar el pensament crític i convertir l’acció viscuda en coneixement conscient.

Referències:

• Pellicer Royo, Irene [et al.]. La revolución de la educación física desde la neurociencia. INDE, 2015
• Domènech Casal, Jordi. Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá: 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias. Editorial Graó, 2022.
• Lara Aparicio, Mar; Mayorga Vega, Daniel; López Fernández, Iván. “Expresión corporal: Revisión bibliográfica sobre las características y orientaciones metodológicas en contextos educativos”. Acción Motriz, vol. 22, núm. 1 (2022), p. 23-34.
• León González, María Pilar. ExpresartEF_MPLG [en línia]. <https://www.youtube.com/@ExpresartEF_MPLG>

L’Educació Física com a eix de sostenibilitat i justícia social

Basant-se en l’outdoor education i en la pedagogia crítica, el currículum planteja l’entorn natural i urbà com a laboratoris de sostenibilitat. Així mateix, també s’ha tingut en compte la recerca sobre gènere i diversitat per garantir que la matèria sigui un espai de justícia social que qüestioni estereotips i promogui la inclusió real.

Referències:

• Kirk, David. Precarity, critical pedagogy and physical education. Routledge, 2020.
• Pellicer Royo, Irene. Educación física emocional: De la teoría a la práctica. INDE, 2011.
• Consell Esportiu del Baix Llobregat. Juga Verd Play: un model d’esport escolar perd a l’educació en valors. [s. d.]. També disponible en línia a <https://www.cebllob.cat/jugaverdplay/>

L’aplicació d’aquestes premisses teòriques i científiques al currículum d’Educació Física no pretén només millorar el rendiment motor de l’alumnat, sinó transformar la seva relació amb si mateix i amb el seu entorn. En concloure l’etapa obligatòria, l’alumnat haurà adquirit les eines per ser una persona físicament alfabetitzada: algú que té la competència per moure’s amb eficàcia, però sobretot la confiança i el desig de fer-ho de manera autònoma i crítica.

Aquest currículum és un compromís amb el perfil de sortida de l’alumnat. Mitjançant la neuroeducació, l’avaluació formadora i el compromís ecosocial, preparem ciutadanes i ciutadans capaços d’autoregular la seva salut, de cooperar en la resolució de conflictes i de defensar la igualtat de gènere en la pràctica diària. En definitiva, les noves orientacions situen l’Educació Física com un pilar de l’escola del segle xxi: un espai en què el cos i el pensament s’uneixen per formar persones lliures, vitals i compromeses amb el món.

Com s’organitzen els documents?

Les orientacions de l’àrea d’Educació Física a secundària pretenen:

• Concretar i seqüenciar els sabers dels cinc blocs de sabers per curs.
• Definir exemples concrets d’activitats i algunes orientacions metodològiques per a cada bloc de saber per curs.
• Presentar la progressió de sabers essencials [ESS] que s’han de treballar al llarg de l’educació bàsica de manera evolutiva en cada bloc de saber.

Pel que fa a la concreció i seqüenciació dels diferents sabers, està ordenada seguint l’ordre de sabers del currículum i es poden consultar des de dues perspectives diferents:

1. Des de la concreció dels sabers de cada un dels cinc blocs en l’ordre en què els presenta al currículum.
   

2. Des de la concreció dels sabers a cada cicle, de manera que permeti treballar-los en un curs o en els dos de manera progressiva.

   • 1r i 2n: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5

   • 3r i 4t: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5

   • 5è i 6è: bloc 1, bloc 2, bloc 3, bloc 4, bloc 5

   En la concreció dels blocs de sabers hi ha una introducció en què es planteja el sentit del bloc i, a continuació, la mateixa concreció d’aquests sabers, que en molts casos va acompanyada entre
   ( ) d’una petita explicació o exemples concrets d’activitats per clarificar a què ens referim en cada concreció de saber.

   Exemple: Participació en jocs tradicionals i populars de Catalunya (pràctica de jocs propis de l’entorn com xapes, gomes, xarranca, saltar a corda, carreres de sacs, fet i amagar, bales, jocs de persecució tradicionals, etc.). [ESS]

   Aquesta concreció de sabers es fa partint de les cinc competències específiques i els criteris d’avaluació que més es relacionen amb cada bloc de sabers per facilitar la relació entre els elements curriculars.

   És important explicitar que hi ha sabers que podem relacionar amb altres competències específiques, amb altres blocs de sabers de la mateixa àrea i amb altres àrees del currículum, ja que això dependrà del tipus d’activitats, propostes i metodologies que s’utilitzin.

   En cadascun dels blocs de sabers s’han ressaltat amb [ESS] aquells sabers que considerem essencials, imprescindibles i irrenunciables perquè l’alumnat pugui desenvolupar les competències previstes en l’etapa educativa i progressar adequadament en el seu itinerari formatiu.

   Exemple: Participació en jocs tradicionals i populars de Catalunya (pràctica de jocs propis de l’entorn com xapes, gomes, xarranca, saltar a corda, carreres de sacs, fet i amagar, bales, jocs de persecució tradicionals, etc.). [ESS]

Un passeig per tots els cursos

La concreció dels sabers s’ha fet seguint l’ordre establert al Decret 175/2022, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Tanmateix, aquests sabers s’han de treballar de manera globalitzada i contextualitzada, en relació amb la resta de blocs i a partir de situacions d’aprenentatge significatives. Aquest enfocament afavoreix aprenentatges amb sentit per a l’alumnat i una progressió coherent i ajustada al seu desenvolupament evolutiu i maduratiu al llarg de l’etapa.

El moviment esdevé l’eina pedagògica principal de l'àrea, i cal potenciar-lo amb una intencionalitat educativa clara, ja que permet aprendre per mitjà de l’acció, l’experimentació i la vivència corporal. A través de les situacions motrius, es respon a reptes actuals com la gestió de la salut, la convivència ètica i el compromís amb la comunitat. Per això, es recomana treballar aquests sabers de manera continuada i integrada en les diferents propostes didàctiques al llarg de tota l’etapa.

Així doncs, una proposta narrativa de treball coherent en els cicles seria:

En el primer cicle: l’alumnat ha d’anar coneixent el seu propi cos i les seves possibilitats de moviment a través del joc i l’experimentació. Per aquest motiu, en aquest cicle el treball s’ha de centrar bàsicament en la vivència i l’experimentació de múltiples situacions motrius riques i variades amb un alt component lúdic i de cohesió de grup.

S’han d’iniciar en la resolució de reptes senzills, explorant desplaçaments, salts, girs, equilibris i manipulant diferents objectes, mentre comencen a identificar què poden fer amb facilitat i on necessiten ajuda. Mitjançant aquesta exploració i resolució de reptes motors, aniran adquirint progressivament consciència i control corporal, que faran que millorin la seva coordinació, execució de moviments i habilitats motrius.

A la vegada, van identificant les parts del seu cos, afirmant la seva lateralitat i reconeixent els efectes físics de l’activitat física, com el batec del cor o la respiració. També és el moment d’identificar hàbits bàsics d’higiene, alimentació saludable i descans, i d’aprendre la importància de rentar-se les mans o beure aigua quan es té set.

Pel que fa a l’expressió i comunicació corporal, és el moment en què descobreixen el cos com a instrument per comunicar missatges senzills i emocions bàsiques mitjançant el gest, la mímica i la imitació de personatges o animals.

El joc és, fonamentalment, un espai de divertiment i relació en què es practiquen jocs simbòlics i tradicionals propers a la realitat dels infants. Alhora, es plantegen propostes senzilles per trencar estereotips de gènere des del primer moment, com la idea que determinats materials o activitats (com la pilota o la corda) siguin exclusius de nens o nenes.

També es comença a fomentar una mirada curiosa cap a l’exterior, a promoure l’exploració del barri i de l’entorn més proper, i a identificar places i parcs com a escenaris de lleure actiu. D’aquesta manera, descobreixen que el seu entorn quotidià ofereix múltiples oportunitats per créixer de manera activa i saludable més enllà de les parets de l’escola.

Des de totes les experiències d’aprenentatge que es plantegen en aquest cicle, s’han de desenvolupar aspectes socials i emocionals centrats en el fet que els infants comencin a reconèixer i posar nom a les emocions bàsiques que afloren durant el joc i en l’adquisició d’hàbits de convivència essencials, en què el respecte pels torns de participació, compartir material i l’ajuda mútua esdevenen els pilars de la interacció amb els altres.

En el segon cicle: és el moment de passar de manera progressiva de la descoberta i exploració inicial del cos i del moviment a la consolidació de l’autonomia i la presa de decisions. Pel que fa a la resolució de reptes motors, el focus se centra en la millora progressiva de l’eficàcia i el control corporal de les diferents accions motrius cada vegada més complexes, a partir del treball integrat de capacitats i habilitats essencials com l’equilibri, la coordinació, la lateralitat, la postura, el maneig d’objectes, etc. Es promou que els infants progressivament prenguin decisions i planifiquin estratègies per donar respostes motrius ajustades a cada situació de manera cada vegada més autònoma.

En aquest cicle, l’alumnat comença a valorar els beneficis que li aporta la pràctica d’activitat física habitual, a reconèixer la quantitat d’activitat física que fa i a valorar si el seu estil de vida és prou actiu. A més, incorpora de manera conscient hàbits saludables en el seu dia a dia, aprèn a gestionar la seva pròpia higiene amb autonomia i valora l’ús de roba de recanvi i la hidratació. També esdevé un moment clau per comprendre la importància de la prevenció de riscos i manteniment de mesures de seguretat. Per aquest motiu l’infant aprèn a anticipar riscos i a actuar amb protocols bàsics en cas d’accident, com l’ús del gel davant d’inflamacions o el coneixement del que cal comunicar al telèfon 112.

El cos i el moviment continuen sent un mitjà per comunicar, però en aquest moment els infants ja són més capaços d’expressar de manera desinhibida missatges més elaborats mitjançant el mim, les danses guiades i la creació de petites coreografies i seqüències rítmiques en què s’integren objectes de manera simbòlica.

Els jocs ja no són només un espai de moviment, sinó escenaris en què es negocien i consensuen les normes de manera democràtica, s’aprèn a acceptar el resultat i a respectar els diferents ritmes dels altres. A més, es posa molt èmfasi a identificar i rebutjar els estereotips de gènere i qualsevol actitud discriminatòria, entenent que el joc és un espai d’equitat i d’inclusió. S’inicia el coneixement d’activitats físiques i jocs que no estan associats a cap gènere concret i es fan valer dones esportistes referents en la societat.

La relació amb l’entorn esdevé cada vegada més conscient, ja que l’alumnat aprèn a localitzar espais de lleure actiu propers, com ara carrils bici, parcs o instal·lacions esportives, alhora que desenvolupa actituds de respecte i cura envers aquests espais. Igualment, identifiquen les entitats esportives del barri o del municipi, que valoren com a oportunitats per continuar practicant activitat física més enllà de l’àmbit escolar.

La gestió emocional es continua treballant de manera progressiva. En aquest cicle s’afavoreix que l’infant aprengui a identificar les pròpies emocions i les dels altres, a expressar-les i a començar a gestionar-les utilitzant tècniques bàsiques davant de situacions de tensió, frustració o conflicte durant el joc i l’activitat física. Es promou la capacitat d’aturar-se, reflexionar i actuar de manera respectuosa i equilibrada, així com actituds d’empatia, inclusió i acceptació de les diferències. Alhora, es fomenta la confiança en un mateix, l’esforç personal i la participació activa i responsable en les activitats motrius individuals i col·lectives. Paral·lelament, es desenvolupen les habilitats socials necessàries per relacionar-se de manera positiva amb els iguals i per potenciar la comunicació, la cooperació, l’ajuda mútua, el respecte per les normes i la resolució pacífica dels conflictes.

En el tercer cicle: en el darrer tram de l’educació primària, s’evoluciona cap a l’autonomia plena, la consciència crítica i el compromís social.

Pel que fa a la resolució de reptes motors, en aquest moment hi ha una evolució cap a l’aplicació eficaç, creativa i autònoma de les habilitats motrius en situacions cada vegada més variades, complexes i canviants. Es consolida el domini corporal i la coordinació de les diferents accions motrius mitjançant el treball integrat de capacitats com l’equilibri, la coordinació dinàmica general i segmentària, la precisió, l’orientació espacial i temporal, el control postural i el maneig d’objectes en contextos diversos. Es promou que l’alumnat analitzi les situacions de joc o repte, prengui decisions ajustades i anticipi accions per elaborar estratègies individuals i col·lectives cada vegada més eficaces. També es fomenta la capacitat d’adaptar-se als canvis de l’entorn, cooperar amb els altres i actuar amb autonomia, responsabilitat i seguretat, per mostrar confiança en les pròpies possibilitats motrius. Els infants són capaços de dissenyar i dinamitzar pràctiques motrius senzilles i aplicar estratègies en jocs de cooperació-oposició i esports adaptats o alternatius.

L’alumnat és capaç d’incorporar hàbits saludables i un estil de vida actiu i de justificar i argumentar els seus beneficis per a la salut física, mental i social, per gestionar de manera bàsica però autònoma la seva pròpia higiene, hidratació i descans.

Pel que fa als primers auxilis, l’alumnat coneix la seqüència protegir i avisar (112, emergències), la maniobra de posició lateral de seguretat (PLS), identifica si una persona accidentada està conscient i coneix i identifica els materials bàsics que hi ha d’haver en una farmaciola.

El cos i el moviment es consoliden com a eines de comunicació, creació i relació amb els altres. L’alumnat és cada vegada més capaç d’expressar emocions, idees i relats de manera espontània i creativa mitjançant diverses tècniques i recursos d’expressió corporal.

Els jocs i les activitats físiques esdevenen espais de participació, cooperació i convivència en què l’alumnat assumeix un paper més actiu en l’organització, l’adaptació i la regulació de les normes, per actuar amb responsabilitat. Es fomenta el respecte pels diferents nivells de competència motriu, les opinions i les aportacions dels iguals, així com l’acceptació dels resultats amb actitud esportiva. També es consolida la reflexió crítica davant els estereotips de gènere i les actituds discriminatòries, i es promou una pràctica motriu inclusiva, equitativa i respectuosa amb la diversitat. A més, es dona continuïtat a la visibilització i valoració de referents esportius femenins i models allunyats dels estereotips tradicionals.

La interacció dels infants amb l’entorn és més conscient, crítica i compromesa en aquest moment. L’alumnat identifica i utilitza aquests espais de lleure actiu del seu entorn proper i també és capaç d’analitzar-ne les característiques, les normes d’ús i les possibilitats que els ofereixen per mantenir un estil de vida actiu. Es promou una actitud de respecte actiu i de corresponsabilitat en la conservació i bon ús dels espais públics i naturals. S’aprofundeix en el coneixement de les entitats esportives del barri, poble o ciutat, que es valoren com a oportunitats reals de pràctica regular d’activitats físiques i com a espais de convivència social. L’alumnat és capaç de comparar diferents opcions, entendre la diversitat d’ofertes i començar a prendre decisions informades sobre la seva participació en activitats físiques fora de l’escola.

Tenint en compte que en l’etapa d’educació secundària es continuarà treballant i desenvolupant, en aquest tercer cicle la gestió emocional es consolida i es fa més autònoma i conscient, de manera que l’alumnat és capaç d’identificar i comprendre les emocions de tothom i regular de manera bàsica les emocions pròpies, en situacions motrius cada vegada més complexes, cooperatives i competitives. S’aprofundeix en l’ús d’estratègies personals per afrontar la frustració, la pressió del joc o el conflicte, i s’afavoreix una resposta més reflexiva, equilibrada i respectuosa, fins i tot en contextos de més exigència. Es reforcen actituds d’empatia, inclusió i respecte per la diversitat, i es promou una convivència positiva i una participació equitativa en totes les activitats. L’alumnat assumeix progressivament més responsabilitat en el seu comportament individual i en el del grup, i contribueix activament a la creació d’un clima de joc per a tothom. Al mateix temps, es consoliden la confiança en les pròpies capacitats, la perseverança i el compromís amb l’esforç personal, així com la capacitat de cooperar, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes de manera dialogada i autònoma, i s’afavoreix la cohesió del grup, la convivència i el respecte per les normes compartides.